Vi de la denominació D.O. Montilla-Moriles

Per parlar dels vins de Montilla-Moriles no cal oblidar que el millor vi andalús no es fabrica: es cria i es mima, com es cria un nen o es mima una flor. Nítid en el color, atractiu en la fragància, suau en el contacte amb el paladar, perfecte en el conjunt. Totes aquestes coses juntes, dotades d'una personalitat inconfusible, barreja d'empenta i subtilesa, constitueixen el tresor i l'alegria dels vins de Montilla-Moriles.

Filtrar per

Preu
Puntuació
País
Zona d’elaboració
Denominació d'origen
Celler
Envelliment
Tipus de Raïm
Elaboració
Format
Maridatge
Any

Hi ha 13 productes.

13 productos

Don Px Convento Selección 1946

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Don Px Convento Selección 1946
Vista ràpida
6x
-3%
266,75 €
unitat
Preu 275,00 €
IVA inc.
  • Nou
100
Parker

Don PX 2018

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Don PX 2018
Vista ràpida
6x
-5%
15,50 €
unitat
Preu 16,35 €
IVA inc.
  • Nou

Alvear Fino C.B.

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Alvear Fino C.B.
Vista ràpida
Preu 6,25 €
IVA inc.
  • Nou
90
Decántalo
92
Peñin
87
Parker
90
Suckling

Alvear Pedro Ximénez 1927

Un vi dolç amb la solera més antiga del celler

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Alvear Pedro Ximénez 1927
Vista ràpida
6x
-5%
13,25 €
unitat
Preu 13,95 €
IVA inc.
  • Nou
93
Decántalo
93
Peñin
96
Parker

Oloroso Asunción 37,5 cl. (3/8)

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Oloroso Asunción 37,5 cl....
Vista ràpida
6x
-5%
10,85 €
unitat
Preu 11,45 €
IVA inc.
  • Nou
93
Peñin
93
Parker
92
Suckling

Alvear Fino en Rama 2016

Espanya   D.O. Montilla-Moriles (Andalusia)

Alvear Fino en Rama 2016
Vista ràpida
6x
-5%
10,40 €
unitat
Preu 10,95 €
IVA inc.
  • Nou
92
Peñin

Coneix D.O. Montilla-Moriles

Està demostrada, per restes arqueològiques, la fundació ibera de Montilla i l'antiguitat en aquest lloc del cultiu de la vinya. Tan és així que, recentment, han aparegut unes llavors de raïm en excavacions que, segons els experts, daten del segle VIII o IX aC. També en una finca propietat del Comte de la Cortina, situada al famós pagament de Riofrío de la Serra de Montilla, ha aparegut una antiquíssima terracota que representa a un veremador, l'origen del qual és anterior a l'era cristiana.

De fet, pel Sud de la Península Ibèrica han passat multitud de civilitzacions al llarg de la història: el poderós Imperi Romà, on Roma va gaudir amb els reconeguts vins procedents de la Hispània Ulterior; la dominació musulmana en la qual el consum de vi va ser prohibit degut a l'Alcorà, però va ser considerat un medicament contra els mals de l'època, i la Reconquesta cristiana on les grans extensions de vinya, que arribaven fins i tot fins a les portes de Còrdova, van ser repartides entre els nobles que van participar en la mateixa.

No obstant això, no va ser fins al segle XVIII quan s'assenten les bases d'una bona part de la vitivinicultura contemporània de Montilla-Moriles amb el nou sistema de les criaderes i soleres, que vénen a introduir un nou concepte en l'envelliment dels vins, on la clàssica anyada desapareix i s'aconsegueix un tipus homogeni de vi. És molt probable que aquest descobriment fos casual, doncs potser algú, per necessitat d'espai, va posar un barril sobre un altre i va anar omplint el de baix amb vi del que estava a dalt. Fora d'una manera o altra, és aquí quan es comença a parlar dels fins i dels amontillados, vins fins molt fets a l'estil de Montilla, i també es comenta que el Comte de la Cortina va començar a enviar aquest tipus de vi a Jerez, el qual va agradar tant als cellerers de Jerez que van començar a produir-seguint el sistema cordovès.

El nom de Montilla, com a aglutinador i representant d'una comarca productora de vins, es va anar imposant a partir de mitjans del segle XIX, i el de Moriles va cobrar puixança a partir de 1912, quan es va canviar Zapatero, nom antic de la localitat, per l'actual.

El germen del que seria la denominació Montilla-Moriles va començar a sonar a partir de 1891, però és l'Estatut de la Vinya i el Vi de 1932 el que empara legalment els noms d'aquestes dues localitats perquè puguin ser usats en exclusiva pels elaboradors i criadors dels pobles situats en la seva zona de producció i criança. No obstant això, la Guerra Civil i alguns problemes burocràtics van endarrerir la fundació del Consejo Regulador de la DO Montilla-Moriles que no es va fer efectiva fins a desembre de 1944.

La DO Montilla-Moriles es localitza en el centre-sud d'Espanya, a la Comunitat Andalusa, per bona part del sud de la província de Còrdova, i les seves vinyes s'estenen entre els rius Guadajoz i Genil, limitat al nord pel riu Guadalquivir i pel sud amb les serres de la Subbética. Dins de la zona de producció es distingeix la subzona de Qualitat Superior, constituïda per terrenys delimitades i seleccionades per les seves especials qualitats edafològiques, anomenades "àlbers", en la "Sierra de Montilla y de Los Moriles Altos". La DO Montilla-Moriles acull una mica més de 5.000 hectàrees de vinya, de les quals 1.600 corresponen a Qualitat Superior. Es comptabilitzen més de 2.300 viticultors i un centenar de cellers, on el 65% de la producció correspon a cooperatives.

Clima, sóls i varietats

El clima a tota la comarca és bàsicament semi-continental mediterrani. És notable la influència dels vents procedents de l'Atlàntic que entren per la Vall del Guadalquivir, el que fa que els hiverns siguin freds -encara que molta gent pensi que a Andalusia tot és sol- i els estius calorosos, llargs i secs.
Des del punt de vista vitícola, el clima d'aquesta zona es classifica entre els més càlids del món durant el cicle vegetatiu, amb escasses precipitacions, i una elevada insolació, el que incideix en el desenvolupament de la vinya i en el seu cicle fenològic, en la ràpida maduració del fruit que marca la seva composició i les característiques de tots els vins resultants, i indirectament en la fermentació i criança dels vins. L'efecte directe d'aquesta climatologia tan severa durant la maduració, així com la seva influència a través de les característiques dels sòls, és determinant per poder obtenir els vins amb característiques específiques, marcant tant l'estil dels vins blancs joves o amb envelliment, com els vins generosos amb la seva elevada graduació alcohòlica natural.

Quant als sòls, en trobarem de dos tipus: els àlbers, d'una banda, i els rudes, de l'altra. Els àlbers són sòls rics en carbonat càlcic, amb sòl i subsòl formats per margues toves, pobres en matèria orgànica natural, poc fèrtils, de composició mineralògica simple, amb estructura fullada o grumollosa, amb un alt poder retentiu de la humitat. Es consideren els sòls de millor qualitat per als vins generosos i de licor de Montilla-Moriles, sent l'existent a les vinyes de la subzona denominada "superior". Fora de la subzona superior es troben sòls més foscos que cobreixen subsòls rics en carbonat de calç, així com també sòls amb alt contingut en sílice, que potencien la reverberació de la radiació solar, així com també sòls rudes, menys aptes per a la producció de vins de qualitat, que se situen en les parts baixes de Montilla i són de color vermellós a causa de la presència de ferro, fet que imprimeix als vins un caràcter més oxidatiu.

La varietat reina és la Pedro Ximénez (80%), seguida de la Moscatell de Gra Metit, i altres com l'Airén o Lairén, Baladí, Verdejo, Torrontés, Chardonnay, Sauvignon Blanc i Macabeu.

Tipus de vi

En qüestió de vins, el sistema de maduració en criaderes i solera és idèntic al dels vins de Jerez, així com la seva tipologia, amb blancs joves, fins, olorosos, amontillados, dolços i vins de licor, però la diferència amb altres zones andaluses, és que la majoria dels fins no requereixen una capçalera.

Blancs joves. Són els vins blancs pàl·lids que no han rebut cap tipus de criança. De moment són escassos, encara que hi ha un gran interès per part d'alguns grans cellers a potenciar aquest tipus de vi. Tot i que en la seva elaboració intervenen varietats de ceps regionals, els millors són els de Pedro Ximénez. Des de la seva inicial joventut i a mesura que transcorren els mesos d'embotellament, hi ha una gran diferència en la seva degustació. Exhibeix uns clars aromes de flor de perera i una subtil fruita exòtica amb sensacions cítriques. Vi fàcil de beure, amb bon pas de boca, informal i lleuger.

Fino. Vi generós amb una criança biològica mínima de 2 anys i 15% vol. que generalment s'assoleix de forma natural, sense necessitat d'escapçar. Color pàl·lid groguenc amb indicis olivats, de nas punxant amb notes de flor de llevat i fruits secs. Paladar sec, amb presència, fi i elegant, lleument amarg i amb més cos que els de Jerez.

Amontillado. És un vi generós que s'obté a partir d'un vi Fi al qual se li aplica una criança mínima de cinc anys, seguits d'almenys tres anys amb criança oxidativa pel sistema de criaderes i solera. És de color ambar cap a or vell, d'aroma punyent i avellanat, sec, suau i ple al paladar.

Oloroso. És un vi generós que s'obté a partir de vi blanc sense envelliment, que és sotmès a envelliment durant almenys dos anys, amb criança predominantment oxidativa pel sistema de criaderes i solera. Són de color caoba, molt aromàtics, de molt cos, plens i de paladar vellutat. Poden ser secs o lleument abocats.

Palo Cortado. S'assemblen en aroma als amontillados, i als olorosos en color i sabor. Són els olorosos amb més qualitat. La seva elaboració és escassa.

Dolç Pedro Ximénez. És un vi dolç natural. El seu color es centra en el robí intens i fosc fins als tons caoba amb lluminosos rivets iodats. El seu aroma és intens i embriagador, recorda al fruit del raïm pansificat i figues madures, fruits secs i almívars. En boca són untuosos, saborosos i dolços, amb una bona persistència aromàtica.

Dolç moscatell. És un vi dolç natural obtingut amb la varietat Moscatell, on el most se sotmet a fermentació parcial i escapçat, tot i que pot emprar-se el procés de'"asoleo", i pot ser comercialitzat sense criança o bé ser sotmès a criança mitjançant el sistema de criaderes i soleres durant almenys un any amb una graduació alcohòlica adquirida mínima de 15% vol.

Vins generosos de licor. Són els tipus de vi "Medium", "Pale Cream" i "Cream", que s'obtenen a partir dels vins generosos o de vins criats sota vel als quals s'addiciona most de raïm pansificat, alcohol neutre d'origen vitícola per impedir la fermentació, most de raïm concentrat rectificat, o vi dolç natural Pedro Ximénez.

Vins i cellers de la DO Montilla-Moriles

Excepte en els vins blancs joves, el principi d'elaboració dels vins de Montilla-Moriles resideix en la barreja de vins procedents de diferents anyades en bótes diverses i de diferents edats; conegut com a sistema de "solera y criaderas". Consisteix en una successió de mescles, la qual comença per prendre certa quantitat del vi més jove, i es trasbalsa a les botes l'any anterior. Per fer lloc en aquestes primeres botes, cal buidar-ne prèviament un terç, que es trasbalsa a les botes que contenen el vi de tres anys, les quals al seu torn s'han buidat en un terç, que s'afegeix al vi de quatre anys, i així successivament fins que s'arriba a la solera. Les botes on es cria el vi, abans d'arribar al nivell de la solera, reben el nom de criaderes, i el nom de solera procedeix de la bota recolzada sobre el "sòl" a la base de la piràmide de botes.

Un dels cellers pioners, la més antiga d'Andalusia i puntera és Alvear, que va començar el 1729 a elaborar en Montilla els primers vins de la casa. Amb semblant història han consolidat una autèntica estructura cellerera, i avui dia, a més de consolidar la seva presència a Còrdova, té projectes bodeguers fora de les seves fronteres, a Extremadura i Argentina.
Alvear compta amb extenses vinyes Pedro Ximénez situades en els més famosos clossos de la serra de Montilla i Moriles i posseeix una capacitat de criança de 10 milions de litres en bótes de roure, distribuïdes en gairebé una vintena de cellers, que acullen les diferents etiquetes de la casa. Els cellers de la Sagristía, el Liceo, la Grande, i la del Escudo, al costat de la casa pairal, acullen els preuats vins vells. A Las Mercedes, avui coneguda com la del Capataz, es troben la major part de les soleres d'un dels vins més coneguts d'Alvear: el Fino C.B. El millor d'aquest fi és la seva naturalitat. Procedeix dels millors raïms de Pedro Ximénez amb una criança biològica en botes de roure americà pel sistema de criaderes i soleres, amb remoguts diaris durant tres anys.
Un altre dels cellers més carismàtics és la de Conde de la Cortina, a més d'El Trabajadero, Ronda, Les Palmeras, Oloroso Viejo, Los Deanes, Sant Rafael, Don Diego i Presidente, en què conviuen actualitat i història. Al costat d'etiquetes amb solera, com les de la col·lecció Alvear (fi, amontillado, olorós, solera cream, fi en branca i PX d'anyada), els PX 1927 i 1910, el Festival Pale Cream i el Conde de la Concordia, conviu també amb el seu vi més innovador, El Marqués de la Sierra, un blanc jove elaborat a partir del raïm Pedro Ximénez, amb una petita contribució de Riesling, Chardonnay i Sauvignon Blanc. No passa per fusta i té la peculiaritat que procedeix de raïm recollit abans de la maduració total, la qual cosa li atorga un peculiar equilibri entre sucres i acidesa. Va ser també pioner en la comercialització de Fi en Branca i PX d'anyada.

Bodegas Toro Albalá, fundada en el 1922, encara que la seva història es remunta a 1844, en ple camp cordovesa, a la falda del castell d'Aguilar, quan Antonio Sánchez, fundador del celler, planta la vinya anomenada La Noria. Un segle més tard el celler es trasllada a les instal·lacions d'una vella central elèctrica, on es comencen a elaborar i criar vins amb noves tecnologies. D'aquí neix l'afectuós sobrenom d'Antonio: "el eléctrico". La filosofia dels seus fundadors, qualitat primant sobre la quantitat, segueix impregnant la signatura. Des de 1922 Toro Albalá produeix vins de la denominació Montilla-Moriles i sota la direcció d'Antonio Sánchez Romero, nét del fundador, segueix tractant de millorar la qualitat dels seus fins, amontillados, pedro ximénez i joves. Entre totes les seves etiquetes, Fino del Lagar, Fino Rama, Joven afrutado Eléctrico, Gama Amontillado (Viejísimo Solera, Convento Amontillado), Toro Albalá guarda un tresor, els seus dolços PX, des de la Gama Don PX, la Gama Especial Don PX anyades velles, elaborats amb raïm pansificat assolellats durant 15 o 20 dies després de la verema, fins a les sèries més antigues com el Marqués de Poley.
Situació de D.O. Montilla-Moriles