Vi de la denominació D.O. Manchuela

La Vall del Xúquer ha estat des de sempre una excel·lent via de comunicació entre terres valencianes i mesetàries. Aquesta permeabilitat geogràfica ha estat causa d'un continu transvasament de mútues influències culturals, polítiques i econòmiques. Diverses són les arrels d'aquesta antiga comarca que ha estat al llarg dels segles la llar de diferents pobles i també testimoni privilegiat de lluites, conquestes i reconquestes. Tots aquests esdeveniments i vivències han anat forjant un caràcter i una cultura diferenciadora, on també el vi ha format part del patrimoni d'aquesta regió.

La història del vi a Manchuela coincideix amb la mateixa història vitivinícola de la Manxa, ja que fins l'any 2000 aquesta zona de producció estava emparada sota el gran paraigua de la DO la Manxa, i avui és ja la setena DO de l'autonomia manxega. A la primitiva divisió oficial de Denominacions d'Origen de Vins d'Espanya el 1966, Manchuela ja figurava com un territori diferenciat dels seus veïns. Originàriament, Manchuela era part d'una DO provisional molt més gran que incloïa tres denominacions d'origen a Castella-la Manxa: la Manxa, Almansa i Méntrida.

El 1982 es va decidir separar cadascuna d'aquestes regions de manera que comptessin amb el seu propi Consell Regulador per defensar els seus interessos particulars. El 1997, un grup d'emprenedors viticultors i cellerers de la regió van realitzar importants inversions en la millora tecnològica i enològica mentre els seus vins s'acollien encara a la indicació geogràfica de Vins de la Terra, per la qual cosa van iniciar, al costat de l'impuls del Centre de Desenvolupament rural de la Manchuela, la creació de l'Associació Pro-vins Denominació d'Origen Manchuela per tal de dur a terme els tràmits administratius necessaris per consolidar la DO pròpia, convençuts que els seus vins mereixien un lloc rellevant en el complex i competitiu mercat dels vins de qualitat.

La DO Manchuela es troba al quadrant centre oriental d'Espanya, entre Madrid i València, i comprèn un ampli territori corresponent a 44 municipis del sud-est de la província de Conca i a 26 municipis del nord-est de la província d'Albacete, les vinyes ocupen clossos situats entre els rius Xúquer i Cabriol. La DO Manchuela limita a l'oest amb la DO la Manxa, a l'est amb les DO Utiel-Requena i Almansa, i al sud amb Jumilla. Actualment a la DO Manchuela es comptabilitzen més de 5.500 hectàrees de vinya inscrita, de les quals 3.340 hectàrees es troben a la província d'Albacete i altres 2.200 a la província de Conca. Es comptabilitzen uns 800 viticultors, i 33 cellers elaboradors, de les quals més de meitat són societats cooperatives.

Clima, sòl i varietats

El clima de la Denominació d'Origen Manchuela és continental, sec i d'acusats contrastos tèrmics al llarg de l'any, si bé rep certa influència de Llevant que el suavitza. Així en els períodes de maduració del raïm, la combinació dels vents càlids de ponent i la frescor i humitat de la brisa mediterrània afavoreix la formació de la matèria colorant del raïm, fent d'aquesta comarca una zona vitícola molt adequada per al cultiu de les varietats negres. D'altra banda, la quasi total absència de pluges entre maig i setembre, i la gran quantitat d'hores de sol durant la maduració fan que el risc de malalties criptogàmiques sigui molt baix.

El terra és de pedra calcària sobre argila, i l'altitud mitjana de les vinyes se situa entre els 600 i 900 metres. Dos grans pantans al nord de l'àrea de creixement - Embassaments de Alarcón i Contreras - permeten la irrigació abundant de la zona.

Pel que fa a les varietats de raïm permeses i recomanades, els vins de la DO Manchuela són uns dels més generosos. En varietats blanques sobresurten la Albillo, chardonnay, macabeu, moscatell gra menut, Pardillo, Sauvignon Blanc, Verdejo i Viognier; mentre que tintes es conreen la Boval, Cencibel o Ull de llebre, Carbernet Franc, Carbernet Sauvignon, Flascó o Negre Velasco, Garnatxa, Garnatxa Tintorera, Gracià, Malbec, Mazuelo, Merlot, Monastrell, Moràvia Dolç, Moràvia Agra, Petit Verdot, Pinot Noir, rojal i Syrah.
No obstant això, de totes les varietats negres la Boval, que també és coneguda localment com la Provechón, se la considera la més identitària i és la més conreada, i el mateix passa amb la Albillo i Macabeu, que juguen un paper important entre les blanques.