Enviament gratuït i llevataps de regal primeres comandes +69€ amb el cupó BENVINGUDA

Contactar
Blog de vi
No et perdis els nostres articles sobre el món del vi.

Coneixent Bertrand Sourdais, el vigneron de Sòria

24/07/2024 Elaboració del vi

Amic dels seus amics, Bertrand Sourdais és un viticultor de pura raça d'origen francès que ha arrelat a Espanya. Amb més de 24 anys treballant a la zona menys coneguda de la Ribera del Duero, des de la seva arribada el 1999, va saber veure ràpidament l'immens potencial de la regió. Principalment, va trobar a les vinyes velles intactes de Sòria una autèntica joia. El 2011 crea Dominio de Es amb el concepte francès de Domaine i un segon celler, Antídoto, per demostrar que una Ribera Soriana més fluida, alegre i divertida també existeix. Però per si això no fos prou, també és el responsable dels vins que surten del seu celler familiar Domaine de Pallus al Loira (França) i dels de Galia, celler sorià que recentment ha adquirit del seu amic, el vigneron Jerôme Bougnaud. En definitiva, un total de quatre propietats que surten de les mateixes mans, però cadascuna amb una personalitat pròpia. Tot un plaer poder compartir una copa de vi amb ell.



1- Amb res menys que quatre generacions de viticultors a les teves espatlles, et mous a la vinya com peix a l'aigua. Quin és el teu primer record de vi de la teva infància a la granja dels teus pares al Loira?

Quan era petit, al celler, el meu pare em feia omplir les ampolles, però quan em passava de nivell, en prenia un glop per equilibrar-ho. Recordo que un dia el meu pare em va enxampar per tenir els llavis tacats de vi.

2- Creixent en un entorn tan campestre, sembla que el teu rumb estava marcat des de molt jove. Però, què va ser el que realment et va enganxar i et va fer tenir clar que volies dedicar-te a la viticultura?

A Bordeus vaig descobrir la màgia dels vinyes. Fins aleshores jo em movia pel Loira com a casa. Però un cop vaig sortir d'allà, sense referències, sol, a Bordeus, se m'obre un món que m'enamora i em vaig adonar que això és el que vull fer realment.
 
3- En la teva formació enològica, has passat per mítiques bodegues com Clos Rougeard al Loira, Mouton Rothschild, Château Léoville Las Cases, Álvaro Palacios o Château Nénin a Bordeus. Què et va portar a creuar els Pirineus?

A Bordeus conec a Ricardo Pérez Palacios, "Titín" per als amics, i em convida a les festes del seu poble a Alfaro (La Rioja). Era l'any 1996. Fins aleshores jo desconeixia el vinya de la península. 


4- El 1999, et vas plantar a Sòria, una província que no gaudia del mateix prestigi que les veïnes Valladolid i Burgos. Per què vas apostar per la zona menys valorada de la Ribera del Duero?

Quan vaig arribar a Sòria, desconeixia quines zones tenien més o menys prestigi. No sabia res de la regió. Així que no podia tenir cap idea preconcebuda del lloc. En aquell moment em va captivar l'altura, el fred i les vinyes velles de peu franc. Valors que encara mantinc.  

5- A Sòria inicies Dominio de Atauta, un projecte que sorprèn per anar a contracorrent del que s'havia fet fins aleshores a Ribera del Duero. En què vau irrompre? Què et portes d'aquesta etapa?

A títol personal, és una etapa d'aprenentatge en què descobreixo i aprenc sobre el sòl, el clima i la vinya. Un aprenentatge de la zona. A nivell global va ser un projecte el mecanisme del qual va fluir molt ràpid. Si vas a contracorrent és fàcil que es fixin en tu. Primer, per elaborar uns vins més frescos i equilibrats dels que es feien fins aleshores en aquesta zona i, segon, per tenir una molt bona xarxa de distribució. Dos components que ens van fer pujar com l'escuma.


6- Alguna vegada has dit que per fer un bon vi es necessita "idea i gest", és a dir, un concepte clar i un savoir-faire. Creus que en el món del vi és difícil mantenir els teus ideals per arribar al teu fi?

És molt difícil perquè constantment estem bombardejats de noves tendències, modes i influències. El pitjor de tot és tenir idees preconcebudes que et poden fer frenar i prendre un camí equivocat. Però és que, a més, en el nostre ofici només tenim una oportunitat a l'any per elaborar un vi. No podem fallar i costa arriscar.  

7- Després de treballar durant deu anys a Atauta, et llances a la piscina amb el teu nou projecte, Dominio de Es. En un moment que pots dir la teva, creus que es reflecteix la influència vitivinícola del teu celler familiar a Chinon en vins com La Mata, La Diva o Viñas Viejas de Soria?  

Sí que reflecteix la influència perquè seguim la mateixa estructura que a França. Vins elaborats per parcel·les i coupage amb els millors crus del poble.

8- Les vinyes que cultives, les treballes a partir de la parcel·lació, un concepte borgonyó que moltes vegades xoca amb números i rendibilitat. Penses que el futur de Ribera del Duero passa per la diversificació de sòls?

No crec que sigui la solució. Cada dia són més les persones que volen saber més de vi i quan arriben a Borgonya es fan un embolic. No hi ha ningú que sigui capaç de conèixer totes les parcel·les que existeixen. Imagina't intentar fer el mateix a les 30.000 hectàrees de la Ribera del Duero. En la meva opinió, un primer pas seria organitzar les zones per províncies (com es fa a Rioja). D'aquesta manera el públic ho pot entendre i saber on està al mapa. Crec que seria una molt bona opció per afinar l'estructura. Una classificació suau que s'assimili bé i sense intimidar. Igualment, jo sóc de l'opinió que en un vi el factor humà compta el 50% o més. Un mateix terroir, no té el mateix resultat, amb un o altre vigneron. Com ho reflecteixes això en una classificació?

9- El teu segon projecte, també a Ribera del Duero, és Antídoto. El nom "Antídoto" és per contrarestar el que no t'agrada del món del vi?

Quan surto de Dominio de Atauta no estic en el meu millor moment i començar amb el meu propi projecte que em serveix com a remei al meu malestar. Tot un antídot!
 

10- Amb el teu vi d'entrada, Antídoto, presentes una nova Ribera del Duero més divertida. Amb La Hormiga, un autèntic vi de pago i amb Le Rosé  i Roselito, dones veu als rosats de la zona. En una paraula, ens podries definir què t'aporta cadascun d'ells?

Als quatre vins els definiria amb la paraula “Actualització”. En realitat hem fet un reset de l'increïble patrimoni històric que hi ha a Sòria. Unes vinyes velles que hem sabut interpretar amb els nous temps. 

11- A Domaine de Pallus, el celler familiar que tens a Chinon, la teva feina revela, sobretot, l'encant i el caràcter històric del cabernet franc. Què té la Ribera en comú amb el Loira perquè et trobis com a casa?

Si alguna cosa tenen en comú Loira i Ribera del Duero és que totes dues reflecteixen la influència i la importància del riu en el desenvolupament de la viticultura i la producció de vi.
 
12- I no hi ha tres sense quatre. Ara t'has embarcat en una nova iniciativa, assumint la gerència de Galia, un celler de Castella i Lleó que destaca per les seves vinyes velles al llarg del Duero. Què destacaries de l'estil dels vins d'aquest celler?

Recorrent vinyes velles de Sòria, si alguna cosa cal destacar de l'estil dels vins d'aquest projecte, és el seu aire anarquista. És a dir, al no estar dins de la denominació i amb una feina menys intervencionista, es tracta de vins més lliures. D'una banda, Las Aldeas de Galia és un vi de poble en què hem fet una interpretació lliure. De l'altra, Galia Clos Santuy, el seu germà gran, en tractar-se d'un Cru, mostra unes característiques precises que li donen una identitat pròpia. Això sí, els dos vins 100% de vinya soriana.

13- Els nostres pares eren fidels a una marca, avui ningú es casa amb cap. Què busca el públic d'avui en dia? Creus que les noves generacions ho tenen difícil per saber i gaudir de la cultura del vi?

Si és veritat que cada individu és únic, si generalitzem, les noves generacions van a la recerca del descobriment. Cada ampolla és un viatge, i la copa et trasllada al lloc d'origen. Després, quan ja ets més adult, el que busques és la qualitat. Saps més de vi i saps reconèixer quan un vi és bo, t'assentes més i viatges menys.

14- Com a bon vigneron, segur que t'apassionen el bon vi, el bon menjar i la bona companyia. Però en el dia a dia, entre estoïcisme (autodisciplina) i epicureisme (hedonisme), quina de les dues filosofies és millor per afrontar el món del vi modern?

Si alguna cosa té de bo el nostre ofici és que no existeixen límits. Cadascú fa el que vol. Tenir llibertat és una sort i no cal casar-se amb cap estil. Si t'agrada innovar, pots experimentar. Si per contra, t'agrada ser tradicionalista, pots seguir la manera de fer de sempre. Per a gustos, colors…

15- Per últim, ens podries suggerir algun vi que t'hagi conquerit últimament?

Hi ha molts… La veritat és que m'he quedat gratament sorprès amb Les Pensées de Pallus 2019. Em sento orgullós i crec que aquesta anyada està molt aconseguida. Un vi que també m'ha conquerit és Giuseppe Mascarello Monprivato Gran Reserva 2015, un barolo molt obert que per primera vegada he vist tan clar aquest gran terroir, un Rayas 2012 i un Trotanoy 2012, presos fa poc temps, ¡Bua! ¡Què bons!