Hi ha vins que entren en escena amb la solemnitat d'una òpera... i d'altres que arriben com una conversa interessant que no sabies que necessitaves. Aquest sembla dels segons, però n'hi ha prou amb una mica de temps a la copa per adonar-se que guarda molta més complexitat de la que deixa veure al principi.
En l'extrem més silenciós de la Ribera del Duero soriana, a Atauta, Dominio de Es treballa amb una idea poc habitual en el món del vi. Aquí no es "fa" vi, s'escolta un paisatge. I quan el paisatge té caràcter, el resultat no necessita adornaments.
La història comença gairebé com una excavació més que com un projecte vitivinícola. A finals dels anys 90, Bertrand Sourdais es troba amb quelcom que no sembla una vinya convencional, sinó un trencaclosques dispers: 41 microparcel·les repartides com si algú hagués decidit deixar el territori en peces sense tornar a encaixar-les. Petits fragments de terra, cadascun amb la seva pròpia personalitat —sorra, calcària, argila, llim, graves— i tots a més de 950 metres d'altitud.
Format a Bordeus i amb experiència en cases com Château Mouton Rothschild o al costat d'Álvaro Palacios, Sourdais —vigneron de cinquena generació a Domaine de Pallus— troba a Sòria (Castella i Lleó) un lloc on la seva sensibilitat pot treballar sense filtres. Un territori extrem que no suavitza res, però que a canvi ofereix una claredat brutal. I aquí està la clau del projecte. No es tracta de simplificar, sinó d'entendre com encaixar peces diferents sense que perdin la seva identitat.
Les vinyes, moltes d'elles prefil·loxèriques i en vas, porten dècades —a vegades segles— sobrevivint en condicions límit. Aquí la planta no creix còmoda. Al contrari, s'adapta, resisteix, s'endureix. I aquesta resistència acaba convertida en textura, en tensió, en energia dins del vi.
I aleshores arriba el moment més delicat: l'assemblatge.
Dominio de Es Viñas Viejas de Soria no és un vi d'una sola parcel·la, sinó quelcom més proper a un diàleg organitzat entre moltes veus. 41 microparcel·les, cadascuna amb el seu caràcter, es reuneixen per construir un conjunt que no busca ser uniforme, sinó coherent en la seva diversitat.
La base és tinto fino, acompanyat d'albillo mayor i petits percentatges de varietats tradicionals com garnatxa o alicante bouschet. Tot procedent de vinyes velles que no coneixen la paraula pressa.
A celler, la filosofia segueix exactament la mateixa línia. Maceracions llargues, intervencions mínimes, un petit percentatge de rapa i una criança en bótes borgonyones de roure francès ajustada segons cada anyada. Res accessori, tot necessari.
El resultat són al voltant de 8.000 ampolles en les anyades habituals. Poques, no per estratègia, sinó perquè la vinya imposa els seus propis límits.
I el més interessant és que, malgrat tota aquesta complexitat, Dominio de Es Viñas Viejas de Soria no intenta imposar-se. S'obre a poc a poc, amb una calma que desarma. Com aquelles persones que semblen discretes al principi i, sense adonar-te'n, acaben explicant-te més del que esperaves.