La història de Vega Sicilia és una de les més riques i apassionants, i també una de les més transcrites, i a Decántalo tampoc volem quedar-nos al marge de fer-nos ressò de la llegenda que va catapultar el celler més emblemàtic d'Espanya i un dels més admirats del món.
Aquesta comença de la mà del pare de Don Eloy Lacanda, Don Toribio, ric terratinent d'origen basc que el 1848 va treure de la penúria el Marquès de Valbuena, noble castellà que passava els seus pitjors moments econòmics, comprant-li una finca de dues mil hectàrees.
El 1859 Don Eloy rep del seu pare la propietat, que en aquells temps era un conglomerat de ramaderia, fruiters, venda de guix i ceràmica, i cinc anys més tard viatja a Bordeus per comprar 18.000 sarments de Cabernet Sauvignon, Merlot, Malbec i Pinot Noir, que planta a la propietat juntament amb Garnatxa Negra i Tinto Aragonés, pensant més en l'elaboració de brandis i ratafies, ja que el 1876, a l'Exposició de Filadèlfia, Lecanda obté un certificat de qualitat pels seus brandis, i aquell any aconsegueix ser proveïdor de la Casa Reial.
No obstant això, també elaborava una mica de vi, com revela un anunci de l'època per promocionar un “Vi de taula procedent de plantes de Châteaux Margot (sic)”, això li va permetre el 1882 rebre el Premi Nacional d'Agricultura per la seva aportació de varietats de raïm foranes.
Però 6 anys més tard, Lecanda pateix una crisi severa que el porta a vendre la finca a Antonio Herrero Vázquez, qui suma a la propietat els pagaments de Santa Cecilia, Valdecarros i El Carrascal. A partir d'aquest moment el celler va tenir diversos noms: Lacanda, Hijos de Antonio Herrero, Vega Sicilia i Carrascal, i el seu actual Vega Sicila.
El nom de "Sicilia" fa referència a la petita església de Santa Sicilia, situada a la pròpia finca, a un quilòmetre escàs del celler. El 1904 els Herrero lloguen la finca al riojà Cosme Palacio, de la mà del qual arriba al celler Txomin Garramiola, un personatge crucial en la història de Vega Sicilia en començar a emprar tècniques bordeleses per vinificar. I és en aquest moment quan van aparèixer les primeres ampolles embotellades amb les dues marques que han perviscut: Vega Sicilia i Valbuena, vinificades segons la moda de Rioja, amb llargues criances en bótes i tines i embotellats segons demanda.
De fet, no se sap si el primer Vega Sicilia és de 1917 o 1915, al marge que la finca vengués vi embotellat abans d'aquests anys, però el que sí que és cert és que les primeres ampolles vestides amb una austera etiqueta en blanc i negre van ser de la mà de Luís Herrero, solter, aficionat a la caça i ben relacionat amb l'alta burgesia i l'aristocràcia, que les regalava als bons amics a través de la Societat de Tir de Colomí. Aquesta circumstància tan poc corrent va ser la que va suscitar la llegenda del vi més car d'Espanya i el mite: doncs era un vi que no es podia comprar amb diners, sinó amb amistat.
Així transcorren alguns anys i malgrat que les collites del 1917 i 1918 van assolir l'aurèola màxima amb premis com el de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, el celler seguia sense ser rendible, per la qual cosa el 1951 els Herrero venen la propietat a Prodes, una empresa de llavors, i amb ella s'incorpora Jesús Anadón, un home transcendental per a Vega Sicilia.
No obstant això, l'empresari veneçolà Hans Neumann prova el vi a Nova York, s'enamora i compra el celler i la finca als Herrero el 1966, encara que amb prou feines la visitava, fins que el 1982 la família Álvarez rep l'encàrrec de tramitar la seva venda, però al final transmet una oferta a Neumann i són els Álvarez qui adquireixen el celler i les vinyes de Vega Sicilia. En aquell moment es jubila Jesús Anadón, i Pablo Álvarez pren plena possessió de la direcció general del celler, mentre que de l'àrea enològica se'n responsabilitza Mariano García -ajudant d'Anadón-, que després d'estar al capdavant de 20 collites fundaria el seu propi celler, Mauro.
Amb la família Álvarez al capdavant, amb l'anyada 1987 desapareix un dels vins històrics de la casa, el Valbuena 3º Año, comença a ampliar-se el vinya a les seves actuals 200 hectàrees, i Mariano García modernitza els vins de la casa escurçant els temps de criança. El celler s'afiança al mercat, tant nacional com internacional, i el 1992 s'adquireixen les antigues Bodegas Liceo, ara Bodegas y Viñedos Alión, i el 1993 comença l'expansió internacional amb la compra del celler Tokaj Oremus a Hongria, configurant-se així els dos primers cellers que pertanyerien al grup Tempos Vega Sicilia (2014), on Xavier Ausàs assumeix la direcció tècnica del grup de cellers, després de treballar sis anys com a enòleg de Vega Sicilia.
Ja a principis del nou mil·lenni s'amplia el grup de cellers amb la compra i constitució de Bodegas Pintia, a Toro, i el 2009 comencen a elaborar a la DOC Rioja juntament amb la família Rothschild, propietària d'una part del mític Château Lafite i d'altres propietats vitícoles arreu del món, creant junts, al 50%, Bodega Benjamín de Rothschild & Vega Sicilia.
Amb els anys, i amb un pas segur però sigil·lós, el 2010 Vega Sicilia va estrenar la que probablement és la nau d'elaboració més moderna i exemplar, on es reflecteix el mapa dels sòls de tota la finca, fruit del treball excepcional de la parcel·lació del vinya. David Álvarez Díez, el president i fundador del grup Eulen i Bodegas Vega Sicilia, va morir al novembre del 2015, i el seu fill Pablo Álvarez continua com a conseller delegat de Vega Sicilia.
L'última notícia que concerneix a Vega Sicilia és la sortida de l'enòleg Xavier Ausàs a mitjans del 2015, després de 24 veremes a la casa, i la incorporació de Gonzalo Iturriaga com a nou director tècnic, madrileny de pare riojà, que va treballar en els seus inicis al celler de Ribera del Duero Alonso del Yerro; després va ser durant cinc anys enòleg de Bodegas Habla a Extremadura i posteriorment director d'exportació de Lamothe-Abiet, empresa comercialitzadora de productes enològics.
La propietat
Actualment, la propietat de Vega Sicilia té una superfície de 970 hectàrees i el seu espai vitícola s'assenta sobre més de 200 hectàrees de vinya, ubicats als revolts de la vessant sud de la conca del Duero, entre Valbuena i Quintanilla, a només dos-cents metres del celler. En ell es troben les varietats Tinto Fino, amb el 85% del total del vinya, i una mica d'Albillo, així com les d'origen bordelès Cabernet Sauvignon, Merlot, Malbec, que porten més d'un segle plantades a la finca, aclimatant-se amb els anys en un encepe molt ben arrelat amb l'ecosistema del lloc, on bona part dels seus vinyes mostren el seu encepe mediterrani de poda en vas, però també compta amb el model atlàntic amb una gran extensió de vinya en espatllera.
La casona-celler ha estat ampliada dues vegades, el 1970 i el 1982, i la seva façana és de maó castellà, sobri, d'estil monacal. També dins de la finca hi ha una capella on fa més de cent anys Eloy Lacanda complia els seus preceptes espirituals, avui convertida en un simple adorn devot. Avui el celler compta amb una avançada nau d'elaboració proveïda de 81 dipòsits per treballar independentment per parcel·les, càmeres de fred, sofisticades taules de selecció, un sistema pensat per treballar per gravetat i abocar els raïms directament a cada dipòsit i fins i tot una cuba ascensor que porta el vi a un nivell inferior per realitzar l'ompliment de bótes. Cap bóta supera els sis anys i les de roure americà es continuen fabricant a la casa, ara en una nova boteria més àmplia, mecanitzada i efectiva.
Filosofia de treball
Un dels pilars més importants de Vega Sicilia està a la vinya. Com a anècdota i exemple del treball i cura a la vinya cal assenyalar els ventiladors metàl·lics disposats a les finques per evitar les gelades.
Les més de 200 hectàrees que envolten el celler han estat objecte d'una profunda anàlisi i selecció clonal de les varietats durant més d'una dècada, el que ha donat com a resultat un complet mapa de sòls, amb 19 tipologies diferents, els quals s'han reparcel·lat en 50 pagaments.
Aquesta diversitat edafològica és la que s'ha reflectit a la nova nau d'elaboració, que ha passat de tenir 20 dipòsits a comptar amb 90, on dos terços són d'acer inoxidable i la resta tines de roure, amb l'objectiu d'elaborar cada pagament de manera independent. Des del punt de vista tècnic, treballar amb 50 lots de cara a l'assemblatge final, permet afinar encara més la qualitat, encara que la producció es manté intacta.
D'altra banda, aprofitant l'experiència i l'excel·lent resultat de les càmeres frigorífiques per a raïm que van instal·lar el 2001 al seu celler torès de Pintia, la nova nau d'elaboració també les va incorporar, el que permet aconseguir vins amb més components aromàtics, color i sabor. Un cop que el raïm, perfectament identificat en cada caixa amb la seva procedència exacta, està a la baixa temperatura requerida, s'inicia la selecció de raïms en taules de selecció, on un equip d'operaris certifica que el treball que s'ha fet a la vinya és perfecte.
Des d'aquí, el raïm puja fins a la desrapadora que separa el raspó dels grans i aquests tornen a una altra taula de selecció, aquesta vegada de raïms, on vuit persones en dues línies els controlen una a una per eliminar pecíols i raïms en mal estat.
D'aquí passen a uns minidipòsits on es vessen 500 quilos exactes que per un sistema de rails arriben fins als de fermentació de 6.000 i 8.000 litres els més grans, encara que també hi ha de 500, 800 i 1.000 litres per realitzar microvinificacions especials, així com als 22 grans tines de fusta.
Els Vega Sicilia realitzen les fermentacions alcohòlica i malolàctica en aquesta nau, i posteriorment passen a la zona de criança, utilitzant un altre dels enginys més cridaners del nou celler: un gran dipòsit-ascensor on només hi ha un altre a tot el món, a Château Cos d’Estournel (Bordeus), que permet moure el vi per gravetat, respectant el sistema de verticalitat dels cellers tradicionals en els quals s'evita l'ús de bombes que facin patir el producte.
Després de la seva vinificació, tots els vins passen a grans tines de fusta on es mantenen un temps fins que, després de tastar-los, es destinen al que seran els seus vins base. Després d'aquesta fase, tots els vins passen per bóta nova per anar adquirint formes, tanins i capacitat de guarda, per trasbalsar-los de nou, aquesta vegada a bótes usades perquè s'integri vi i fusta i des d'aquí, van de nou als grans tines perquè recuperin la seva fruita i les seves qualitats. Aquest procés es prolonga durant tres anys en el cas de Valbuena 5º i entre sis i nou, depenent de l'anyada, per al Único. L'elaboració es completa al boteller del celler, on els vins romandran afinant-se abans de la seva comercialització pel famós sistema de cupos.
A Vega Sicilia sempre hi ha hagut una preocupació per cuidar el medi ambient, on les noves construccions compleixen escrupolosament amb les més rigoroses normatives internacionals en matèria mediambiental (ISO 14001). D'aquesta manera hi ha separació entre els residus d'aigües fecals i els procedents de les diferents tasques de neteja i desinfecció, no entrant mai en contacte uns amb altres amb la finalitat d'evitar possibles contaminacions. Igualment, tots els residus sòlids procedents dels plàstics en què vénen embolicades les diferents matèries primeres utilitzades (bótes, ampolles, productes fitosanitaris,...), o de paper (caixes d'embalatge) són compactats i dipositats en un “punt net” habilitat per contenir aquests residus fins que són recollits per empreses especialitzades en el seu tractament.
Vins de Vega Sicilia
Els vins de Vega Sicilia no necessiten presentació. Comercialitza actualment tres tipus de vi: el negre reserva Valbuena 5º, que no surt fins al seu cinquè any, el Vega Sicilia Único fins al desè, i el Vega Sicilia Único Reserva Especial, quan la més jove de les tres anyades que el componen ha sobrepassat la dècada.
Valbuena 5º és l'expressió més pura del Tinto Fino, el raïm predominant de manera molt majoritària. L'altra varietat emprada és el Merlot, que participa en major o menor mesura depenent de l'anyada. El Tempranillo de Valbuena s'obté de parcel·les situades en vessants còncaves de suau pendent que baixen dels costers del páramo. Aquests sòls tenen el seu origen en material que es va erosionant i acumulant com a col·luvi a les vessants inferiors, desenvolupant un sòl d'alta expressió, amb una evolució important concretada amb la formació d'un horitzó càlcic en profunditat. Valbuena ens mostra una visió directa d'aquest terroir amb la influència directa de cada anyada. El vi fermenta amb temperatura controlada en dipòsits d'acer inoxidable amb llevat autòcton. La fermentació malolàctica també la realitza en acer inoxidable, i després de la seva fermentació passa per una criança, entre fusta i ampolla, de cinc anys, d'aquí el nom del vi Valbuena 5º. Fusta francesa i americana, bótes de 225 litres noves i usades, i tines de 20.000 litres.
Vega Sicilia Único és la referència de Vega Sicilia. És un vi en el qual s'assemblen les qualitats del Tempranillo i el Cabernet Sauvignon en diferents proporcions segons l'anyada, a més de petits percentatges de Merlot i Malbec, on cadascuna d'elles aporta un element diferenciador, i juntes un estil únic. Les vinyes es cultiven en parcel·les amb sòls localitzats en el contacte entre vessants que descendeixen del páramo i la plana al·luvial. El sòl més superficial està format per col·luvis fins de vessant amb petits fragments de calcàries i en profunditat apareixen abundants graves quarcítiques en una matriu arenosa. En superfície abunden els còdols angulars de calcàries. El vi realitza la seva fermentació amb temperatura controlada en dipòsits de fusta amb llevat autòcton. La fermentació malolàctica també la realitza en fusta, i després de la seva fermentació passa per la que probablement sigui la criança més llarga del món en un negre: gairebé 10 anys entre fusta i ampolla. Passant per diferents etapes en diferents tipus de bóta, francesa i americana de 225 litres noves i usades, tines de 20.000 litres, i cadascun dels lots és el que determina el tipus de fusta i la permanència en cada recipient. Després del seu pas per fusta envelleix en ampolla per completar un procés de criança complex i llarg. En condicions normals passarà 6 anys en fusta i tres en ampolla.
Vega Sicilia Único Reserva Especial és el negre que no porta anyada, i és el tribut a la tradició amb el qual el celler desitja continuar un costum espanyol molt antic: conjugar l'equilibri entre anyades. Tradicionalment, a Espanya, les poquíssimes cellers que comptaven amb un procés d'embotellat elaboraven dos tipus de vins en cada verema: el de l'any en curs i un altre vi sense una collita específica, al qual denominaven "Reserva Especial”. Era una barreja de vins de les millors collites on naixia el vi més representatiu del celler. El Reserva Especial és el vi amb més personalitat, aplega la complexitat del Único multiplicant-la per diverses anyades i ofereix una complexa i intensa gamma aromàtica i gustativa. Només els millors Únicos serveixen per configurar el Reserva Especial, una barreja d'anys, virtuts, experiències i sentiments que no fan sinó perfilar l'essència de l'estil propi i irrepetible de Vega Sicilia.
Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Vins en avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Preu
Puntuació
Celler
Estil
Envelliment
Tipus de Raïm
Elaboració
Maridatge
Anyada
Filtrar i ordenar
D.O. Ribera del Duero
(Castilla y León)
