Vins de Toro

Història i localització

Toro és una denominació situada a Castella-Lleó. Es troba repartida entre les províncies de Zamora i Valladolid, en el nord-oest espanyol, i compta amb una extensió de 62.000 hectàrees, de les quals 8.000 estan dedicades exclusivament al cultiu de la vinya.

Els orígens de l'elaboració de vi a la zona es remunten a períodes anteriors a l'assentament dels romans. Es creu que en el segle I A.C. els grecs ja van ensenyar a elaborar vi a les tribus celtes locals.
Ja en l'Edat Mitjana, durant els segles XI, XII i XII, el vi de Toro gaudia d'una gran reputació i es comercialitzava amb gran prestigi fora de la comarca.

Alfonso IX, rei de Lleó, va cedir terres a diferents ordres religiosos, com a la Catedral de Santiago de Compostel·la, perquè s'encarreguessin de la producció del cada vegada més preuat vi de Toro, el que va ajudar a augmentar el seu reconeixement.
Al segle XIV la fama dels vins de Toro va arribar fins a Sevilla, ciutat en la qual estava prohibit per ordre expressa del Rei la venda de qualsevol vi estranger, fent una excepció per als vins de Toro.
Es té constància que els vins de Toro omplien les bodegues dels vaixells amb què Cristòfor Colom i la seva tripulació es van llançar al descobriment d'Amèrica.

Eren vins amb molt de cos i eren molt cotitzats ja que permetien "arreglar" altres vins de menor qualitat.
Al segle XIX, durant la fil·loxera soferta per França, Toro va exportar grans quantitats de les seves vinyes que no es van veure afectades a l'estar plantades sobre sòl sorrenc.
Quan la fil·loxera va arribar a Espanya, també es van utilitzar vinyes de Toro per replantar altres zones que s'havien vist afectades.

A partir de la dècada dels anys 80, la Toro ha viscut un nou rellançament amb una nova generació d'enòlegs molt qualificats que van començar a treballar a la zona, diverses inversions i contínues millores tant en els mètodes de verema com en els d'elaboració.


Caràcter: raïm, sòl i climatologia

Toro està enclavat a la Meseta Central. Les vinyes es troben plantades a una alçada considerable, entre 650 i 850 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
Es tracta d'un terreny de suaus ondulacions amb petites pendents a la vora del Riu Duero. Els sòls són principalment d'origen fluvial per la influència del Duero i els seus afluents. Lluny dels rius trobem sòls secs, sorrencs, pobres i amb molta pedra al subsòl, el que els proporciona un bon drenatge.
Toro compta amb un clima continental extrem, amb influències de l'Oceà Atlàntic. Els estius són molt calorosos i els hiverns molt freds, arribant fins als -10ºC.
Les vinyes estan exposades a moltes hores de sol, i molta calor durant l'estiu, el que ajuda a una correcta i primerenca maduració.

El raïm més utilitzat a Toro és la varietat Tinta de Toro, també coneguda com Ull de llebre o Tinta Fina variant el nom depenent de la zona en la que es conrea.
Es tracta d'una varietat molt fina que, gràcies al seu baix nivell oxidatiu, és utilitzada per a l'elaboració de vins amb llargs envelliments.

La Tinta de Toro és una varietat amb una primerenca maduració, el que ajuda a que no es vegi massa afectada per les gelades habituals a la zona al final de l'època de maduració. A més de la Tinta de Toro, també s'utilitza com a complement la varietat Garnatxa Negra.
En Toro, tot i que menys que vins negres, també s'elaboren vins blancs amb les varietats de raïm blanc Verdejo i Malvasia.


Principals cellers de Toro

Toro ha aconseguit una gran reputació gràcies als grans vins negres que s'elaboren en aquesta denominació. Vins negres saborosos, amb personalitat, potència i molt complexos tant en boca com en nas.
Són diversos els cellers de Toro que compten amb un gran reconeixement. Bodegas Pintia, del mític Grup Vega Sicília, o el reconegut Bodegas Numanthia. Bodegas Teso La Monja, dels germans Eguren també coneguts per Sierra Cantabria a Rioja.
O el jove, encara que cada dia més conegut, Matsu.