Vi de la denominació D.O. Conca de Barberà

L'evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l'evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents més remots es remunten als temps dels romans i, possiblement, fins i tot més enrere.
Però no és fins a la baixa edat mitjana quan el cultiu de la vinya jugarà un paper molt important a la comarca, on dues institucions, l'ordre dels monjos cistercencs de l'abadia de Santa Maria de Poblet i l'ordre dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, van transmetre als agricultors els seus coneixements i experiències sobre la manera més profitosa i adequada de conrear la vinya per extreure'n els millors vins.

El cultiu de la vinya a la Conca de Barberà va avançar un altre pas de gegant a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjans del segle XIX, on l'exportació de vi i aiguardent cap al nord d'Europa i el continent americà va convertir la vinya en el cultiu gairebé exclusiu de la comarca. Va ser l'època de la construcció de marges i bancals a les muntanyes per aconseguir una bona quantitat de sòl cultivable, així com els anys de la construcció de la línia ferroviària Reus-Montblanc per traslladar més ràpidament i econòmicament els vins de la Conca de Barberà als ports del litoral tarragoní.

No obstant això, la plaga de la fil·loxera per la comarca a finals del segle XIX va aniquilar gairebé completament aquella època d'esplendor, però de nou, l'agricultura de la comarca, fent un enorme esforç, va saber ressorgir amb un renovada empenta, sobretot per la forta demanda de vins base per a l'elaboració de Caves al Penedès.

La DO Conca de Barberà es troba al nord-est d'Espanya, a de la Comunitat Autònoma de Catalunya, al nord de la província de Tarragona. La zona de producció vitícola es concentra bàsicament en la regió que deu la seva formació geològica a l'acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l'Anguera. L'acció combinada d'aquests dos rius al llarg dels mil·lennis ha configurat la fisonomia d'aquesta part de la comarca com la d'una vall fluvial envoltada de cadenes muntanyoses: a l'est, les serres de Miramar i del Cogulló; a l'oest, les serres del Tallat i de Vilobí; al nord, les serres de Montclar, Codony i Comalats; i al sud, les muntanyes de Prades.
Les vinyes emparades per la DO s'estenen pel territori que integren els termes municipals de Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí. La DO Conca de Barberà aglutina unes 6.000 hectàrees de vinya inscrita, que treballen uns 860 viticultors i elaboren 27 cellers.

Recentment la DO Conca de Barberà ha posat en circulació el distintiu "TRE PAT", un nou segell que només podran lluir els vins elaborats exclusivament amb la varietat Trepat. L'objectiu d'aquest distintiu és fer conèixer i impulsar aquesta varietat autòctona i explicar al món que el Trepat és un vi que representa fidelment aquesta terra, un clima i un territori, i, sobretot, que sigui un referent diferenciador pel consumidor.

Clima, sòl i varietats

En general es pot parlar d'un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral, donada la relativa proximitat al mar, i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes. La modesta altitud de la serra de Miramar i l'estret de la Riba permeten una certa influència dels vents humits i temperats de la costa, però d'altra banda, les marcades inversions tèrmiques hivernals accentuen les gelades en les parts baixes. No obstant això, l'acció combinada del relleu i l'altitud contribueixen a l'aparició de microclimes amb notables particularitats.

Els sòls són en la seva gran majoria de naturalesa calcària i pobres en contingut de matèria orgànica. Poden ser argilosos, amb un característic color vermellós o d'una textura més lleugera i coloració bruna. Al fons de la conca hi ha terrasses fluvials. A l'extrem sud-oest de la comarca i a la falda de les muntanyes de Prades també hi són presents els sòls de pissarra (llicorella).

La DO Conca de Barberà autoritza un nombre considerable de varietats. En blanques destaquen la Macabeu, Chardonnay, Garnatxa Blanca, Chenin, Moscatell d'Alexandria, Parellada i Sauvignon Blanc, mentre que en tintes sobresurten la Trepat, Samsó, Garnatxa Negra, Monastrell, Ull de Llebre o Tempranillo, Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon, Merlot, Pinot Noir i la Syrah, encara que també es troben plantacions de Garró i Garrut, entre d'altres.

Malgrat tot, malgrat la quantitat de varietats conreades és un "territori Trepat", ja que es considera la varietat autòctona de la Conca de Barberà, encara que també es pot trobar a Costers del Sergre, a la subzona del Riu Corb, la Baixa Segarra i també una petita proporció a la Conca de Tremp. És una varietat sensible a les gelades de primavera, i també presenta sensibilitat a l'excoriosi (fong que pot causar danys a les fulles, els sarments i les baies). En canvi és molt resistent a la Botrytis, però també tem la sequera, pel que els sòls una mica frescos resulten ser els més adequats. S'adapta bé a la majoria de portaempelts utilitzats i funciona bé amb poda curta, però també emet molts rebrots de fusta vella, fet que obliga a practicar la poda en verd.
Quan la Trepat s'elabora com a rosat s'obté un vi destacable, lleuger, fresc i afruitat, de color rosa gerd, net i lluminós. En l'elaboració de negres, el color, l'aroma i el paladar els fan únics, ja que s'obté un vi fresc i lleuger amb un color entre cirera i robí i rivet violaci, mentre que en boca sobresurten notes de fruites vermelles i regalèssia fusionades per un toc especiat de pebre i fulla de llorer.

Vi i cellers de la DO Conca de Barberà

El 1997 alguns cellers de la comarca van fundar l'Associació d'Embotelladors de Vins i Caves de la Conca de Barberà per tal de promocionar els vins de la DO Conca de Barberà i els caves com a productes d'alta qualitat i amb el segell de garantia que suposa la denominació d'origen. Actualment aquesta entitat compta amb 22 cellers associats, entre cooperatives i cellers particulars.

Abadia de Poblet neix del desig del monestir de recuperar la tradició vitivinícola tan pròpia de l'orde del Cister, que es va iniciar a la Borgonya i ha estat lligada sempre a una sola varietat de raïm: la Pinot Noir. Tot va començar en els anys 80, quan Codorníu va acordar amb la comunitat monacal de Poblet l'explotació futura de la seva vinya i va iniciar una profunda remodelació de l'espai intramurs, que va culminar l'any 2000 amb la construcció del celler. Actualment elabora quatre vins: Abadia de Poblet, un negre varietal de pinot noir amb una criança de 12 mesos en bóta; Intramurs de Poblet Negre, el vi jove amb un cupatge d'Ull de Llebre, Merlot i Cabernet Sauvignon; Intramurs de Poblet Blanc, varietal de Chardonnay amb treball de lies; i el Masies de Poblet, l'altre monovarietal de Pinot Noir amb 15 mesos en bótes de roure (20% bóta nova, 80% bóta d'un any), i una producció limitada a unes 2000 ampolles a l'any.

Celler Escoda-Sanahuja, a Prenafeta, neix el 1997 sota la filosofia de respectar al màxim la fruita, pel que van començar practicant una agricultura ecològica i des de 2003 van passar a la biodinàmica, mentre que al celler només utilitzen llevats autòctons i no realitzen cap tipus de filtratge, clarificació o estabilització dels vins, i actualment, i des de la collita 2007, elaboren sense sulfurós afegit, pel que es consideren vins naturals procedents d'una viticultura biodinàmica. Elabora mitja dotzena de vins, 4 negres i 2 blancs sota les etiquetes Coll de Sabater, amb Merlot i Cabernet Franc, Les Paradetes, amb Sumoll, Samsó i Garnatxa, La llopetera, un varietal de Pinot Noir i Nas de Gegant, amb Merlot, Garnatxa , Carinyena, Cabernet Franc, mentre que en blancs destaquen els seus dos varietals de Chenin Blanc amb les etiquetes els Bassots i els Bassotets.

Cara Nord neix el 2012 de la mà de Tomàs Cusiné i Xavier Cepero, tots dos amb una llarga experiència en el sector vinícola, que van sentir la crida de la "viticultura de muntanya" i es van llançar a la creació d'aquest projecte amb la intenció clara de vinificar, dins del petit celler del Monestir de Poblet, les vinyes plantades a altitud, a la cara nord de les Muntanyes de Prades. Elaboren dos vins amb l'etiqueta Cara Nord, un blanc a força de Macabeu i Chardonnay, i un negre amb 42% Garnatxa, el 38% Syrah i 20% Garrut, i 6 mesos en fustes de roure francès seleccionat.

Bodegas Miguel Torres va triar la zona de la Conca de Barberà, concretament al terme de Vimbodí, per elaborar dos dels millors vins del seu catàleg: el blanc Milmanda i el negre Grans Muralles. El Milmanda és un vi de clos únic al peu d'un castell propietat de la família Torres on conrea la varietat Chardonnay, fermentat i criat en bóta de roure francès. Posseeix un nas de gran intensitat en què destaquen les notes de flors i fruita fresca (pinya i cítrics), amb un fons torrat i especiat de la seva especial criança en bóta; amb bona estructura i gran complexitat, noble, elegant i de llarg postgust. El Grans Muralles deu el seu nom a les muralles que protegien el monestir de Poblet. La identitat inconfusible de Grans Muralles es troba en els pedregosos sòls de pissarra (llicorella), però també en les varietats que la família Torres va aconseguir recuperar, com el Garró i el Samsó, utilitzant modernes tècniques de viticultura. Aquestes varietats unides a la Garnatxa Negra, Carinyena i la Monastrell conformen l'esperit d'aquest vi d'aroma intens i complex, en el qual apareixen notes florals, combinades amb notes de fruita madura (magrana) i fulla verda; amb un paladar de bona estructura i fresca acidesa, amb poder i nervi, i llarg final de boca.

Vins de Pedra és el projecte personal de Marta Pedra, enòloga i fundadora al costat del seu marit del celler La Vinyeta a l'Empordà. Elabora quatre vins molt personals i de perfil molt ben definit. La Musa és un vi negre, cupatge de Cabernet Sauvignon i Merlot, elaborat amb vinyes de fins a 30 anys, conreades en sòls argilo-calcaris i pobres, a uns 400 m d'alçada, i amb una criança de 10-12 mesos de bótes noves de roure francès. Nas molt expressiu, on destaquen les aromes de cacau i xocolata, i la fruita vermella madura, amb aromes balsàmiques, torrades i alguna nota especiada de pebre negre. Trempat és el seu vi monovarietal de Trepat, i el Negre de Folls és el vi jove elaborat amb un puzle de varietats autòctones, amb aromes intenses de gerds i altres fruites del bosc amb un punt especiat de regalèssia i pebre; fresc, carnós, amb tanins madurs molt ben integrats, i final balsàmic; fàcil de beure. I l'Orni és el seu vi blanc monovarietal de Chardonnay procedent de vinyes de 15 anys cultivades a uns 350 m d'alçada, sobre sòls calcaris i pobres, amb un interessant treball de battonage sobre lies.

Clos de Peguera de Vilosell, a les Garrigues, és un jove projecte dirigit per Xavier Nogué, que elabora els seus vins, al costat d'altres 5 productors, a la Cooperativa de Barberà de la Conca amb vinyes plantades a una alçada d'uns 700 metres sobre el nivell del mar a les localitats de Vimbodí i Poblet, a diverses finques que sumen unes 50 hectàrees amb sòl de llicorella i tenen prop de 20 anys d'edat. Un dels majors èxits de Clos de Peguera va ser quan va aconseguir que el seu vi Vermell de Peguera, un varietal jove de Monastrell, es fes amb el guardó Gran Vinari d'Or al millor vi català en el certamen dels premis Vinari 2015. També elabora el 8 Dies, un negre jove a força de Cabernet Franc, Merlot, Garnatxa i Garrut; el blanc 3 Ceps, un cupatge de Chardonnay, Macabeu i Albariño; i un rosat.