Vi de la denominació D.O. Alicante

El cultiu de la vinya a la zona d'Alacant és mil·lenari. S'han trobat jaciments arqueològics des dels segles VI aC amb representació de la vinya en molts ritus religiosos i funeraris.
Durant els segles XVI i XVII hi ha un desenvolupament de l'enologia i un proteccionisme ferotge, especialment a la ciutat d'Alacant amb la creació del seu "Junta de Inhibición del Vino de Alicante", la finalitat era protegir i potenciar la fama dels vins elaborats amb varietats pròpies, els vins ja eren coneguts al nord d'Europa, on eren importats per comerciants anglesos, suecs i flamencs per donar cos i color als seus famèlics i malmesos vins. De fet, la seva producció era tal, que al 1510 un privilegi reial va prohibir la importació de vins produïts en qualsevol altre lloc mentre es seguís elaborant vi a la regió.

No hi ha dubte que l'exportació de vins amb el nom d'"Alacant" va ser una clau pel coneixement d'aquesta regió a tot el món, com testifiquen els vins que van viatjar amb Magallanes en la seva primera volta al món, així com la seva presència en nombroses cases reials, especialment el "Fondellol" o l'"Aloque", molt desenvolupats en l'horta de la ciutat d'Alacant.

Algunes de les seves llegendes més famoses apunten a la ciutat de Monòver, situada al sud de l'àrea de conreu, que ja va ser famosa internacionalment des dels temps de Felip II pel seu vi dolç Fondellol, ja que segons apunta Saint Simón, el most favorit de Luis XIV durant els últims mesos de la seva vida era el pastís banyat en aquest vi negre dolç i vell. També hi ha referències en el "Comte de Montecristo" o en altres peces literàries des d'autors estrangers fins a grans autors locals: Gabriel Miró, Azorín, Miguel Hernández, etc. De fet, el desenvolupament de la vinya en tota la zona de la muntanya i el Vinalopó ha estat constant i un dels motors del desenvolupament econòmic i social de tota la regió al segle XIX, impulsat sobretot amb la creació del ferrocarril Alacant-Monóvar.

Actualment la DO Alacant es troba al centre meridional d'Espanya, a la província d'Alacant, i es va crear definitivament en l'any 1957 per gestionar una primera Denominació d'Origen que havia estat reconeguda ja en l'any 1932. El Consell Regulador controla més de 9.000 hectàrees de vinya, que conreen prop de 2.000 viticultors i on es troben més de mig centenar de cellers entre elaboradors i embotelladors. Comprèn les subzones L'Alacantí, L'Alcoià, Alt i Mitjà Vinalopó, Baix Vinalopó, La Marina Alta, La Marina Baixa i El Comtat, encara que en línies generals tots aquests territoris es divideixen en dues àmplies àrees ben diferenciades: Vinalopó i La Marina.

La més extensa és Vinalopó, que està situada sobre la riba del riu Vinalopó, i s'estén darrere de la ciutat d'Alacant fins trobar-se amb Castella-La Manxa i Múrcia, on en aquesta última comunitat s'endinsen unes 600 hectàrees de vinya. Aquí les vinyes se situen des del nivell del mar fins als 400 metres d'altitud cap a l'altiplà central.

L'altra zona és La Marina, situada a la part nord de la costa alacantina, a uns 75 quilòmetres al nord d'Alacant, capital de la regió. Aquesta zona és una llengua de terreny molt àmplia que s'estén entre Dénia i Calp, i s'endinsa en el mar, encara que la major part de la superfície de les vinyes es troba a l'interior, a una alçada d'entre 500 i 650 metres.


Clima, sòl i varietats

En línies generals el clima a la DO Alacant presenta marcades diferències entre les dues subzones. Les vinyes costaneres de La Marina gaudeixen d'un característic clima mediterrani, mentre que els de la ribera del Vinalopó estan sotmesos a un clima cada vegada més continental en quant s'endinsen a l'interior. També en les dues subzones els sòls són principalment bru-calcaris i s'assenten sobre roques calcàries, amb algunes zones d'argila arrossegada pels rius que discorren cap a la costa d'Alacant.
Són sòls bastant solts i sans, i pobres en matèria orgànica. No obstant això, dins de les dues grans subzones hi ha matisos que les diferencien. Per exemple, a la zona de la Marina Alta, el territori es condensa en petites comarques amb altes i espesses muntanyes que marquen valls i territoris escalonats. Des del Cap de la Nau, que és el més meridional de la Península Ibèrica, els aires s'encasten contra aquestes muntanyes i creen un microclima especial marcat per una presència constant d'humitat en forma de brisa o pluja. Aquí es troba un sòl argilós, fèrtil, amb filtració molt ràpida al ser franc-sorrenc, però les seves característiques escarpades propicien el cultiu de la Moscatell, fet que dóna als seus vins una particular finor.

Per contra, a la zona del Vinalopó i l'Alcoiá les brises marines circulen a través dels passadissos naturals creats per una banda per la desviació de les brises de les Serres de Carrasqueta i Maigmó cap a l'interior del Vinalopó, i per l'altre per passadissos oberts des del Golf d'Alacant. Aquí el sòl es torna molt més calcari, amb alta presència de guixos, cants calcaris, crosta i pedres a mesura que s'avança cap a l'oest. Aquest sòl pateix grans hores d'insolació i grans oscil·lacions tèrmiques conforme s'avança cap a l'interior. Al Vinalopó Mitjà l'aigua és més escassa i les temperatures més estables, mentre que a Vinalopó Alt hi ha més presència d'aqüífers, terres més sorrencs i temperatures més extremes, donades per la presència de l'altiplà que arrenca a pocs quilòmetres a l'oest.

El Comtat, a la muntanya Alacantina, és una de les zones de major altitud, on la riquesa de sòls i el contrast tèrmic permeten una gran diversificació de varietats.

La principal varietat blanca autoritzada és la Moscatell d'Alexandria i el major cultiu es concentra a la zona de la Marina. El Moscatell d'Alexandria és una varietat utilitzada tant per a vinificació com per a raïm de taula o per a l'elaboració de panses, ja que el seu valor organolèptic és immens, destacant la seva potència aromàtica, la seva versatilitat per elaborar vins des blancs a escumosos, passant per una gran gamma de vins de licor. També en tota la DO Alacant està permès el cultiu de les blanques Macabeu, Airén, Planta Fina de Pedralba, Marseguera, Chardonnay, Verdil i Sauvignon Blanc, així com la Riesling amb caràcter experimental.

En negres, la varietat majoritària és la Monastrell, que representa el 75% del cultiu a la DO Alacant. La seva existència data del segle XV i es creu que procedeix de la localitat valenciana de Sagunt. A Espanya se la coneix també com a Vemeta, Morastell o Morrastrell, Mourviedro, Morvedre, Alcayata, Gaiata, Garrut, Monastrell de la Gaiata, Espar, Flouron, Trinchiera, Rossola, Balzac o Baltasar. També a nivell internacional adopta el nom francès Mourvèdre, (derivat de la població valenciana Morvedre), i a Portugal, i Amèrica i fins i tot a Austràlia també rep el nom de Mataró (població catalana a la província de Barcelona -El Maresme- per on sortien vaixells amb vins de Monastrell de la zona). No obstant això, malgrat la seva importància també es conreen la Garnatxa Negra, Garnatxa Tintorera, Ull de llebre, Bobal, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, Syrah, així com Petit Verdot i Tannat com experimentals.


El Fondellol

El Fondellol és un vi dolç d'Alacant, un tipus de vi únic al món, reconegut per la Unió Europea a la base de dades E-Bachus i amb una especial protecció dins la DO Alacant. La seva legislació indica que ha de procedir de la sobremaduració del raïm Monastrell al cep, que l'alcohol mínim ha de ser 16è i que aquest ha de procedir exclusivament de raïm, pel que la seva fermentació és biològica i sense cap tipus d'afegits; cosa que el diferencia dels Oportos o alguns vins de Jerez. També s'especifica que ha de realitzar una criança mínima de 10 anys, que en molts casos es realitza en els vells tonells alacantins o monoveros, amb volums que arriben fins als 1.200 litres. Aquesta criança es pot realitzar de forma tradicional pel sistema de soleres, amb la barreja de les més antigues amb un percentatge controlat d'altres més noves, però també pot realitzar-se mitjançant anyada, és a dir amb les barreges de vins d'una mateixa anyada. A partir del 2014 s'ha d'expressar el sistema utilitzat en l'etiqueta del producte.

El Fondellol es distingeix pels seus intensos aromes de criança (cacau, vainilla, prunes panses, notes torrefactes), que culminen en un paladar untuós, ric, llarg i persistent. En realitat aquest vi generós havia gairebé desaparegut i només algun taverner malenconiós el va seguir elaborant des de sempre per a consum propi o per al proveïment d'una reduïda clientela. En l'actualitat, la recuperació del Fondellol és una realitat, i actualment hi ha com a mínim una dotzena de cellers que l'elaboren.


Vins i cellers de la DO Alacant

Malgrat que a la zona encara es comptabilitzen més de mitja dotzena de cooperatives, alguns cellers estan protagonitzant en l'última dècada una autèntica revolució vitivinícola en els vins d'Alacant, vins que combinen la personalitat i la particularitat del seu "terrer" amb el caràcter més pur de la seva varietal.

Serveixin com a exemple Bodegas Enrique Mendoza, amb un celler a Alfàs del Pi (La Marina) i un altre a Villena, a la Finca el Chaconero, des d'on protagonitza produccions molt específiques per a alguns vins com l'Estrecho, referit a la parcel·la de Monastrell situada a l'Estrecho de Pipa, que hi ha entre la Serra de Salines i la carretera de Yecla amb sòls únics, o també el seu negre Les Quebradas que es refereix a la pedania de Villena situada just al nord d'aquesta carretera on conrea un específic vinya de Monastrell.

Casa Mira, a Villena, el nom ha transcendit en algun dels vins de Sierra Salinas, com el mateix Mira, produït a l'obaga d'aquesta serra amb unes especialíssimes Garnatxes.

Bernabé Navarro, al mateix terme de Villena, ha aconseguit distingir la seva producció gràcies a l'autenticitat del seu paratge Finca Balaguer, d'unes 50 ha, on també s'ubica el celler. Conrea majoritàriament la varietat Monastrell, tot i que també Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, de les que n'elabora algunes etiquetes monovarietals. Entre les seves etiquetes destaquen el negre Beryna i el vi blanc dolç Parque Natural, procedent de vinyes velles de 40 anys situades al Parque Natural de las Lagunas de la Mata y Torrevieja, al sud d'Alacant, així com vins procedents de diferents clossos i diferents tipus de sòl, amb varietats específiques, escassos tractaments i tècniques biodinàmiques, capaços d'expressar tot el seu caràcter en els seus vins: Morrón, Casa Balaguer, Ramblís o Tragolargo, entre d'altres.

Bodegas y Viñedos El Sequé, situat a la zona més occidental de la DO, a l'ombra de la serra murciana de El Carche, al terme municipal del Pinoso, terra endins a l'Alacant interior, neix de la unió de dos famosos cellers de La Rioja i Jumilla, Artadi i Agapito Rico, el projecte se centra en la varietat negra Monastrell, que plasmen en els seus vins Monastrell Vino Mediterráneo, El Sequé, i El Sequé Dulce.

Bodegas Volver és el projecte personal de Jorge Ordóñez i Rafael Cañizares a Alacant, les vinyes dels quals, entre 40-75 anys d'edat, conreades en sistema de got en condicions naturals, estan situades entre Sierra de Salinas, Sierra de El Altet i Sierra de la Sima, a una alçada d'entre 600-750 metres per sobre del nivell del mar. Elaboren una àmplia col·lecció de vins, tant en monovarietal com de barreja, sota les etiquetes de Volver, Paso a Paso, Tarima, Triga i Wrongo Dongo.

També el winemaker Telmo Rodríguez s'ha vist captivat per la singularitat d'algunes de les vinyes d'Alacant i la varietat Monastrell, amb la qual elabora el negre Almuvedre, amb raïms dels paratges de Collado de Salines, Madara, Falcones, Solaneta i Tumanes.

Un punt i a part mereix també Gutiérrez de la Vega, situada a Parcent, des d'on treballa amb la Monastrell, la moscatell i la Garnatxa, amb les quuals elabora mitja dotzena de vins negres, alguns amb la recuperada varietat Giró, així com la col·lecció de blancs dolços i semidolços Casta Diva, fins i tot un escumós natural a força de Moscatell.

I també assenyalar l'enòleg d'Heretat de Cesilia, Sébastien Boudon, que elabora en el terme de Petrer els negres Chapó, un Monastrell de Xorret de Catí amb 12 mesos de roure francès; el Petit Chapó, un cupatge de Monastrell i Garnatxa Tintorera sense fusta; i el Grand Chapó, un exclusiu Monastrell de tall atlàntic, amb 18 mesos en bóta bordelesa nova de roure francès del qual amb prou feines hi ha 300 ampolles, totes emparades per la DO Alacant.