Vi de la denominació D.O. Calatayud

El cultiu de la vinya a la zona es remunta al segle II a. C., com ho confirma la troballa d'un cup al poble de Segeda, de gran importància en la guerra numantina, situat entre els termes municipals de Belmonte de Gracián i Mara.
No obstant això, la primera referència escrita sobre els vins de la comarca es remunta al segle I i el seu autor és Marc Valeri Marcial, historiador que va néixer a la ciutat romana de Bílbilis Augusta on, en les seves rodalies, els àrabs van fundar l'actual Calataiud.

A la fi del segle XII els monjos del Cister van promoure el cultiu de la vinya en aquesta zona i van fundar el Monestir de Pedra, propagant la importància de la vinya a les terres del seu entorn. Amb l'arribada de la fil·loxera a França les vinyes de Calataiud es van estendre fins a superar les 44.000 hectàrees, i els seus vins s'exportaven a granel a França i altres latituds gràcies a les bones comunicacions ferroviàries. En aquella època, moltes de les bodegues més antigues es trobaven excavades a mà i orientades al nord per conservar la temperatura i la humitat, on cada viticultor elaborava el seu vi de forma artesanal, es trepitjaven el raïm, i amb la rapa inclòs es passava a fermentar. S'introduïen nus en el cup per remoure el most i les brises, un cop acabada la fermentació es separava el vi i s'introduïa en dipòsits de ciment o bótes de cirerer de 600-1500 litres, mentre que la resta de brises es premsaven de nou en premses manuals per extreure més vi. Després venien els compradors i fixaven el preu per "cantaràs". A la dècada dels anys 60 molts viticultors s'uneixen i creen les primeres cooperatives a la comarca, mentre altres cellers es modernitzen de mica en mica i comencen a elaborar vins més bevibles i equilibrats, fet que propicia la creació de la DO Calatayud el 1989.

La DO Calatayud està enclavada a la Comunitat d'Aragó, a l'extrem sud-oest de la província de Saragossa, es distribueix per 43 municipis de la Vall de l'Ebre, i limita amb les províncies de Soria, Guadalajara i Terol. Aquesta àmplia zona geogràfica queda emmarcada per les formacions muntanyoses que es desprenen de l'impressionant massís del Moncayo, on les vinyes s'assenten al voltant d'una complexa xarxa hidrogràfica formada pels rius Jalón, Jiloca, Manubles, Ribota, Piedra, Perejiles, Mesa, Grío i altres afluents de l'Ebre. Actualment la DO Calatayud empara unes 3.200 hectàrees de vinya conreades entre els 550 i els 1.040 metres a la serra de Vicort.

Clima, terres i varietats

La DO Calatayud, igual que les seves germanes veïnes, està emparada sota un paraigües climàtic semiàrid, de caràcter continental extrem, amb estius calorosos i hiverns molt freds. Aquesta brusquedat de clima té una influència decisiva en el rendiment de les vinyes i dels seus fruits, que presenten un notable equilibri acidesa-alcohol, donant lloc a vins singulars dins el panorama vitivinícola aragonès. La temperatura mitjana anual oscil·la al voltant dels 12º i les seves precipitacions ronden els 400 mm/any.

És una zona de complicada orografia. Està situada en els contraforts del Moncayo i la major part de la vinya s'assenta sobre sòls pedregosos, solts, molt pobres en nutrients i d'elevada proporció calcària, encara que presenten bona permeabilitat i són sans.

En els vins de Calatayud predominen amb molt avantatge les varietats negres, que representen el 92% del total de la vinya, on destaca amb amplitud la Garnatxa Negra amb un 54% del total, seguida de l'Ull de Llebre amb un 21%, i la Syrah amb un 7%, a més de plantacions de Mazuela, Merlot, Cabernet Sauvignon, Boval i Monastrell. Entre les varietats blanques destaca àmpliament la Viura amb un 8% del total de la vinya, a més de Garnatxa Blanca, Malvasia, Chardonnay, Gewurztraminer i Sauvignon Blanc.

Les plantacions de la Garnatxa Negra superen en molts casos els 50 anys d'edat. L'adaptació d'aquesta varietat a la zona és perfecta i d'aquí la seva preponderància respecte a la resta de varietats, ja que és una varietat de cicle llarg i necessita sol per completar el cicle vegetatiu. També és una varietat que genèticament té problemes de quallat en l'època de floració, pel que és una pràctica bastant habitual que els viticultors realitzin l'anomenat "descavallament", que consisteix a suprimir els brots laterals i apical dels pàmpols, frenant així el creixement vegetatiu del cep i un possible corriment de la flor, aconseguint amb això que totes les substàncies nutritives vagin a parar a la flor. La major part d'aquesta vinya es troba situada en zones d'altura, en terrenys de forta pendent que afavoreixen la ventilació de la vinya evitant la botritis, de molt difícil mecanització, realitzant-se la majoria de les tasques de cultiu de forma manual.

Vins i cellers de la DO Calatayud

A la zona hi ha 15 cellers productors inscrits, on alguns són grans, altres mitjans i petits, i alguna cooperativa que aglutina gran quantitat de socis i hectàrees de vinya. Les terres altes, dures i aspres que prolonguen el llom del Moncayo, assotades per vents rigorosos i sotmesos a despietats insolacions, al costat de la qualitat de les seves terres forcen als ceps de Garnatxa a un constant exercici de qualitat, el que va propiciar que alguns elaboradors de renom internacional es fixessin a la zona, com és el cas de Jorge Ordóñez, que controla des de 2005 Bodegas Breca, situada a Munébrega, amb 265 hectàrees de vinya, on elabora els seus vins a partir de raïm Garnatxa conreats als turons més alts entre Serra de Pardos i Serra de Solorios, a 950 i 1.000 d'altitud, plantats entre 1925 i 1968 sobre sòls argilosos amb pissarra descomposta. Comercialitza dos negres amb les etiquetes Breca i Garnatxa de Fuego, tots dos amb ceps de vinyes molt velles.

Un altre exemple recent d'interacció és Bodegas Ateca amb el Grup Juan Gil Cellers Familiars, que té la base d'operacions a Ateca, a 14 quilòmetres de Calataiud, amb una vinya de petites parcel·les de garnatxes velles al voltant de les vessants de les muntanyes d'Ateca i els pobles del voltant. Elabora i comercialitza tres negres; l'Honoro Vera, amb un toc de dos mesos en bótes de roure francès; l'Atteca amb 10 mesos de criança; i l'Atteca Armas, amb 18 mesos en bótes de roure francès.

Bodegas San Alejandro, fundat el 1962, posseeix una superfície de vinya d'unes 1.000 hectàrees a Miedes, a 88 km al sud-est de Saragossa. Les seves vinyes de ceps molt vells estan situats a les majors altituds d'Espanya, amb sòls rocosos amb alt contingut en pissarres, molt pobres en nutrients i amb poc accés a aigua, són uns dels més tardans de tot Europa. Amb clar esperit exportador i format per un equip jove i dinàmic, ven a més de 25 països el 95% de la seva producció sota diferents marques, principalment Baltasar Gracián, Las Rocas, Viñas de Miedes i Evodia.

Proyecto Garnachas de España, és l'aposta personal de Raúl Acha per Espanya a la recerca de les excel·lències del raïm Garnatxa. En l'actualitat elabora 5 vins, dels quals dos són de Calataiud: La Garnacha Salvaje del Moncayo i La Garnacha Olvidada de l'Aragó. El primer té una criança de 5 mesos en bótes noves de roure francès, i expressa totes les qualitats de la garnatxa en aquesta zona de la Vall de l'Ebre. Un vi afruitat, fresc i de taní dolç capaç de satisfer els amants d'una varietat que poc a poc recupera el seu protagonisme. La Garnacha Olvidada de l'Aragó és el seu vi elaborat amb raïms de vinyes de garnatxa vella plantada el 1940, en un talús orientat a l'est, sobre un terreny argilo ferrós amb còdols a la vall del riu Ribota. Ha tingut una criança de 10 mesos en bóta de roure francès, però mostra uns tanins amables i madurs que denoten el baix rendiment d'aquesta vella vinya.

El Escocés Volante és un altre exemple de la seducció d'aquesta zona i la varietat Garnatxa Negra. Norrel Robertson és l'Escocès Volant, que després de treballar en el negoci de la compra-venda de vi, el 1997 comença a interessar-se en l'elaboració i, entre altres zones i països, és a Calataiud on ha escollit elaborar els seus propis vins sota la bandera de l'Escocés Volante, on porta ja uns anys treballant amb la Garnatxa i seleccionant parcel·les de velles vinyes a la zona de Campillo, al vessant de la muntanya Armantes, en els vessants de les serres de la vall del riu Ribota. No disposa de celler propi però elabora els seus dos vins, La Multa i El Puño, als cellers de San Gregorio i San Isidro.