Vi del Priorat

El Priorat està situada al sud de Catalunya, a l'interior de la província de Tarragona. Es troba enclavada en una depressió de muntanyes, als peus de la serra de Montsant i regada pel riu Siurana i els seus afluents. 

La història de l'elaboració de vins a la zona es remunta a principis del segle XII, quan els monjos cartoixans procedents de la Provença van portar les tècniques i el coneixement necessari per a l'elaboració de vi fins a aquestes terres. 

El rei Alfons I va ser l'encarregat de buscar un lloc idoni perquè els monjos s'assentessin a Catalunya, amb el propòsit de fixar un assentament a les terres que acabava de conquerir. Va manar a dos cavallers a recórrer el territori, que en arribar als peus de la Serra del Montsant van quedar enamorats de la bellesa del lloc. 
A més, corria una llegenda que deia que en el pi més alt d'aquella vall apareixia una escala per on els àngels pujaven al cel. 

Els cavallers li van comunicar el descobriment al rei, qui no va dubtar en que aquell seria el lloc idoni pels monjos i així els hi va fer saber. Els monjos cartoixans van estar encantats amb la proposta i van decidir aixecar-hi el seu monestir, monestir d'Scala Dei en honor a l'escala que utilitzaven els àngels per ascendir al cel, així com un temple dedicat a Santa Maria en el punt on es trobava l'arbre de la llegenda. 

Al llarg dels segles, els monjos es van encarregar de cuidar les vinyes i protegir els pobles de la zona, que van anar creixent a la seva empara. Les vinyes es van anar estenent a poc a poc fins arribar a ocupar pràcticament tots els racons d'aquelles muntanyes, cultivades en petites parcel·les pels vilatans. 

A finals del segle XIX la fil·loxera va arribar al Priorat, fet que va fer que desapareguessin la majoria de les vinyes. 
Va ser un cop dur que va fer que els camps es replantaran amb ametllers, avellaners i oliveres com a alternativa a les vinyes i no seria fins a la dècada dels anys 50, ja al segle XX, quan es tornés a apostar per la replantació de noves vinyes per intentar tornar a l'elaboració d'aquells grans vins que s'havien elaborat a la zona. 

El 23 de Juliol de 1954, Priorat obté el primer reglament com a Denominació d'Origen, reglament que es ratificaria més tard primer l'any 1959 i després al maig de 1975. 

Uns anys després, ja a la dècada dels anys 80 començaria el rellançament del Priorat. 
Tot va començar amb René Barbier un, fins llavors desconegut, viticultor francès que va saber veure el potencial que li oferien les vinyes velles de garnatxa i carinyena plantades en vessants sobre sòls de pissarra i la diversitat de parcel·les i exposicions que presentaven aquelles terres. 

L'any 1989 René Barbier va convèncer a 4 amics (Carles Pastrana, Josep-Lluís Pérez, Daphne Glorian i Álvaro Palacios) del potencial que presentava el Priorat i junts van decidir elaborar un gran vi aprofitant tot el potencial que els brindava aquesta denominació. 

L'any següent van decidir elaborar cada un d'ells ja per separat, i d'aquí sortirien alguns dels grans vins que avui dia es coneixen d'aquesta denominació com Clos Martinet, Clos Mogador, Clos Erasmus o el famós i cobejat L'Ermita d'Álvaro Palacios. 

A dia d'avui el Priorat és una denominació reconeguda internacionalment per la gran personalitat i complexitat dels seus vins.


Caràcter: raïm, sòl i climatología 

El Priorat està dividit en 12 zones de producció. 12 viles amb diferents matisos en la seva geografia i climatologia. 
Bellmunt del Priorat, Scala Dei, Gratallops, El Lloar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Torroja del Priorat, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Masos de Falset i Solanes del Molar. 
D'elles neix el "vi de la vila", vi elaborat amb raïm procedent d'una única vila, creant així un gran vincle entre el raïm i el territori en el que creix. Tipicitat, identitat i terroir. 

El Priorat es troba als peus de la Serra de Montsant. La característica principal de la seva orografia són grans pendents molt pronunciades anomenades "costers" (costes). 
Tan pronunciades en alguns punts, que obliguen a construir terrasses per poder conrear. Algunes terrasses són tan estretes que fan molt difícil el treball mecànic, obligant a realitzar totes les tasques a la vinya de forma manual. 

Els sòls són un altre dels signes d'identitat d'aquesta denominació. Sòls poc profunds i formats principalment per la desintegració de pissarres, que a la zona reben el nom de "llicorelles", entre les que es colen les arrels de la vinya buscant aigua i nutrients. Aquesta "llicorella" és la que aporta al vi del Priorat aquestes notes minerals, a pissarra, tan característiques. 

El Priorat, tot i trobar-se relativament a prop del Mar Mediterrani, es troba aïllat de la seva influència per la serra de Montsant, que també ofereix protecció dels vents freds que vénen del nord. 

Compta amb unes condicions òptimes per a la maduració del raïm, marcada per grans diferències de temperatura entre el dia i la nit. A l'estiu, les temperatures màximes durant el dia poden arribar fins als 40 º, mentre que de nit poden caure fins als 12 º. Els estius són llargs i molt secs i els hiverns freds, sofrint algunes gelades i pedregades. 
La temperatura mitjana al llarg de tot l'any se situa al voltant dels 15 º i les precipitacions entre 400 i 600 litres per metre quadrat. 

La varietat principal del Priorat és la Garnatxa Negra, encara que a també es conreen altres varietats permeses per la denominació: Mazuelo, Garnatxa peluda, Ull de llebre, Picapoll negre, Cabernet sauvignon, Cabernet Franc, Pinot noir, Merlot i Syrah. 
A més, es planten les varietats blanques Garnatxa blanca, Macabeu, Pedro Ximénez, Chenin, Moscatell d'Alexandria, Moscatell de gra petit, Blanquilla, Picapoll Blanc i Viognier.


Principals cellers del Priorat 

El Priorat està format per infinitat de petits cellers, moltes vegades familiars, que mimen la vinya d'una manera molt personalitzada amb un gran treball artesà basat en la tradició. 
Entre ells es troben alguns cellers que han aconseguit una gran repercussió gràcies a la gran qualitat dels seus vins. 

Bodega Álvaro Palacios és una de les més conegudes, artífex d'un dels mites d'aquesta denominació, l'Ermita. Clos Mogador o Mas Martinet són altres cellers que han aconseguit fer-se un lloc entre els vins més cobejats internacionalment. 
Ferrer Bobet, Terroir al Límit o Celler Vall-Llach són altres cellers relativament joves, però que estan començant a obtenir un gran reconeixement per la qualitat dels seus vins.