Vi Ribeira Sacra

A la Ribeira Sacra es refugien moltes de les llegendes que poblen els temors, els records i els mites de la tradició gallega, i és precisament aquí, en un petit llogaret envoltat de monestirs romànics, boscos de castanyers i vinyes escarpades, on va néixer una llegenda: l'Amandi, un vi que segons la tradició oral dels seus pobles, feia posar els ulls en blanc al mateix emperador Tiberi.

El territori de la Ribeira Sacra guarda tota l'essència dels vins gallecs vinculats als Camins de Sant Jaume, tant a l'internacionalment conegut Camí Francès, a través de la subzona Ribeiras de Miño, com a l'anomenat Camí d'Hivern, que transita per les subzones de Quiroga, Amandi i Chantada. Aquí la tradició vinícola és molt antiga, i explica la història que els romans ja havien elaborat el vi en aquesta regió, els especiats vins d'Amandi van ser llegendaris en temps de la Roma Clàssica, els quals eren embarcats junts amb les llamperes pescades al riu Miño per a ser servits a les taules dels emperadors.

No obstant, el terme -Rivoyra Sacrata- va ser emprat per primera vegada per la reina de Portugal en el 1124 en fer referència de les seves possessions i a la gran abundància d'ermites i monestirs situats al curs final del riu Sil, entre ells el monestir de Montederramo. El terme defineix a la perfecció una terra escollida per la seva especial orografia per portar una vida de recolliment, sacrifici i oració per petites comunitats d'eremites que van donar origen a la construcció de poderosos monestirs benedictins i cistercencs, i els monjos van tornar a replantar les vinyes per consum propi, desenvolupant fins a una dotzena de petites àrees vinícoles a la regió.

La Denominació d'Origen Ribeira Sacra és relativament recent, ja que es va constituir l'any 1997, però el seu increment en tots els sentits ha estat espectacular, ja que el nombre de cellers ha passat dels 49 inicials als 89, igual que el nombre de viticultors, dels 950 a més de 2.600. També en vinyes, que de les 990 hectàrees, avui se'n comptabilitzen més de 2.500, tot i que només aquestes acollides a denominació unes 1.550 hectàrees.

La Ribeira Sacra es localitza a la part nord-occidental d'Espanya, dins la Comunitat Autonòmica de Galícia, distribuïda en 19 municipis de les províncies de Lugo i Orense, les vinyes es situen al llarg de les riberes del Miño i del Sil. Es divideix en cinc subzones, cadascuna amb un microclima diferent: Chantada, al nord, sobre el Miño; Amandi, a Monforte de Lemos com a capital; Riberes do Miño, als voltants del Miño meridional; Ribeiras do Sil, a l'est d'Ourense; i Quiroga-Bibei, més a l'est.

Aquí, igual que en algunes altres regions vitícoles, com el Priorat, la propera Douro (Portugal) o les valls de Rhin, la majoria de vinyes es conreen en vessants escarpats i amb grans pendents, de manera que les condicions humanes en temps de verema són extremadament dures i gairebé heroiques. D'aquí el sobrenom "viticultura heroica". Fins i tot hi ha llocs en què es necessita demanar un permís especial per verema per implicar els raïms en sacs -ja que la normativa exigeix ​​que sigui en caixes- i després traslladar aquests al celler a la gropa d'un ruc, sent aquest l'únic sistema de transport capaç de enfrontar-se als estrets congostos. A més, en algunes vinyes és més fàcil baixar la verema a una barca que pujar-la fins als transports situats a la part alta.


Clima, sòl i varietats de Ribeira Sacra

Una altra dada peculiar de la comarca és el microclima riberenc que aporta la seva especial orografia protegida per canons, que fa que en les seves valls s'assoleixin temperatures, humitats i hores d'insolació diferents a qualsevol altra regió de Galícia, així com els seus sòls fèrtils i amb gran presència de pissarra. Els climes són molt diferents entre la vall del Sil i el Miño. En el primer la pluviometria anual és de 700 mm, mentre que en el segon és de 900 mm. Pel que fa a la temperatura, la vall del Sil té una mitjana anual de 13,2º, i la del Miño és lleugerament superior, amb 13,9º. En línies generals, es pot dir que la zona del Sil participa d'un clima de regió interior, mentre que la vall del Miño té unes característiques intermèdies entre una regió atlàntica de transició i la interior.

La composició del sòl, l'orientació de les vinyes, el clima, l'adaptació de la vinya i el treball dels viticultors conformen el concepte de terroir o terrer que descriu cadascuna de les regions geogràfiques vitivinícoles. Així, per exemple, a la vall del Miño els sòls són similars als d'origen granític que dominen en tota la Galícia occidental, de fraccions sorrenques i llimoses, fresques i permeables. Les valls del Sil són de tipologia oriental, amb abundància d'argiles, tot i que el sòl de les terrasses ha millorat notablement la qualitat de sòl original.

Les principals varietats blanques autoritzades a Ribeira Sacra són pràcticament les mateixes que en tota Galícia. En blanques destaquen les plantacions d'Albariño, Loureira, Treixadura, Godello, D. Blanca o "mossa fresca" i Torrontés. En tintes preval com a majoritària la Mencía, considerada varietat principal de la DO Ribera Sacra, seguida de la Brancellao i la Merenzao -ambdues molt escasses i amb perill d'extinció-, i en complementàries la Mouratón o "negrera" i la Garnatxa Tintorera.

Cellers i vins de Ribeira Sacra

La Ribeira Sacra està orientada fonamentalment a l'elaboració de vins negres, tot i que s'elaboren també vins blancs molt interessants.

La Mencía és la varietat més senyorial conreada a la Ribeira Sacra. Segons alguns historiadors la varietat Mencía és el mateix Cabernet Franc arribat de terres franceses després de la devastació de la vinya gallega per la plaga de la fil·loxera. Altres afirmen que s'ha estès per Espanya des de Catalunya -focus d'aclimatació i expansió de varietats europees-, arribant a Galícia de la mà de dos agricultors gallecs, Darío Fernández Crespo i José Nuñez, allà pel 1884.
No obstant això, també hi ha la teoria que parla d'una Mencía com un cep autòctona present en aquestes regions de fa temps, i l'arribada a terres espanyoles estaria associada al camí de Sant Jaume.

Sigui d'una manera o altra, els vins de Ribera Sacra s'assenten sobre la Mencía, on una majoria són vins joves. Presenten una capa cromàtica mitja-alta i exhibeixen un atractiu color vermell cirera madura amb marcats matisos blavosos que conformen belles tonalitats porpres. En nas són molt expressius i elegants. De fet, per a molts, el seu conjunt aromàtic recorda al de la Cabernet Franc, amb fruites fresques, notes de gerd i violeta, baies com el nabiu, mora silvestre, groselles negres i alguns matisos balsàmics d'eucaliptus.
Per regla general, els vins negres de Ribera Sacra presenten una notable acidesa que els manté frescos i vius al paladar. Es caracteritzen pel seu paladar ampli i carnós, amb l'acidesa que es deixa notar, s'agraeix i no molesta. Presenten un cos ben estructurat i un paladar ple de sensacions afruitades. Són adequadament tànics i amb un final saborós matisat per un lleu regust vegetal. El seu record és bastant llarg, alegre i persistent.

En vins blancs la producció és molt menor que en els negres. Per regla general s'elaboren a partir d'una barreja equilibrada de les varietats Godello i Albariño. Presenten una coloració centrada en el groc palla amb més o menys reflexos verdosos daurats.

La seva gamma aromàtica combina les característiques de les dues varietats. Són intensament aromàtics, més fruiters que florals, amb predomini de les aromes de poma, de plàtan i d'herbes aromàtiques. En boca presenten certa carnositat i una fruitositat intensa, i resulten ben equilibrats i frescos gràcies a la seva bona acidesa. Ella fa que no resultin massa plans ni exageradament embafadors. Una diferència notable amb els més tradicionals riberos i albariños és la seva graduació alcohòlica que aquí, per regla general resulta més alta, degut en part al fet que les vinyes s'assenten en una zona interior de clima més càlid. Això fa que aquests vins siguin més voluminosos a la boca, menys lleugers, amb una sensació de calor, i un paladar una mica més dolç. No obstant això, estan proveïts d'una notable acidesa total que segueix mantenint-los en la línia de les característiques principals dels vins blancs gallecs: frescor i vivesa. Resulten una mica més àcids però ofereixen major cos que els tradicionals ribeiros i albariños, i alguns posseeixen una notable finor, sobretot quan entren en joc la Treixadura i la Torrontés en la composició.

Cal assenyalar que la Ribeira Sacra guarda tota l'essència dels vins gallecs, ja que en ella es cultiven totes les varietats tradicionals de Galícia.

En qüestió de cellers hi ha de tot; alguna cooperativa, cellers grans i altres molt petits i familiars. Però l'encert dels projectes que van per davant radica en què alguns han entès millor que altres el valor d'aquestes vinyes excepcionals. Per això és just fer honor a qui va revolucionar la zona i els vins de la Ribeira Sacra, Raúl Pérez, reconegut com un dels viticultors, enòlegs, creadors i consultors de vins més mediàtics del nostre País. El vi elaborat per ell, El Pecado, un negre en bóta, va obtenir el 2008 els primers cobejats 98 punts del The Wine Advotace, de l'influent crític nord-americà Robert Parker.

Actualment segueix col·laborant també amb alguns cellerers de la zona i assessorant alguns cellers com Algueira i Guímaro, on va elaborar El Pecado. Aquest fet va revolucionar per complet la imatge exterior dels vins gallecs en general, que s'associava fins llavors als blancs. També mereix menció especial el tàndem de Raúl Pérez i Rodrigo Méndez, amb l'elaboració de vins d'autor i de paratge sota les etiqueta Castro Candaz La Vertical, un Godello de la subzona de Chantada amb criança en bótes de roure francès; Finca El currat i el A Boca do Demo.

Bodegas Guímaro, construït a principis de segle i amb una gran reforma en el 1991. Elaboren vins de forma tradicional sota les etiquetes Guímaro Joven i Gímaro Barrica, i la major part de la seva producció prové de les seves pròpies vinyes a la subzona d'Amandi, tot i que de la mà de Raúl Pérez també s'elaboren El Pecado, la Penitència i Finca Capelino.

Bodega Algueira, a la Ribeira do Sil, elabora 3 blancs i mitja dotzena de negres entre mescles, vins de parcel·la i monovarietals, on sobresurt l'Alguera Brancellao, i el seu Alguira Carballo Gallego, un negre experimental amb 16 mesos en bótes de roure gallec, amb el que s'estudia la idoneïtat de la Mencía amb el roure autòcton.

Bodega Dominio de Bidei, situada a la localitat de Manzaneda (Orense), va presentar el seu primer vi el 2002, tot i que l'aventura va començar l'any 2000. Elaboració gairebé artesanal, principalment amb dues varietats, Mencía i Godello, amb les que s'elaboren els monovarietals Lacima (amb una petita part de Brancellao) i Lapena. El negre Lalama, elaborat pel matrimoni Sara Pérez i René Barbier, conté un alt percentatge de Mencía completat amb Garnatxa, Brancellao i Mouratón, i és actualment un dels grans i reconeguts negres gallecs

Bodega Ronsel do Sil, un celler recent (2010), projecte d'una parella d'arquitectes de Madrid que decideixen elaborar vins capaços d'emocionar. Conrea dues hectàrees de vinya, part pròpia i part arrendada a viticultors de la zona. Destaquen els seus vins Alpendre, un monovarietal de Merenzao, els Vel'uveyra, un monovarietal de Godello i un altre de Mencía procedents dels sòls granítics de la zona de Ribas de Sil; el Ourive, amb Godello i Dona Blanca, i l'Arpegi amb Mencía, aquests obtinguts de vinyes sobre sòls pissarrosos del Val do Bibei.