Vi de la denominació D.O. Empordà

La cultura de la vinya a la zona s'estableix, sense cap dubte, durant el VI aC gràcies a la més important colònia grega del país, Empúries, ciutat que, passats els segles, donarà nom a tota la comarca de l'Empordà. Quatre segles més tard, ja hi ha constància arqueològica i documental que els vins de territoris d'Emporiae són coneguts en els mercats interiors, en altres províncies de l'Imperi Romà i a la pròpia metròpoli.

A l'edat mitjana, quan les vinyes creixien a l'empara d'abadies i monestirs, a la falda de la muntanya de Rodes es van anar escalonant bancals plantats de ceps tutelats pel monestir de Sant Pere de Rodes. Toto i això, la plaga de la fil·loxera apareix en l'any 1879 en una vinya de Rabós d'Empordà abans que en cap altra vinya d'Espanya, i aquesta va arruïnar totalment aquest període pròsper dels vins empordanesos. Malgrat tot, hi ha un ressorgiment en l'època de la Primera Guerra Mundial, quan s'incrementa notablement la venda de vins a França i es consolida l'exportació a Suïssa. Moment en què també s'inicia el moviment dels cellers cooperatius, que obren una nova etapa que va permetre sumar esforços en la millora de la qualitat i el procés d'elaboració del vi, al qual de mica en mica s'hi van sumar tímidament algunes altres iniciatives privades, fins que l'any 1975 s'estableix la DO Empordà, que durant uns anys es va dir DO Empordà-Costa Brava, reconeixent que els vins de l'Empordà havien aconseguit, després de molts anys, nivells de prestigi i de qualitat. Un apunt significatiu d'aquest canvi de negoci és que en tan sols 10 anys el nombre de cellers s'ha duplicat, passant de 25 a 50, mentre que el nombre d'hectàrees, unes 1.800, pràcticament s'ha mantingut.

La DO Empordà es situa a l'extrem nord-oriental d'Espanya, dins la Comunitat Autònoma de Catalunya, fronterera amb França (El Rosselló), i engloba un total de 48 municipis distribuïts en dues comarques: 35 a l'Alt Empordà i 13 al Baix Empordà.
La zona de producció de l'Alt Empordà la limiten els Pirineus al nord, el Mediterrani a l'est i la plana al sud, i està arrecerada a la falda de les serres de Rodes i de les Alberes, en un arc que va des del cap de Creus a la denominada Garrotxa d'Empordà (Albanyà).
D'altra banda, la zona de producció del Baix Empordà es troba delimitada al nord pel massís del Montgrí, al sud-oest pel massís de les Gavarres, que forma una plana costanera amb el massís de Begur, i a l'est amb la Mediterrània.

Clima, sòl i varietats

És una de les zones vitícoles sotmeses a un règim d'inestabilitat climàtica, amb una gran influència del clima Mediterrani, i que compta amb el vent més violent (La Tramuntana), però que en tot cas beneficia que la vinya no tingui paràsits, pel que no és estrany veure moltes vinyes lligades entre postes i filferros.

Al nord predominen els sòls bruns, amb contingut calcari, mentre que la resta de la vinya s'assenta preferentment sobre terres marrons meridionals. Es tracta de terrenys solts, amb bon drenatge, i pobres en matèria orgànica.
Cal ressaltar pel que fa a la temperatura i la insolació, que tota aquesta zona empordanesa es situa en la regió III de la classificació Winkler i Amerine, el que la converteix en idònia per al conreu de varietats de cicle mitjà i llarg, i extraordinària per a l'elaboració de vins dolços naturals.

Pel que fa a les varietats negres domina la Carinyena o Samsó, que constitueix la base de la viticultura empordanesa juntament amb la Garnatxa negra (anomenada a la zona Lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb altres varietats que durant anys es van anar introduint a la zona, principalment l'Ull de Llebre, Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot i Syrah. Les varietats viníferes blanques dominants són la Garnatxa Blanca i Roja, i Macabeu, i en molta menor proporció trobem Moscatell, el tradicional Xarel·lo i de nova implantació la Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer.

Vins i cellers de la DO Empordà

A la DO Empordà s'elaboren tot tipus de vins, des dels vins blancs en tots els seus estils, passant per rosats i negres, fins a dolços i escumosos amb DO Cava en alguns municipis.

En general els vins negres són de bona qualitat, amb cos, ben constituïts i harmònics, en ocasions matisats per una acurada criança, mentre que els vins blancs són frescos i saborosos, freqüentment elaborats amb varietats autòctones, però també amb altres monovarietals de notable qualitat. També s'elaboren rosats, caracteritzats per un color cirera ben definit, amb gran personalitat i aromes delicades, frescos i de graduació alcohòlica moderada. Una singularitat de la zona és la Garnatxa de l'Empordà, un vi dolç natural amb el sabor propi del raïm madur, càlid i sedós, virtuts que el converteixen en un vi de postres excepcional, juntament amb el Moscatell de l'Empordà, l'altre vi dolç propi de la zona.

D'altra banda, cal també assenyalar que les cooperatives gaudeixen de bona salut a l'Empordà, sobretot Empordàlia, Agrícola de Garriguella i la Cooperativa d'Espolla, on la progressió qualitativa és no només ràpida, sinó també interessant per la feina que fan amb varietals gairebé perdudes, oferint esporàdicament vins de consum fàcil i ràpid, fins i tot alguns elaborats amb la Carinyena Blanca, tot i que el Consell Regulador té un problema amb aquesta varietat en vies de solució, ja que a Brussel·les no consta en el llistat de varietats conegudes i acceptades per a ser plantades en territori europeu.

Un paràgraf a part mereixen els dolços. Els moscatells clàssics elaborats, la majoria, pel mètode de l'apagat, que és possible que resultin massa dolços pel gust que impera avui en dia, però són veritables obres d'art enològiques. I el mateix passa amb les clàssiques garnatxes, on les de solera són un patrimoni compartit amb l'anomenada Catalunya Nord, a França.

Les cooperatives van ser i són encara la base de la supervivència de tota aquesta regió productora, però els mitjans i petits cellers proliferen de forma constant en tota la zona.
Tanmateix, cal remarcar que, des de la seva fundació, el gran motor econòmic de la DO Empordà ha estat i segueix sent Castell de Perelada, on molts altres cellers s'han reflectit. És cert que elabora una àmplia gamma de vins, des dels més lineals i competitius fins als exclusius, com el Finca Garbet, el Finca Malaveïna o la colecció dels seus Ex Ex, entre d'altres, però també proposa vins elaborats amb varietals autòctons, com el Peralada Garnatxa Blanca, el Cigonyes Blanc, Finca La Garriga Samsó, etc. No obstant, més que el pes numèric de la varietat de vins, val la pena subratllar l'esforç que ha realitzat aquest celler per desterrar el progressiu retrocés que patia la imatge de la zona com a terra de vins a granel, embotellats oxidats i altres poc ofertables. Es pot dir que Castell de Peralada va dur el timó i va marcar un nou rumb per als vins de l'Empordà, i ara hi ha molts altres cellers més petits i molt preparats que estan proposant vins nous, genuïns, moderns i personals.

Una altre celler interessant és Lavinyeta, amb 24 hectàrees de vinyes i oliveres que ofereix la possibilitat de realitzar activitats diverses al voltant del món del vi, sempre amb el tracte directe dels propietaris.
Celler Martí Fabra, amb 24 hectàrees, s'ubica en una masia del segle XII on es produeixen vins des de fa moltes generacions i uns terrenys pissarrosos situats a la serra de l'Albera on creixen vinyes d'excepcional qualitat, fet amb el qual aconsegueixen uns vins de caràcter i extremadament elegants.

Celler Martín Faixó és un celler familiar amb 11 hectàrees de vinya situat al coll de Cadaqués, en el Parc Natural del Cap de Creus, a 300 m d'altitud, sobre un terreny de pissarra, on el vent de tramuntana protegeix l'estat sanitari de la vinya.

Empordàlia és una cooperativa exemplar i la crònica viva d'un llegat secular que mira cap al futur, amb 350 hectàrees de vinya amb ceps autòctons i antigues.

Espelt Viticultors és una de les propietats més grans dotada de modernes instal·lacions, amb 200 hectàrees de vinya cultivades al Parc Natural del Cap de Creus i al Paratge Natural de l'Albera. Mas Oller és un petit celler amb 11 hectàrees de vinya que combina un ambient rústic molt agradable amb la màxima modernitat en els processos d'elaboració enològica.

Celler Oliver Conti, situat a Capmany i amb 15 hectàrees de vinya, és un petit celler creat amb l'objectiu d'elaborar vins d'alta qualitat, insòlits i sorprenents, que aporten un toc d'aire fresc al ric paisatge vinícola de l'Empordà.

Vins JOC és el projecte personal de Jordi Oliver Conti, que passa per la selecció de vinyes singulars a Espolla, les quals fa temps van despertar el seu interès per la seva raresa, ubicació geogràfica, edat i petita producció.