Enviament gratuït i llevataps de regal primeres comandes >49 € amb el cupó DECÁNTALO

Decántalo
Contactar
Blog de vi
No et perdis els nostres articles sobre el món del vi.

Descobrint Eduardo García, director tècnic de Bodegas Mauro

02/10/2024 Entrevistes

Darrere de cada gran vi sempre hi ha una història, i la d'Eduardo García, director tècnic i enòleg de Bodegas Mauro, és una d'aquelles que ens convida a mirar més enllà de l'etiqueta. Nascut i criat entre bótes i vinyes, l'Eduardo porta a la sang el llegat del seu avi, Mauro, i del seu pare, Mariano García, un dels enòlegs espanyols més respectats i admirats en el món del vi.

Senzill i generós, l'Eduardo ha anat construint el seu propi camí vivint l'enologia no només com un ofici, sinó com una veritable passió heretada i cultivada al llarg dels anys.

Acompanya'ns a descobrir més sobre Eduardo García, des dels seus inicis a Mauro i San Román al costat del seu pare, fins als seus projectes actuals elaborant vins amb personalitat que demostren que joventut, experiència i tradició poden anar de la mà.

- Créixer en una família tan arrelada en la viticultura ha de ser una experiència única. El teu avi, Mauro, va treballar a la reconeguda bodega Vega Sicilia, després Mariano, el teu pare. Tens alguna anècdota de la infància sobre el teu primer contacte amb el vi i la vinya que recordis amb especial afecte i vulguis compartir amb nosaltres?

Com no! Recordo que el meu pare em portava a la bodega i estava al despatx o laboratori amb ell, passejava entre les bótes. Sent una mica més gran, a l'estiu, estant de vacances, anava a la bodega amb algun amic i ens posàvem a fer qualsevol cosa que el meu pare ens manés: etiquetar, omplir... i a veremar. Sobretot recordo els esmorzars amb els meus cosins.

El contacte amb la vinya va ser una mica posterior, allà pels anys 1994-1995 amb la vinya vella de la parcel·la Traspinedo que va comprar el meu pare per aquella època i amb la qual s'elabora Mauro VS.  

- I, què va ser el que et va fer decidir a seguir el camí vinícola familiar? Ho tenies clar des de sempre o com va ser que vas rebre “la crida del vi”?

No. Clar no ho tenia, de fet, no sabia què estudiar. Era de lletres pures i per la meva ment van passar diferents professions: des de policia a militar, psicòleg… Realment volia viatjar, veure món i el meu pare en aquest sentit em va donar suport i em va animar a estudiar això per conèixer gent, altres llocs…

I així va ser: vaig començar estudiant a Requena, d'allà a Bordeus… El destí. 

- Durant la teva formació com a enòleg has passat per grans bodegues a Borgonya, Bordeus o Califòrnia. Tenies clar que tornaries a Espanya per formar part del projecte familiar o tenies altres plans aleshores?

No sabia què faria, però d'haver-me establert fora hauria estat a França. De fet, vivia allà quan estant a Espanya de vacances durant l'estiu, en un viatge a Galícia amb el meu pare, em va comentar que l'encarregat de San Román s'havia anat i em va demanar que em quedés per una temporada. I així ho vaig fer, em vaig quedar a San Román. Després van sorgir altres projectes a Castella i Lleó: Ribera i Bierzo; fer-me càrrec de la viticultura de Mauro… tot això va fer que em quedés. Va ser la verema del 2001, quan em va enganxar tot i em vaig quedar. 

És curiós perquè Mariano em recomanava que viatgés, que conegués… però també em va demanar que em quedés. En qualsevol cas, va ser tot molt fluid, sense pressions.

- Vas començar a Bodegas San Román, el vostre projecte familiar a la D.O. Toro (Castella i Lleó, Espanya). Com ha estat el teu recorregut vinícola des de llavors?

Estant a San Román el 2001 com a director tècnic, vaig començar 3 projectes personals, així com el desenvolupament de la part vitícola a Mauro i la part enològica amb el meu pare a la bodega. Van ser cinc anys aprenent, de formació fins a l'any 2006, quan ja vaig prendre les regnes fent el meu propi equip. 

A partir d'aquí, van arribar altres projectes familiars al 100% com Garmón a la Ribera del Duero el 2014; Baynos a la Rioja Alabesa el 2020 i Valeyo al Bierzo el 2021.

- El teu pare, Mariano García, és tot un referent en el món del vi. Alguna vegada has dit que, per a tu, ell és el millor assessor del món. Treballar colze a colze amb el teu pare ha de tenir els seus desafiaments i recompenses. Com descriuries la vostra relació en l'àmbit professional? Us influencieu mútuament? Sents que el teu enfocament i estil enològic difereixen molt del del teu pare, o creus que compartiu una visió similar sobre com s'ha de fer un vi?

Ens portem molt bé i tenim una visió similar, inspirant-nos mútuament. De fet, ens entenem tan bé que ho fem, a vegades, sense parlar; connectem bé. Si ho fem, ens agrada discutir en el sentit francès, el de compartir idees, no confrontar.

En el que podem trobar diferències és en l'enfocament, jo sóc potser més ordenat perquè confio molt en el treball de vinya i en la matèria primera que tinc, respectant un estil, em considero flexible i adaptatiu. Mariano, partint del mateix respecte a la vinya, és més instintiu.

Ambdós compartim el gust pels vins amb personalitat, amb ànima, que reflecteixin el seu origen. 

- Alguna vegada has dit que el teu germà Alberto i tu, no és que sigueu el relleu generacional, sinó que treballeu en tàndem amb el teu pare, Mariano, en tots els projectes familiars. Creus que Garmón és un dels més especials, ja que és un símbol de la unió dels vostres dos cognoms: García i Montaña? Què ens pots explicar sobre aquest vi?

Així és. Convivim les dues generacions i ens nodrim en totes les direccions. Un exemple clar és el de Garmón Continental, on conflueix la saviesa i experiència de Mariano a la Ribera, juntament amb la clarividència d'Alberto i la meva experiència i formació.

Garmón és un vi on separem municipis, per a nosaltres referència a la Ribera del Duero i en el qual es manifesta molt bé l'essència de la vinya vella en diversos minifundis i tot el potencial de les nostres vinyes més joves. Podríem definir-lo com un vi fi, sofisticat, estructurat, complex…

Sintetitza perfectament el que és la família García a la Ribera del Duero, sobretot de Mariano, que és història viva.

- Molts diuen que, a més del teu talent com a enòleg, has aportat una extraordinària visió empresarial als projectes familiars, la qual cosa ha permès una considerable expansió i millora, tant dels processos, les vinyes i l'elaboració dels vins. Teva ha estat la iniciativa d'elaborar el primer vi blanc de la firma, Mauro Godello. Ens podries explicar més sobre aquest vi i sobre els vins més recents que s'elaboren sota el paraigua de Bodegas Mauro en diferents denominacions d'origen?

Sí, vam començar a elaborar Mauro Godello l'any 2013. La godello és una varietat molt versàtil i difícil a nivell vitícola perquè és delicada a l'exposició al sol, de rendiment contingut, però molt equilibrada i de gran finor, amb acidesa, greix en boca…; estic molt content amb la seva evolució. 

Degut a la vinculació de la família amb El Bierzo, hi havia una necessitat de fer mencía que és una varietat que aparenta fragilitat, però té de tot: finor, frescor, seducció… A més, parlem d'una zona amb molta màgia i personalitat que, afortunadament, hem tingut oportunitat de conèixer durant molts anys. 

Pel que fa a La Rioja, parlem d'una zona històrica. Sempre hem estat uns enamorats dels grans clàssics i de les noves elaboracions, per la qual cosa es tracta d'una aposta emocional i empresarial.

- De tots els vins que elaboreu, n'hi ha algun amb el qual et sentis més identificat i per què?

Diuen que els vins són com els fills, difícil dir a quin vols més, i serà veritat.  

En tot cas, hi ha dos projectes que destacaria per diferents raons. Un, San Román, pel generós de la natura, el sòl… Té una personalitat i una qualitat vitícola impressionant, a més d'un costat terrós molt genuí.

L'altre, Garmón, per ser un vi més personal, de síntesi, resultat del que he après amb el meu pare i al llarg de la meva vida. 

- Quins són els pròxims reptes i objectius que t'has marcat a Bodegas Mauro? Hi ha alguna tendència en la viticultura o en l'enologia que creus que serà clau en els pròxims anys?

L'objectiu principal seria el de consolidar el que tenim, aprofundir en la profunditat i puresa dels nostres vins i gaudir-ne.

A nivell vitícola estem molt ficats en biodinàmica, a l'espera de certificació en vinya. 

Entenem que amb el canvi climàtic cal ser dinàmic introduint noves varietats. Per exemple, al Bierzo, a més de mencía i godello treballem amb garnatxa tintorera, merenzao, estaladiña…, a Mauro amb graciano o cabernet sauvignon…; a Toro amb malvasia o garnatxa…

A més, solem incloure un petit aport de raïm blanc en negres per donar-li més frescor. 

- Vas créixer en una casa on es bevia Mauro i Vega Sicilia. Tenir contacte amb grans vins i un referent com ho és el teu pare va haver de posar-te més fàcil l'acostament al bon vi des de molt jove. Què creus que passa amb la joventut actual? Tens alguna suggerència que serveixi per acostar la cultura del vi a la població jove d'una manera intuïtiva i accessible?

Des del meu punt de vista, crec que si la joventut actual no s'acosta al vi, és per factors econòmics i culturals, en molts casos ho associen a un plaer elitista, car i més propi de gent gran, amb un coneixement tècnic. Cal trencar amb el mite que si no “se sap” de vi no es pot beure; si no es coneix el llenguatge del vi, no es pot parlar-ne. La finalitat ha de ser fer-lo accessible a qualsevol.

- Sabem que el món del vi pot ser absorbent, però què fas en el teu temps lliure per desconnectar? Tens alguna afició fora del vi?

Em considero afortunat en aquest punt, ja que sóc molt aficionat a la gastronomia, a gaudir amb amics i família d'una bona taula i la meva feina em permet gaudir-ne sovint.

Per la resta, tenint quatre nens petits no disposo de molt temps lliure, però sí que m'agrada el cinema, passejar —ja sigui per les vinyes o per la ciutat— i passar temps amb ells.

- I, per acabar, podries compartir amb nosaltres l'últim vi que hagis provat i que hagi estat un veritable enamorament?

És difícil respondre perquè sóc un enamorat dels vins, bec molts vins de moltes zones i tinc enamoraments diaris, m'enamoro sovint. 

Admeto que aquest estiu hi ha hagut diversos vins que m'han agradat especialment: d'una banda, Chave Ermitage 2020; d'altra banda, un Brunello di Montalcino, Stella di Campalto Bosco 2018, de tall vegasicilià. M'agraden molt els vins italians tradicionals, potser perquè em recorden al meu pare; i per últim, un vi de Gregory Pérez que m'encanta, el Mengoba, Gran Cuvée 2016 de 4 anys en bóta de 500 l.

Silvia

Silvia Arellano

Contenidos