Hi ha paraules que s'utilitzen tant que acaben perdent força. Especial, per exemple. Avui tot és especial: un sopar, un pla, fins i tot un dimarts qualsevol. Però en el món del vi —quan s'utilitza de debò— significa una altra cosa. Significa que alguna cosa ha passat. Significa que no es repetirà fàcilment. I això és exactament el que succeeix amb Viña Alberdi Selección Especial Reserva.
Aquí, "especial" no és màrqueting, és història. I a més, per partida doble.
D'una banda, perquè La Rioja Alta és un dels pocs cellers de Rioja que no dóna res per fet. Hi ha anys en què directament decideix no elaborar certes categories si la collita no està a l'altura. Així de clar. I quan alguna cosa realment destaca, ho assenyala. Ho marca. Ho separa de la resta amb aquesta coletilla gairebé mítica: Selección Especial.
No és una etiqueta que s'utilitzi a la lleugera. De fet, cal remuntar-se a 2001 —una d'aquelles anyades que els aficionats encara recorden amb lluentor als ulls— per veure l'estrena d'aquesta distinció en Viña Alberdi. Han hagut de passar més de 20 anys perquè torni a aparèixer. I això ja diu molt.
Però hi ha més.
L'anyada 2021 no només recupera el "Selección Especial", sinó que a més arriba al mercat com a Reserva, una cosa inèdita en aquest vi, que habitualment es comercialitza com a criança. Confús? Una mica. Interessant? Molt. Perquè, més enllà de les categories, el que està passant aquí és que Viña Alberdi puja de nivell.
I ho fa sense perdre la seva essència.
Perquè si alguna cosa defineix aquesta casa —fundada el 1890 al cor de Rioja— és la seva fidelitat a un estil. Un estil que no entén de modes i que es caracteritza per la seva elegància, equilibri i capacitat de guarda. Vinyes situades a Rodezno i Labastida, a uns 500-600 metres d'altitud, amb sòls argilo-calcaris i ceps de més de 40 anys.
Al celler, el procés continua sent gairebé ritual. Verema manual, doble selecció —al camp i a la taula òptica— i fermentacions naturals. I després, la criança durant 24 mesos en bótes de roure americà, fabricades pel mateix celler. Primer noves, després més usades. I entremig, un d'aquells gestos que ja gairebé no es veuen: les trasbalsades tradicionals, realitzades a mà. Sense presses, sense filtres agressius, deixant que el vi s'afini per si mateix.
Tot això dóna com a resultat un Viña Alberdi que reconeixes… però que va un pas més enllà. Més intens, més profund, més persistent. Un vi que manté aquesta facilitat de glop que l'ha fet famós, però amb una capa extra de complexitat que l'eleva.
En resum: no, no tots els "especials" són iguals. I aquest, sens dubte, no és un més. És d'aquells que apareixen quan tot encaixa —la vinya, el clima, el temps i les decisions— i que, quan tornen, recorden per què val la pena esperar.