La resurrecció de la Garnatxa

A partir d’aquest mateix gener, incorporarem al nostre bloc articles centrats en les varietats que habiten les nostres vinyes. Començarem amb una de les més plantades a Espanya i, avui dia, una de les més versàtils, la Garnatxa.

Originària d’Aragó i expandida per la Corona d’Aragó des de l’Ebre fins el Roine, s’ha proclamat com una de les varietats reina del clima mediterrani. Des del seu origen ha mutat i s’ha convertit en Peluda, Tintorera i fins en la seva forma albina, la Garnatxa Gris i Blanca.

En els temps moderns del vi a Espanya hem viscut dos moments vitals de la varietat. El primer d’ells en els anys 80, on el raïm Ull de Llebre i altres foranes van desbancar la Garnatxa i altres varietats autòctones minoritàries. Durant aquesta dècada, els vins produïts amb aquest raïm eren toscos, amb fusta, dolços i estandarditzats (basats en vins moderns produïts fora d’Europa) i, sobretot, no s’identificaven amb el territori. En conseqüència, les hectàrees de cultiu van anar decreixent.

El 1989, una generació viatjada pel món vitivinícola va aterrar als vertiginosos “costers” de pissarra del Priorat, i allà va començar la revaloració de la varietat. Álvaro Palacios, René Barbier – Clos Mogador i Daphne Glorian – Clos Erasmus i Jose Luis Peréz – Clos Martinet al costat del vilatà Carles Pastrana – Clos de l’Obac, van iniciar la recuperació de les vinyes de la zona, entre elles les de Garnatxa. Van aplicar tot el saber fer que havien adquirit en les grans zones vitivinícoles europees com Bordeus, Borgonya i el Roine. El Priorat es va convertir en una mena de laboratori del que van anar naixent grans vins, entre ells L’Ermita d’Álvaro Palacios, el major exponent pel que fa a monovarietal de Garnatxa elaborat al Priorat.

En un altre lloc de la geografia espanyola, a la serra de Gredos (sistema central), hi havia vinyes velles de Garnatxa oblidades. Telmo Rodríguez, viticultor amb un gran bagatge, va començar el 1999 a vinificar les Garnatxes de la zona. Més tard, se li va unir un batalló de joves vinyaters, Comando G, Marañones, Bernabeleva, etc, viatjats per les zones vitivinícoles més importants, van descobrir el potencial de la zona. Igual que va succeir al Priorat en els 80, van començar a experimentar amb la varietat fins aconseguir l’estil predominant d’avui dia. Vins produïts a partir de la Garnatxa amb una finor reconeguda en l’àmbit internacional.

A causa de l’atenció mediàtica mundial que han generat aquestes dues regions, altres zones han revifat, com Rioja -sobretot la part Baixa amb més influència mediterrània, Palacios Remondo, Costumbres-, Navarra -on antigament la Garnatxa era la varietat principal de la zona i tan ben la interpreta avui dia Viña Zorzal-, i com no, la terra d’origen de la varietat, Aragó -on l’Escocés Volante i Bodegas Frontonio han tornat a elaborar uns vins com la Garnatxa es mereix: excel·lents-

The post La resurrecció de la Garnatxa appeared first on Blog de Vi Decantalo.