Vins del Penedès

Hi ha documents que proven el cultiu de la vinya al Penedès al segle IV a.C. Ja Aviè en parla en el seu "Ora marítima" al segle v a.C., tot i que el perfeccionament de les estructures agrícoles va arribar amb el desembarcament de l'Imperi romà. Escriptors com Plini, Silio, ltálico i Marcial ja elogiaven i descrivien els vins de les regions laietanes. La Via Augusta, que travessava el Penedès, era l'aorta del comerç internacional romà, on confluïen els camins "vinaris" del Roine, l'Ebre, del Duero i del Guadalquivir.
Els vins negres del Penedès eren més cotitzats que els blancs, com va passar sempre a tota la Mediterrània, on els foscos vins pramnios es consideraven la millor ofrena de Bacus. La producció de vins de qualitat es va mantenir durant l'Edat Mitjana, tot i que els assentaments islàmics no van afavorir el cultiu de la vinya en certes zones del Penedès.
Tampoc les bones perspectives comercials dels segles XVIII i XIX van ser aprofitades pel Penedès, que es va dedicar a una viticultura de massa i de producció, seguint la mala política que els francesos havien imposat al Rosselló, de manera que la vinya al Penedès representa el 70% dels seus cultius.
És quan apareix el conegut concepte de Indiano i dels meravellosos contractes amb Amèrica. També, amb la crisi dels vins francesos a causa de la fil·loxera, els vins del Penedès entren en la seva Edat d'Or i s'exporten massivament a França.
A causa de l'èxit es comença 1872 a treballar els vins escumosos mitjançant el "methode champenoise", però a finals del s.XIX apareix la plaga de la fil·loxera, que creua els Pirineus i s'instal·la a tot Catalunya. L'única manera de combatre la fil·loxera va ser arrencar la vinya de soca-rel, però gràcies a visió de futur de Marc Mir i Manuel Raventós es van replantar els àrids camps amb ceps americans, moment en què també arriba la màquina de vapor als camps del Penedès i també es va instal·lar a Vilafranca el "Centre Vitícola del Penedès" que es convertiria en el major proveïdor de ceps americans de Catalunya i de la resta d'Espanya.
No obstant això, després de la fil·loxera i degut l'auge i estirada econòmica del vi escumós, a replantar la vinya es va apostar per les varietats blanques i es van abandonar moltes varietats negres, menys productives i demandades en aquell moment, de manera que es van perdre pràcticament alguns ceps ancestrals, com la Garrut, la Terret Negra, la Morastell, la Trepat, la Sumoll o la Comandament, entre d'altres. Només els negres més tradicionals, de Garnatxa, Monastrell i Carinyena, van seguir elaborant--igual que a tota la Mediterrània, des Jumilla i Priorat fins Châteauneuf-du-Pape com un testimoni únic de la tradició.

Els embotellats amb certa qualitat van començar als inicis del segle XX, i el 1960 es va consolidar la DO Penedès, moment en què també els elaboradors van començar a introduir la tecnologia de l'escumós -l'acer inoxidable i la fermentació en fred- als vins tranquils, sent els pioners a Espanya, així com els primers a introduir varietats de raïm procedent de França.

La DO Penedès es troba al quadrant nord-oriental d'Espanya, a Catalunya, dins de la província de Barcelona. És una regió àmplia i oberta i s'estén al llarg d'una gran franja de territori entre mar i muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona, al cor de la Depressió Prelitoral catalana, entre la Serralada Prelitoral i les petites planes de la costa mediterrània. A la DO Penedès hi ha inscrites prop de 24.300 hectàrees de vinya que treballen 2.900 viticultors i s'estén al sud de la província de Barcelona, ​​sobre 47 termes municipals, i en una zona (Baix Penedès) situada a Tarragona, amb 16 municipis, amb total de 170 cellers inscrits.

La veritat és que la DO Penedès va ser la porta d'entrada d'una manera d'entendre el negoci del vi, on es van autoritzar i s'autoritzen les varietats necessàries per fer el vi que sigui necessari. Aquesta mentalitat va funcionar molt bé des dels inicis dels anys 80 fins a finals de la primera dècada del XXI, i des de llavors les coses estan canviant, quan va sortir a la llum el Pla Estratègic del Penedès, que concentrava tota l'energia en la varietat blanca Xarel·lo · el com a varietat pròpia i gairebé exclusiva de la comarca, deixant de banda la resta de qüestions varietals que s'hauria de resoldre a llarg termini, potser confiant que el mercat serà el jutge que propiciés els successius canvis en el llistat de tipus de raïm admesos. Val a dir que tenint en compte la dimensió i la importància estratègica d'aquesta DO, els canvis van a bon ritme, i també que el Consell Regulador de la DO Penedès segueix una estratègia encertada al prestigiar una part petita de la producció dels vins escumosos sota el paraigua de la marca Clàssic Penedès, o fins i tot l'estudi i l'aprovació de subzones dins el territori de la DO.

És evident que queda una empremta important de l'etapa francòfila del Penedès, però ara la força està en la Xarel·lo, que atreu l'R+D de molts elaboradors en desenes de vinificacions diferents; en la Macabeu que, encara que siguin encara amb poques mostres, ja deixa anar tot el seu potencial; i en negres, on la Sumoll sembla que és la gran revelació dels últims anys. També hi ha altres opcions, com en alguns llocs la Garnatxa Negra o l'Ull de llebre, fins i tot a Albet i Noya tenen una gran confiança en la Belat, una varietat recuperada del no-res, sense que s'hagi tingut notícia de la seva existència fins fa uns anys. Cal esperar per veure quina d'aquestes opcions ha de ser l'elecció de la majoria de cellers a l'hora de fer vi negre, però cal fer-ho assumint que el Penedès també és un lloc per aconseguir vins negres amb caràcter.

No només hi ha molt potencial per al futur; la qüestió és que històricament és una regió capdavantera, que marca tendència, que influeix en totes les altres perquè econòmicament és molt potent. I per tant, els canvis que es puguin produir al Penedès -tal com ha passat en els últims cinquanta anys- seran probablement model de comportament per a molts cellers de la resta del territori. En aquest sentit, la responsabilitat és doble i, abans de fer qualsevol pas, la DO Penedès ha de ser conscient de la transcendència que les seves decisions han tingut en el passat més recent.

Clima, terres i varietats

A la DO Penedès coexisteixen tres zones diferenciades: el Penedès Superior, propera a la Serralada Prelitoral, al Penedès Marítim, al costat del mar i a la Serralada Litoral, i el Penedès Central, entre una i una altra zona. Per aquest motiu la DO Penedès disposa d'una gran diversitat de microclimes, conseqüència de la seva proximitat litoral i de la seva altitud. La climatologia és típicament mediterrània, és a dir, suau i càlida. La zona del Penedès Marítim (Baix Penedès i Garraf) és més temperada per la influència i proximitat del mar. El Penedès Superior (Alt Penedès, l'Alt Camp, l'Anoia i Baix Llobregat) gaudeix de precipitacions més freqüents i de major contrast entre temperatures màximes i mínimes. El Penedès Central (fonamentalment Alt Penedès) és el compendi de tots dos microclimes.

Els sòls de les tres zones tenen similars característiques: rics en fòsfor, baixos en potassi i un 20% de pedra calcària de mitjana. A les zones més baixes, la majoria dels terrenys són sorrencs mentre que en les més altes són calcaris i amb predomini d'argila.

En qüestió de varietats, un dels avantatges més clares del Penedès enfront d'altres zones vinícoles és el clima, el qual possibilita l'aclimatació de diferents varietats de raïm en diferents altures. Així, en tintes preferents destaquen la Ull de llebre, Garnatxa, Samsó, Sumoll, Monastrell, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir, Syrah, Cabernet Franc. I en blanques preferents sobresurt la Macabeu, Xarel·lo, Parellada, Subirat Parent, moscatell d'Alexandria, moscatell de gra petit, malvasia de Sitges, Chardonnay, Sauvignon Blanc, Riesling, Gewürztraminer i Chenin Blanc. De les prop de 24,300 hectàrees de vinya, a més de 19.000 es conreen varietats blanques i en prop de 5.000 tintes. La varietat blanca més conreada és la Xarel·lo, amb unes 7.000 hectàrees, a la qual li segueixen la Macabeu amb 5.300 i la Parellada amb unes 4.500 has. En tintes, la varietat més conreada és la Merlot amb unes 1.770 hectàrees, seguida de la Cabernet Sauvignon amb 1.170 i molt de prop l'ull de llebre amb 1.150.


Els Clàssic Penedès

Els vins escumosos de qualitat pertanyen a la DO Penedès des dels seus inicis, encara que sempre en un volum molt menor que els vins tranquils. No obstant això, des de 2013, amb l'entrada de nous cellers és quan aquest tipus de vins s'han impulsat dins de la DO Penedès. Des 2014 reben el nom de Clàssic Penedès, i a partir d'aquí es marquen les directrius que defineixen el producte. Els Clàssic Penedès segueixen el mètode tradicional i ancestral d'elaboració dels millors escumosos de qualitat de tot el món i es caracteritzen per 3 punts principalment:

* 100% Ecològic: amb aquest requisit la DO Penedès es proclama en 2014 la primera DO 100% ecològica del món pel que fa als vins escumosos de qualitat. Els escumosos Clàssic Penedès neixen amb la garantia de respectar una agricultura que s'integra en el medi, utilitzant mètodes tradicionals de cultiu i tècniques 100% ecològiques que fan de la DO Penedès la denominació d'origen que encapçala en quantitat i qualitat el rànquing de producció ecològica de Catalunya ia Espanya.

* 100% Penedès: un dels punts forts dels Clàssic Penedès és la garantia de territori que ofereix el fet d'estar dins de la DO Penedès. És un producte amb identitat definida, on la seva producció es limita exclusivament al territori de la DO Penedès, potenciant per sobre de tot les varietats ancestrals i pròpies d'aquesta terra.

* 100% Reserva: l'escrupolós seguiment dels mètodes tradicional i ancestral, i l'objectiu de mantenir Clàssic Penedès amb els millors escumosos del món, obliguen als nostres cellers de guarda Clàssic Penedès un mínim de 15 mesos al celler. D'aquesta manera tots els Clàssic Penedès són Reserva.

Algunes de les bodegues del Penedès que van abandonar la DO Cava i van integrar els seus vins escumosos dins la DO Penedès sota la marca Clàssic Penedès són Albet i Noya, Bonans, Castell de Pujades, Celler Cal Costas, Celler Can Morral del Molí, Celler Grapisso, Celler Puig Romeu, Cellers AT Roca, Clos Lentiscus, Colet, Loxarel, Mas Bertran, Mas Comtal, Mas dels Clavers Can Gallego, Torre del Veguer.