Vi de la denominació D.O. Bizkaiko Txakolina

La presència de la vinya a Biscaia és mil·lenària. A partir dels segles XII-XIII s'inicia una viticultura d'autoabastiment i consum local. Durant els segles XIV i XV es comencen a regular i protegir els vins locals. La primera prova documental apareix en un text de 1616 en el qual es llegeix una referència al 'vi chacolin' per denominar al vi local. Així, per exemple, les lleis locals del municipi de Lekeitio, del segle XIV, eximien de l'impost sobre la utilització de fusta per a la instal·lació de pèrgoles. Així mateix, Guillermo Humboldt, que va escriure sobre un viatge al País Basc en 1801, es refereix al vi elaborat en aquesta regió amb el nom de vi de Bilbao i comentava que era tan excel·lent i estava tan ben elaborat com els vins francesos de Champange i Moselle. En 1850, la producció de txakolí a la zona de Lekeitio era superior a la de tota Biscaia i Guetaria juntes. La comarca de Balsameda elaborava tradicionalment vi negre, però en l'actualitat la major part de la seva producció és blanc. Fins i tot es va avançar a Baquio en l'embotellament de la seva txakolí. Però a principis del segle XX la competència de vins forans i la industrialització, al costat de la plaga de fil·loxera acaben amb una bona part de les gairebé 3.000 hectàrees de vinya que constaven censades el 1891. Malgrat aquest problemàtic panorama, el txakolí viu a finals del segle XIX i començaments del XX un dels seus majors moments d'esplendor quan sorgeixen els "chacolines", tavernes per a la venda exclusiva de txakolí, en què a més de bacallà, els calamars i fins a les angules, es serveixen en un ambient alegre i popular.

A mitjan 1980, un petit grup de productors impulsa la recuperació de la vinya i la millora en la producció del txakolí a Biscaia, per la qual cosa el 1994 es concedeix la DO Txakolí de Bizkaia - Bizkaiko Txakolina. Un reconeixement que va suposar un altre augment considerable del nombre de vinyes. La DO Bizkaiko Txakolina està al nord d'Espanya, al Cantàbric, a l'est ia l'oest de Bilbao o Bilbo, capital de la província. La DO acull unes 300 hectàrees de vinyes localitzades al llarg de la costa, dispersos per 82 municipis de la província de Biscaia, en petites plantacions i cultivats molts d'ells a la manera tradicional al voltant dels tradicionals masos bascos, i es concentra a les comarques de Baquio o Bakio, i en Balmaseda o Balmaceda, on es localitzen prop de 200 viticultors, i 42 cellers elaboradors.

Segons el doctor Joan Uruñuela el significat de "Txakoli" tal com el coneixem avui dia és "vi de caseriu" o "vi que es fa en el caseriu" que es deriva del basc "etxakoa" (el fet a casa) i la seva evolució al "etxakon" que ve a significar conveí de la casa, per arribar a la paraula "txakon", i finalment "txacolin" o "chacolin".

Clima, sòl i varietats

El clima és de tipus atlàntic, humit i temperat. Tot i que es tracta d'una zona amb una menor lluminositat a causa dels núvols i la condensació, la vinya rep una major insolació gràcies a trobar-se en parcel·les amb una especial orientació. Les temperatures temperades a l'estiu, gràcies a l'efecte regulador del mar, afavoreixen una lenta maduració del raïm. La pluviometria ronda entre 1.000 i 1.300 mm, amb pluges més abundants a l'hivern, primavera i part de la tardor. A l'inici de la tardor, les primeres borrasques atlàntiques s'acosten a la península Ibèrica, generant vents de component sud-oest, humits i temperats. En el vessant cantàbric nord, aquests vents generen un clima sec i càlid per efecte de l'efecte Föehn, generant les condicions ideals per aconseguir una maduració idònia del raïm, prèvia a la verema.

Els sòls són variats, sent en general de poca profunditat, lleugerament àcids i de textura franc argilosa, sobre roca calcària i margues, i lleugerament àcids. Aquí també es poden diferenciar cinc zones:

Encartaciones-Margen Izquierda. És la comarca més occidental de Biscaia. És una zona poc industrialitzada i amb una important presència del sector agrari. Es tracta d'un territori muntanyós de valls profundes, amb un clima més extrem que la mitjana de Biscaia, i un variat paisatge de bosc, prats i plantacions. Aquí es troben diversos municipis amb una important tradició txakolinera, entre els quals podem destacar Zalla, Galdames, Muskiz i Balmaseda.

Uribe. És la comarca situada al nord de Bilbao. Es tracta d'una zona en la qual conviuen àrees de desenvolupament industrial, zones residencials i superfícies agràries. És potser la comarca amb una major extensió de sòl agrícola, al que se suma una orografia més suau i un clima més benigne. Aquest cúmul de circumstàncies ha facilitat una major extensió de vinyes i un major nombre de cellers. Els municipis més famosos en el món del txakoli són Bakio, Gatika, Gamiz - Fika, o els situats al conegut vall del Txori Herri (Lezama, Larrabetzu, Zamudio, Derio, Sondika).

Urdaibai. La seva condició de Reserva Natural de la Biosfera fa d'aquesta zona un lloc realment especial. Pertany administrativament a la comarca de Busturialdea. Es tracta d'un estuari natural de gran valor ecològic que es regeix per una estricta normativa de protecció mediambiental que garanteix la pervivència de l'entorn natural. També les vinyes i els cellers han de respectar la natura i l'entorn, atenint-se a les normes dictades a aquest efecte. La vinya esquitxa tota la zona disseminada en petites parcel·les. Gernika, Muxika, Busturia i Kortezubi acullen importants cellers.

Lea-Artibai. És la comarca costanera més oriental. El seu nom el rep dels dos rius més importants que la solquen, el Llegeixi, que desemboca a Lekeitio, i el Artibai, que ho fa en Ondarroa. És una zona muntanyosa i forestal amb escassos nuclis urbans. Els municipis on es poden trobar cellers elaboradors són els de Markina - Xemein, Mendexa, Ondarroa i Ibarrangelu.

Nervión. Aquesta zona abasta els territoris dels municipis riberencs del riu que li dóna nom des de la incorporació de l'Ibaizabal, fins a l'enclavament d'Orduña, pràcticament en el seu naixement. Es tracta d'una zona intensament industrialitzada en el curs mitjà i baix del riu, mentre que a la seva zona alta, ens trobem amb municipis en què predomina l'entorn rural. En aquesta zona de l'interior de Bizkaia trobem cellers en els municipis de Zaratamo, Orozko i Orduña.

Duranguesado. Aquesta comarca s'estén per la vall que forma el riu Ibaizabal, des del seu límit amb Guipúscoa fins al municipi de Galdakao. Està delimitat al sud per les penyes d'Anboto, i al nord per la muntanya Oiz. El seu clima és atlàntic, amb unes temperatures una mica més fredes de la mitjana de Bizkaia per tractar-se d'una vall interior. El municipi principal és el de Durango. Els cellers elaboradors es troben repartides al llarg de la vall, a Elorrio, Abadiño, Durango, i Iurreta.

Les varietats autoritzades per la DO són ​​les blanques Hondarribi Zuri, a més de la Hondarribi Zuri Zerratia (Petit Courbu), Mune Mahatsa (Folle Blanche), Izkiriota (Gros Manseng), Izkiriota Ttippia (Petit Manseng), Sauvignon blanc, Riesling i Chardonnay, mentre que en tintes és la Hondarribi Beltza. Tant a la zona de Balmaseda com en Baquio s'elaboren principalment txakolí blancs, i alguns negres i rosats, conegut també aquest últim amb el nom d'"ull de gall". A la comarca de Baquio la varietat negra Hondarribi Beltza apareix en proporcions importants i ocupant parcel·les completes, però la major part de les noves plantacions d'aquesta zona s'estan realitzant amb raïm blanc.