El Bierzo, la seva gent, els seus paisatges y les seves vinyes.
El Bierzo no és només una comarca, és un estat d’ànim. Quan creues el port del Manzanal el temps es torna més pausat, de sobte el teu ritme vital es relaxa. És una regió singular, formada per infinitat de paratges diferents poblats per vinyes velles plantades en vas, muntanyes, boscos i rius interminables. Hem estat allà visitant a alguns dels vinyaters de la zona i intentat saber més sobre els vins de la D.O. Bierzo.

Vam arribar a temps de conèixer a en Gregory i els seus vins del celler Mengoba …
Arribem ben d’hora a Ponferrada, encara amb el nostre estrès quotidià de la ciutat, però així que ens anàvem acostant a la vinya de Gregory, a la zona d’Espanillo, la tranquil·litat del Bierzo ens anava envaint. Espanillo és el paratge de Gregory, situat a 10 quilòmetres de Cacabelos, per arribar has de seguir el curs del riu Cúa en direcció a “los Ancares Leoneses, fins a arribar a una vall oberta i amplia.
Gregory és una persona entusiasta, apassionada amb el seu projecte i amb el que l’envolta. Aquest Bordelès del Médoc va venir al Bierzo a treballar en el projecte de Luna de Beberide el 2001, quan va trobar aquestes vinyes del poble d’Espanillo, el 2007, va decidir emprendre el seu propi projecte personal, al qual ha anat a poc a poc incorporant més vinyes i terrenys per poder plantar. Un temps d’explicació i integració en el medi i baixem al celler, situat a San Juan de Carracedo.

Copa en mà vam tastar tots els vins que té en diferents dipòsits. Comencem amb les tines d’acer inoxidable on produeix els Brezo (Blanc i negre), vins amb un caràcter afruitat i bevible. Passem als grans barrils on elabora els Mengoba, amb molta més complexitat però sense perdre l’equilibri.
Acabem amb les seves dues noves cuvées, Mengoba Tinajas i Mengoba Las Botas, on demostra les ganes que té de seguir apostant pel territori i descobrir les noves oportunitats que poden oferir els diferents dipòsits com les gerres i les botes de xerès. Ens sorprèn gratament la infinitat d’aromes a flors blanques i cítrics d’un Godello que fermenta i macera amb les seves pells durant aproximadament set mesos en les gerres, en boca no es percep la tanicitat que pot arribar a aportar les pells i les llavors del raïm. Mentre que la bótes de xerès aporten una tensió i finor especial al raïm Godello per a el seu vi.
Molt agraïts d’haver pogut compartir unes hores amb Gregory, per el seu somriure contagiós i les seves ganes de seguir evolucionant a la zona. Cada any que passa els seus vins van engrandint.
I arriba l’hora de conèixer els vins de Raúl Peréz …
Acabada la visita amb Gregory, vam haver de donar-nos pressa per arribar a Valtuille de Abajo per a conèixer a una de les persones que ha posat al Bierzo i, més concretament a Valtuille, al mapa mundial dels grans vins, Raúl Pérez.
Raúl ens estava esperant al seu celler de La Vizcaína, on ens va saludar amb total naturalitat i ens convidà a acompanyar-lo a la zona ponferradina de Valdecañadas, on té algunes de les seves vinyes i també un altre celler.
En el camí vam recórrer tot Valtuille mentre Raúl ens explicava les característiques dels diverses vinyes amb diferents exposicions i sòls, alguns dels quals s’estan convertint en noms destacats com: Rapolao o Les Guindiñas.
La idea que persegueix Raúl és la de dignificar les diferents subzones de Valtuille perquè cada elaborador les interpreti a la seva manera, però sempre sabent d’on prové el raïm.

Antigament el raïm de les vinyes de l’àrea de Valdecañadas es venien a la cooperativa, però durant alguns anys, per motius diversos, aquests es van anar abandonant. Raúl, com a bon visionari, va començar a comprar vinyes que li resultaven atractives per començar a vinificar-les per separat al celler de Cabildo de las Salas, un poble proper a les vinyes. Com a característica principal d’aquesta zona, a diferència de Valtuille, és que els sòls són pissarrosos i compta amb una altitud major, uns 600/700 metres.
Raúl, mentre ens explica la història del vi i el Bierzo amb tot detall, ens ensenya la seva nova vinya del que elaborarà el nou vi Cara Norte.
Seguidament, vorejant el vessant, arribem fins a una petita finca anomenada Petra, de la qual només s’ha produït 500 ampolles en dos anyades 2011 i 2013. Una preciosa vinya de mitja hectàrea des de la qual s’albiren totes les vinyes exposades a la vall com si es tractés d’un immens amfiteatre.
Vam baixar a l’antic celler, construït per elaborar vi per l’autoritat diocesana en 1819 i on en Raúl elabora els vins sota la marca Ultreia. Magnífic i màgic celler en el que elabora tots els seus vins mitjançant un singular procés de mínima intervenció. Segons ell, és un lloc perfecte perquè els vins es conservin, ja que es crea una flor que els protegeix fins al seu embotellat. És la peculiar filosofia que té de no omplir bótes.

Vam tastar les bótes i notem les diferències existents entre Valtuille i les vinyes de la part ponferradina, unes textures completament diferents que magnifiquen el sentit del paratge dins del Bierzo.
Corullón …
Una altra de les grans zones del Bierzo que havíem de visitar era Corullón. S’hi van fixar Ricardo Pérez Palacios “Titin” i el seu oncle Álvaro Palacios allà en 1999.
Al sud-oest de Villafranca del Bierzo i passant el riu Burbia se situa el poble de Corullón. És un dels paisatges més agrestes i imponents del Bierzo, amb els seus elevats pendents impossibles de treballar per als tractors i difícils per a l’ésser humà, on només poden ser llaurades amb tracció animal. Molta vinya va ser abandonada a causa d’aquest inconvenient, però en ell van posar tot l’esforç … Però d’ells i els vins de Descendientes de J. Palacios parlarem detingudament més endavant.
The post El Bierzo, la seva gent, els seus paisatges y les seves vinyes. appeared first on Blog de Vi Decantalo.