Vi de la denominació D.O. Vinos de Madrid

La història dels vins de Madrid és llarga i una de les més ben documentades. Es té coneixement que les primeres dades sobre l'existència de l'activitat vitivinícola en els actuals límits de la Comunitat de Madrid daten del segle XIII, però també es pot pensar que l'existència de vinyes i vins a la regió es remunta a molts segles abans. Durant aquesta època, se sap que el cultiu de la vinya era a càrrec de viticultors gairebé tots dependents dels senyors feudals instal·lats en terrenys agrícoles propers a les ciutats, així com també a les institucions municipals, els anomenats Concejos, que explotaven les seves pròpies vinyes.

Així doncs, amb el transcurs de la història, els vins madrilenys arriben al segle XV envoltats ja de cert prestigi, com ho testifiquen algunes famoses cites literàries i múltiples testimonis de la consideració que tenien aquests vins elaborats a la pròpia ciutat, i de la seva exportació a altres localitats d'Espanya, com Burgos.
A tot aquest auge, es va sumar l'elecció de Madrid com a capital del regne i això va suposar també un notable creixement en la demanda dels seus vins i, al seu torn, un vertiginós augment de la producció de vins a les zones limítrofes d'Arganda, Alcalá d'Henares, Fuencarral, Alcobendas, Torrelaguna, etc. Els vins consumits durant el regnat de Felip IV procedien, sobretot, dels voltants de Madrid, i tenien fama els de Valdemoro, encara que els més prestigiosos seguien sent els de Sant Martín, als quals es van unir els de Cadalso i Pelayos.
També a la pròpia ciutat de Madrid es mantenia una producció notable, i una prova d'això és que en el 1665 existien a la ciutat 63 colliters, els quals eren sotmesos a rigorosos controls i obligats a declarar al fisc la quantitat de raïms o de most que produïen. Fins i tot existien vinyes famoses en diversos carrers de Madrid, com els situats als voltants del carrer de Segòvia, o els localitzats en els pendents del riu Manzanares, i també en l'actual Castellana a l'altura d'on es troben avui els Nous Ministeris. També existia una gran vinya en bona part de l'actual aeroport de Barajas, i fins i tot en el mateix Carabanchel, el vi de moscatell era famós i ben cotitzat.
Però l'imparable creixement dels polígons industrials i la conversió dels pobles en ciutats-dormitori van acabar amb els vins de Valdemoro, Pinto, Getafe, Móstoles, Torrejón, Alcobendas i Alcalá d'Henares, i també l'aeroport i les bases aèries van fer el mateix amb les vinyes de Barajas i Torrejón.

L'expansió de Madrid, l'asfalt i també la plaga de la fil·loxera van acabar per suprimir pràcticament totes aquestes vinyes properes a la capital, sobrevivint amb prou feines algunes poques hectàrees a San Martín de Valdeiglesias, Navalcarnero i Arganda, zones que van ser importants i que comptabilitzen a l'entrada del segle XX més de 60.000 hectàrees de vinya. La primera plaga de la fil·loxera a la vinya de Madrid es va detectar el 1914 a San Martín de Valdeglesias, que es va estendre ràpidament a altres zones i va arruïnar bona part d'aquesta vinya madrilenya, provocant també un canvi substancial en els vins típics de la comarca. Van ser uns anys difícils per les vinyes i els vins de Madrid, i la veritable recuperació no arribaria fins als anys 1950, després de la guerra, quan es van començar a implantar de forma massiva varietats seleccionades bàsicament pel seu alt rendiment i el seu grau alcohòlic, prenent protagonisme la negra Garnatxa a les zones de Navalcarnero i Sant Martín, i la blanca Airén a Arganda. En aquesta època sorgeixen la major part de les cooperatives, les quals subministren una gran quantitat de vins anònims i sense grans característiques a una capital que creix a un ritme frenètic, i enterren definitivament de la història dels vins de Madrid els famosos moscatells dels Carabancheles, Villaverde, Hortaleza i Fuencarral.

No obstant això, davant la crisi i la recessió del consum dels vins anònims i a granel en tot el país en la dècada dels anys 1970, les zones de producció es replantegen una nova reconversió del sector vitivinícola. A partir d'aquest moment es treballa per a la recuperació d'algunes de les varietats de raïm típiques de la zona i s'actualitzen els mètodes i els criteris d'elaboració per aconseguir vins més acords amb les noves tendències de consum, sobretot de vi embotellat.

De nou els vuitanta marquen un abans i un després en els vins de Madrid amb la posada en marxa de la nova Indicació Geogràfica Protegida Vins de Madrid el 1984, i la posterior Denominació d'Origen legalment reconeguda el 1990. Un any més tard, alguns vins ja van lluir la contraetiqueta Vinos de Madrid, i al gener de 1992 es van començar a comercialitzar els primers vins de criança. Així renaixia aquest llarg reconeixement històric, però també era tot un repte per a uns vins desconeguts, fins i tot per a gran part del mercat madrileny.

La DO Vinos de Madrid es troba al centre geogràfic d'Espanya, al sud de Comunitat de Madrid, format un semicercle al sud de la capital. Les seves 8.300 hectàrees de vinyes inscrites es reparteixen per un total de 54 municipis, més la finca anomenada El Encín, a Alcalá de Henares, les quals les treballen 2.891 viticultors, elaboren 44 cellers, i es distribueixen en tres subzones: Arganda, Navalcarnero i Sant Martín de Valdeiglesias.

Clima, sòl i varietats

Subzona d'Arganda. Abasta 26 municipis més la finca El Encín, i està situada al sud-est de la Comunitat de Madrid. És la zona més gran de les tres, amb més del 50% del total de les vinyes inscrites. El seu cultiu s'assenta preferentment sobre sòls i terrenys d'argila i greda, formant terraplens que descansen sobre granit amb una bona quantitat de terra calcària, i per les seves terres corren les aigües del riu Jarama, afluent del Tajo, i la dels seus afluents Tajuña i Henares. Aquí el clima és continental típic, amb temperatures extremes tant a l'hivern com a l'estiu, i la pluviometria és força escassa, amb precipitacions concentrades a la primavera i tardor, mentre que la insolació ronda una mitjana de 2.800 hores de sol a l'any.

Subzona de Navalcarnero. És molt plana, comprèn 19 municipis, i es localitza a la zona sud-central de la Comunitat Autònoma de Madrid. Està solcada de nord a sud pel riu Guadarrama, i el seu clima també és continental, amb estius calorosos i hiverns freds, i unes 3.000 hores de sol a l'any. Aquí la pluviometria és molt baixa, amb prou feines arriba als 300 litres de pluja per metre quadrat, però la naturalesa del sòl on abunden els terrenys bruns no càlcics, pobres en nutrients, i uns subsòls de sorres gruixudes i argiloses, presenta una bona retenció d'aigua i permet un bon cultiu de la vinya. La producció vinícola representa tan sols el 15% del total, i està dominada per cellers cooperatius encara que avui dia estan entre els més moderns de Madrid, i el vi embotellat que comercialitzen ha assolit un nivell de qualitat.

Subzona de Sant Martín de Valdeiglesias. Es troba a l'extrem sud-oest de la Comunitat de Madrid, i és la més petita de les tres subzones, tot i que és la segona quant a producció de vi ja que les seves vinyes suposen el 35% del total. La proximitat del Sistema Central proporciona un relleu més accidentat i també li serveix de protecció enfront dels vents freds del nord. És per això que el seu clima, tot i ser continental, presenta temperatures més temperades i un ambient més humit, que es reflecteix en uns paisatges menys àrids i amb més abundància de deveses, muntanyes i pinedes. Els sòls amb terres brunes assentades sobre granit, pobres en humus i pH àcid, presenten una bona aptitud per a la producció de vins de qualitat.

En les tres subzones, les varietats negres autoritzades són l'Ull de Llebre (també coneguda com Tinto Fino o Cencibel), Garnatxa Negra, Merlot, Cabernet Sauvignon i Syrah, mentre que entre les blanques destaquen la Malvar, Airén i Albillo, a més de la Viura (també coneguda com a Macabeu), Parellada i Torrontés Moscatell de gra menut. Una de les varietats més exclusives dels Vins de Madrid és la varietat blanca Malvar. És una varietat que té alguna semblança amb la Airén, però en realitat es tracta d'una soca diferent. Aquesta varietat dóna uns vins blancs lleugers i amb certa frescor, però també posseeix un major relleu aromàtic que els elaborats amb Airén. També en cadascuna de les subzones hi ha certa preponderància al cultiu de les varietats, de manera que a la zona d'Arganda destaca la negra Ull de Llebre i la blanca Malvar, a Navalcarnero se centren en la Garnatxa Negra i la blanca Malvar, i a Sant Martín predominen la Garnatxa Negra i la blanca Albillo.

Vins i cellers de la DO Vinos de Madrid

Com a vins de la DO Vinos de Madrid s'elaboren blancs, rosats, negres i escumosos naturals, a més d'un vi típic sota la contraetiqueta de vi "sobremadre". Aquests vins són blancs o negres i el seu most fermenta amb el raïm xafat-derrapat (mare), i un cop acabada la fermentació, les mares romanen al costat del vi un màxim de 6 mesos, amb absència de tràfecs fins el seu embotellat. Aquests vins contenen gas carbònic d'origen endogen, procedent de la pròpia fermentació dels mosts amb les seves mares. Actualment, a la DO Vinos de Madrid hi ha 8 cellers que elaboren vins a partir de raïms procedents de l'Agricultura ecològica i que estan inscrits en el "Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat de Madrid".
Tot i això, entre els 44 cellers elaboradors es troben un nombre important de cooperatives que aglutinen bona part de la producció total de vins, tot i que també hi ha una col·lecció de joves enòlegs i viticultors treballant amb molta il·lusió, dedicació, coneixement i visió per elaborar vins molt personals i genuïns, sobretot a les zones més altes i la varietat Garnatxa Negra.
En aquest sentit, mereix una menció especial Comando G, amb els personatges Dani Landi, que compta també amb el seu propi projecte després d'abandonar el celler familiar Jiménez-Landi de Méntrida, i Fernando García, enòleg de Bodega Marañones, a la DO Vinos de Madrid. Encara que són defensors i impulsors, al costat d'altres cellers, de l'associació Garnachas de Gredos i la seva possible DO, elaboren sota dues denominacions d'origen: Vinos de Madrid i VT Castilla i León. Com a Vinos de Madrid s'elaboren La Bruja Avería, un negre de Garnatxa amb 5 mesos de barrica, que segons el plantejament borgonyó del celler, és el seu "vi de poble", el que ha de transmetre el paisatge de Rozas de Puerto Real. Els raïms, dels quals encara es compren al voltant del 40%, procedeixen de la part baixa de la vall en forma d'U que es dibuixa entre els municipis de Rozas, Cadalso i Cenicientos. És un vi directe, llaminer, molt afruitat, franc i fresc. També amb les credencials Vino de Madrid elaboren Las Umbrías, un altre 100% Garnatxa procedent de la Vall del Tiétar, que neix de la primera vinya abandonada i recuperada a força de biodinàmica amb què la va elaborar Comando G a la collita 2008, una parcel·la de mitja hectàrea amb ceps d'uns 60 anys situats a la part alta de l'anomenada muntanya de Los Corzos (1.000 metres), amb els característics sòls de granit de la zona i aquí a més una mica d'argila vermella. La seva última creació és el Rozas 1er Cru, un 100% Garnatxa procedent d'una parcel·la de 3 hectàrees amb vinyes de 50-60 anys en sòls de granit amb sorres i argiles en superfície, situats als paratges de Matallana, Prado Nebrillo i Arroyo a la localitat de Rozas de Puerto Real a la Vall del Tiétar a 900 metres d'altura. És un vi que fermenta en tines de roure francès amb llevats autòctons, i una criança de 12 mesos en bótes de roure francès de 500 litres. També elaboren com VT Castilla Rumbo Al Norte, La Mujer Cañón, una recol·lecció de garnatxes de 60 anys a 900 metres, i El Hombre Bala amb 10 mesos de criança.

Un exemple de celler petit és El Regajal, que comença l'any 1998 amb la plantació de la vinya, i actualment s'estén sobre 16 hectàrees, amb les varietats Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah, cultivades amb criteris del cultiu de la biodinàmica per obtenir uns vins realment fidels al seu terroir. Compta amb Jerome Bougnaud, que pertany a la quarta generació d'una família de viticultors de la regió de Cognac, on gran part de la seva carrera professional l'ha desenvolupat a Espanya, pel que des de fa anys és "vigneron" del Regajal, a més de Quinta Sardonia i Dominio de Pingus. La finca disposa d'un petita i modern celler de vinificació i criança on els vins envelleixen en bótes de roure francès, i es comercialitzen sota les etiquetes Galia, un negre elaborat amb Negre Fi i Garnatxa i envellit 19 mesos en bóta de roure francès; Las Retamas del Regajal, elaborat amb un puzle d'Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Petit Verdot, i envellit 10 mesos en bóta de roure francès; i el Ragajal Selección Especial, envellit 15 mesos en bóta de roure francès, amb Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Petit Verdot.

Un altre exemple de celler modern i minúscul és Licinia, que es troba a Morata de Tajuña, posseeix 28 hectàrees de vinya pròpia, i a la tardor de 2006 es va recollir la primera anyada de Licinia. Elabora només un negre, el Licinia, amb Ull de Llebre (65%), Syrah (25%), Cabernet Sauvignon (10%), i una criança en bótes de 225 litres de roure francès noves durant 12 mesos. Posseeix una aroma de bona intensitat, amb fruita negra, notes torrades, especiades i un punt floral, amb subtils notes minerals; rodó, glicèric, intens en fruita i aromes, saborós i molt persistent.

4 Monos Viticultores, a Cadalso de los Vidrios (Madrid), són quatre amics de Madrid que van decidir explotar les virtuts ecològiques de vinyes d'altitud per crear vins molt personals i diferents. En una vinya de Cadalso de los Vidrios van trobar Carinyena, que munten al costat de la Syrah i la Garnatxa en el seu negre 4 Monos. També elaboren el blanc 4 Monos Albillo, i La Danza del Viento, un vi negre de Garnatxa d'una finca a 820 metres, que s'elabora amb 100% rapa i 14 mesos de bóta a San Martín.

Bodega Ecológica Luís Saavedra, va ser el primer celler ecològic de la zona, aprofitant les excel·lents condicions del terreny en cenicientos per les seves Garnatxes i Albillos, però també pels seus ceps de Merlot, Ull de Llebre o Cabernet Sauvignon, que cultiva sense herbicides ni pesticides, verema manual, llevats autòctons, etc., el que va atreure l'atenció dels jueus, de manera que elabora l'únic vi kosher amb segell ecològic d'Espanya, el Corucho kosher, i altres marques per a la comunitat jueva, així com un negre roure amb garnatxa de 75 anys i 4 mesos de barrica.

Bodegas y Viñedos Barnaveleva, a San Martín de Valdeiglesias, en plena ruta de l'ós i els toros de Guisando, aquest celler és pioner a recuperar les Garnatxes en vas de fins a 800 metres, la negra Morenillo i els raïms blancs Albillo i Moscatell de gra menut, que conrea amb processos biodinàmics. Les seves etiquetes més comercials són Cantocuerdas Moscatell i Albillo, Navaherreros en versió blanca i negra, i els vins de finca: Bernaveleva Arroyo de Tórtolas, Bernaveleva Carril del Rey, i Bernaveleva Garnatxa de Viña Bonita.

Bodega Marañones, a Pelayos de la Presa, on l'enòleg Fernando García i l'advocat Fernando Cornejo, van decidir unir-se en un projecte per recuperar els raïms locals Garnatxa i Albillo. Posseeix 20 hectàrees de vinyes i el celler va ser pioner en oferir els primers blancs amb Albillo criats sobre les seves mares en bótes de 500 litres i que evolucionen després en criança fins a un any, com el seu blanc Picaraña. Destaquen el negre Treintamil Maravedíes de Garnatxa i Morenillo, i el vi de paratge Marañones (Garnatxa), així com els vins de finca Peña Caballera, el blanc d'Albillo Pies Descalzos, i el negre Labros, amb una Garnatxa de finca pedregosa.