Vins Rioja

Rioja és una denominació d'origen qualificada que s'estén al llarg del pas del riu Ebre per les comunitats autònomes de La Rioja i el País Basc, i en menor mesura de Navarra i Castella i Lleó.

La Rioja compta amb més de 2.000 anys d'història vinculada al món del vi. El cultiu de la vinya va ser introduït pels romans, com demostren diverses restes arqueològiques de cups i cellers trobats, i més tard continuat per fenicis i celtibers.

Durant l'Edat Mitjana la cultura del vi creix al voltant dels monestirs. Al segle XIII Gonzalo de Berceo, clergue del Monestir de Suso i primer poeta espanyol conegut, esmenta en els seus versos el vi convertint-se així en la primera referència escrita al vi a Espanya.
Ja en l'Alta Edat Mitjana, i amb el continu creixement de la població a les ciutats, el vi guanya en popularitat i en importància econòmica per a la regió, convertint-se juntament amb el cereal en el motor econòmic de la zona.
Tal és la importància que estava adquirint el comerç del vi, que en 1787 es crea la Real Junta de Cosecheros amb l'objectiu de fomentar el cultiu de la vinya, millorar la qualitat dels vins elaborats i incentivar la comercialització del vi, sobretot en els països del nord. Amb aquest objectiu es construeixen i milloren camins i ponts que unissin els pobles de la Rioja amb el port de Santander, port del nord que ajudaria a donar sortida als vins en la seva ruta cap al nord d'Europa.

A la segona meitat del segle XIX es produeix la primera "explosió" dels vins de Rioja. La crisi provocada per la fil·loxera a les vinyes franceses i l'arribada del ferrocarril facilita l'exportació dels vins de la Rioja cap a França, un mercat molt madur i àvid de l'arribada de bons vins.

Comencen a aparèixer els que a la llarga serien els primers noms rellevants en la denominació. Rafael López Heredia (Bodega Viña Tondonia), Luciano Murrieta (Bodega Marqués de Murrieta) o Camilo Hurtado de Amézaga (Marqués de Riscal) funden els seus cellers, avui reconeguts com a grans referents a la Rioja, i introdueixen noves tècniques d'elaboració i criança de vins .
La qualitat dels vins de Rioja dóna un gir espectacular, passant de vendre vi a granel a embotellar vi criat a l'estil de Bordeus, buscant la finor i qualitat després de llargues criances. Es començava a escriure la història moderna dels vins de Rioja.

Encara que a finals del segle XIX la Rioja va patir un dur revés que suposaria un gran fre a l'evolució de l'elaboració de vi.
La temuda fil·loxera va creuar la frontera i es va instal·lar a la Rioja. El 1902 es va estendre per la Rioja Alta i el 1904 per la resta de zones.
Amb pràcticament tota la Rioja infectada es van haver de replantar moltes vinyes amb una varietat americana, resistent a la fil·loxera. Però la replantació de la vinya va ser un procés lent i costós. No va ser fins als anys vint quan es va donar per finalitzada la crisi.

Un cop passada la crisi de la fil·loxera, la Rioja viu un procés continu de renovació i modernització, adaptant-se a les noves exigències dels consumidors que la portarien a convertir-se en una de les referències a nivell mundial pel que fa a zones elaboradores de vi. El 6 juny 1925 la Rioja es reconeix com la primera Denominació d'Origen d'Espanya, tractant de protegir així la "marca" Rioja, i la qualitat dels seus vins davant possibles falsificacions.

L'any 1991, la Rioja es converteix en la primera Denominació d'Origen Qualificada d'Espanya. S'estableixen zones de producció, varietats de raïm i rendiments màxims permesos, així com tècniques d'elaboració i de criança.
Aquest reconeixement es va traduir en confiança per part dels consumidors, i avui dia ha portat a la Rioja a convertir-se en una de les zones d'elaboració més emblemàtiques i reconegudes de tot el món.

Caràcter: raïm, sòl i climatologia

La Rioja compta amb un clima continental amb influències mediterrànies, més o menys marcades depenent de la zona. Dos climes molt diferents, pràcticament oposats, que proporcionen temperatures suaus i unes precipitacions mitjanes anuals de 450-500 litres per metre quadrat. Aquest clima únic, el pas del riu Ebre al llarg de tota la denominació i la proximitat de les Serres de Cantabria, Demanda i Cameros, fan d'aquesta zona una zona única i molt privilegiada per al cultiu de la vinya.

La Rioja està dividida en tres zones d'elaboració. Rioja Alta, Rioja Baixa i Rioja Alabesa. Tres zones que estan determinades per diversos factors naturals, i que compten amb una diferència de clima i sòls considerable.

La Rioja Alta és la part més occidental de la denominació i limita al nord amb el marge dret del Riu Ebre, que s'estén al llarg del seu marge esquerra. Haro, una de les poblacions més importants, i concretament el seu Barri de l'Estació, està reconegut com la zona del món amb més concentració de cellers per metre quadrat. Alguns d'ells mítics com Viña Tondonia, Muga o Rioja Alta.
San Vicente de la Sonsierra, Brines, Ábalos, Samaniego o Cenicero són altres poblacions històriques amb una gran tradició en l'elaboració de vi.
La Rioja Alta compta amb un clima continental moderat, marcat per una influència cantàbrica. L'altura a la qual estan plantades les vinyes ronda entre els 380 i 500 metres sobre el nivell del mar.
A La Rioja Alta trobem una gran diversitat de sòls. La majoria són sòls argilosos - calcaris, encara que també trobem argilosos - ferrosos i sòls d'origen fluvial, molt rics en grava i calcària.
La principal varietat cultivada és la varietat Ull de llebre, varietat autòctona de la Rioja, que proporciona vins afruitats i molt equilibrats en grau alcohòlic, amb molt bons resultats per a elaboracions amb llargues criances.

La Rioja Baixa és la part més oriental de la denominació, i s'estén al llarg del marge dret del riu Ebre.
Entre les poblacions més importants en l'elaboració del vi es troben Alfaro, Aldeanueva de Ebro o Mendavia.
Compta amb un clima més sec i amb una major influència mediterrània que la Rioja Alta. El terreny és més suau i l'altura a la qual es troben les vinyes és més baixa que en les dues altres zones de la Rioja, entre 260 i 380 metres sobre el nivell del mar. Els sòls a La Rioja Baixa són principalment sòls d'origen fluvial, encara que també trobem sòls de tipus argilós-ferrós.
El clima, més benèvol, i uns sòls molt fèrtils creen l'escenari ideal per a una perfecta maduració del raïm, proporcionant unes molt bones collites.
Encara que també es conrea un percentatge important d'Ull de Llebre, la principal varietat conreada a La Rioja Baixa és la varietat Garnatxa. Una varietat que proporciona vins molt aromàtics i amb menor acidesa i tanicitat que els basats en l'Ull de llebre.

La Rioja Alabesa es troba situada al sud de la província d'Àlaba, delimitada pel Riu Ebre al sud i la Sierra Cantabria al nord.
Hi ha moltes poblacions amb una gran història en l'elaboració de vins, entre elles Elciego, Laguardia o Labastida.
Compta amb un micro clima molt especial. Un clima mediterrani amb una gran influència del Mar Cantàbric, encara que atenuat per la protecció que li brinda la barrera natural que suposa la Sierra Cantabria.
La majoria dels sòls són argilo-calcaris, en finques situades en petites terrasses a una altitud d'entre 400 i 700 metres sobre el nivell del mar. Són sòls que presenten immillorables característiques per al cultiu de la vinya.
La principal varietat conreada és l'Ull de Llebre, que en aquestes condicions climàtiques i de sòl dóna com a resultat grans vins de la màxima qualitat, molt delicats i exquisits.

A més de les esmentades Ull de llebre i Garnatxa, a La Rioja també es cultiven les varietats Graciano i Mazuelo, que funcionen com a complement ideal per a aquestes dues varietats.
També es planten com a principals varietats blanques Viura, Malvasía, Garnatxa blanca i Ull de llebre blanc.

Encara que els vins de Rioja més coneguts són els negres, s'elaboren també vins blancs i vins rosats.
El vi rosat està elaborat normalment amb la varietat Garnatxa. El més habitual és consumir-los com a vins joves, encara que hi ha alguns cellers que també envelleixen aquests vins rosats obtenint molt bons resultats.

El vi blanc s'elabora habitualment a partir de la varietat Viura, barrejant-la amb Malvasia o alguna altra de les varietats conreades. Els blancs poden ser joves, fermentats en barrica o criats amb llarg envelliment en bóta. Obtenint desde blancs afruitats, els més joves, fins a vins blancs molt més complexos, resultants de les llargues criances.

Els vins negres són els vins que han donat fama mundial a aquesta denominació. Els negres joves són vins per consumir en l'any, de vegades elaborats mitjançant el procés de maceració carbònica. Els negres de criança són vins que han estat un mínim d'un any en bóta de roure, i en els quals es nota la influència de la fusta. Els vins Reserva són vins amb una criança mínima de tres anys entre bóta de roure i ampolla, havent estat un mínim d'un any en bóta. Solen comptar amb aromes més complexos aportats per la criança com espècies, cuir i fruita madura. I, finalment, els vins Gran Reserva són vins amb una criança mínima de dos anys en bóta de roure i tres anys en ampolla. Es caracteritzen per aromes molt complexes a espècies, fum, resina. En boca són suaus, vellutats i amb uns tanins molt polits.

Principals cellers de Rioja

La llista de cellers que trobem a Rioja és interminable, i és que hi ha més de 500 cellers que elaboren els seus vins en aquesta denominació.
Juntament amb els ja esmentats Viña Tondonia, Marques de Riscal i Marques de Murrieta hi ha altres cellers històrics com Bodegas Muga, Bodegas Riojanas, o Bodegas Faustino, tots ells amb mètodes d'elaboració que s'han anat transmetent de generació en generació.
Cellers de nova construcció com Bodegas Ysios, Bodegas Olarra o Bodegas Baigorri, que compten amb unes instal·lacions modernes i immillorables per a l'elaboració del vi.
I finalment, trobem també altres cellers que elaboren vins de Rioja amb un tall més modern entre els que es troben Sierra Cantabria, Bodegas Contador o Remírez de Ganuza.