Varietats autóctones i minoritàries.
Us presentem una selecció formada per vins elaborats amb varietats autòctones però minoritàries de la península Ibèrica. Han estat varietats injuriades durant molt de temps i fins i tot replantades en els anys 90 per varietats millorants vingudes de França, com la Merlot, la Cabernet, etc. En els últims anys el creixement en l’interès en vins diferents, identitaris i de qualitat, han donat pas a tornar a recuperar aquest tipus de varietats.
Caiño Tinto: És un raïm procedent de Galícia, a Ribeiro ha estat un raïm bastant utilitzat per elaborar vins negres, però a Rias Baixas el seu cultiu va disminuir a causa del fort potencial dels vins blancs de la zona. Els vins obtinguts amb aquesta varietat són complexos aromàticament i amb una marcada acidesa en boca que es fa més palpable a les zones més costaneres de les Rias Baixas.
Com a representació us presentem un vi de la zona del Salnés elaborat per Rodrigo Méndez, que va apostar per aquest tipus de varietat quan estava en declivi fa ja més de deu anys. Avui dia és un dels grans negres espanyols, complex, lleuger i salí.
Rufete: És la varietat majoritària de la Sierra de Salamanca. Una zona i una varietat molt poc conegudes, però que últimament estant tenint la seva notorietat a causa dels excelents vins que s’estan obtenint amb aquesta varietat.
Aquest vi l’elaboren Mandrágora Vinos, uns grans coneixedors dels grans vins del món. La recerca de vinyes en diferents sòls de la Sierra de Francia i les vinificacions clàssiques de zones com la Borgonya, es complementen per elaborar aquest vi.
Sumoll: abans de la Fil·loxera aquesta varietat va estar molt present al territori català i de manera més destacada a la zona del Penedès. Després d’haver patit la plaga, els viticultors van començar a plantar varietats blanques per elaborar escumosos. En els últims anys els joves vinyaters han començat a elaborar vins amb aquesta varietat, controlant les maduracions i maceracions per elaborar vins fluids.
Pardas és un dels cellers que va apostar per aquesta varietat i uns dels millors elaboradors. Aquest Sus Scrofa és el vi que l’elabora en ciment perquè res interfereixi en les aromes. Un bon vi per veure el potencial del Sumoll.
Trepat: el raïm autòcton de la Conca de Barberà. Aquesta varietat s’ha utilitzat per elaborar vins rosats i escumosos a la zona, degut al poc color i la baixa graduació que es pot obtenir amb aquest raïm. A causa de la creixent demanda de vins amb poc color i alcohol aquest raïm s’està recuperant i utilitzant per a vins negres.
Josep Foraster ha estat un dels cellers que va apostar el 2011 per aquest tipus de vins. Van baixar els rendiments per hectàrea i el van vinificar com un negre. Com a resultat tenim aquest magnífic vi.
Maturana Tinta: Aquesta varietat ha estat rescatada d’unes vinyes que estaven localitzades a Navarrete l’any 1990. Un dels que va començar a recuperar aquesta varietat va ser Juan Carlos Sancha, un professor de la universitat d’enologia de Logronyo. Amb aquest raïm s’obtenen vins amb suficient color i una vessant una mica més especiada i vegetal.
Aquest vi és el fruit de la investigació i reproducció d’aquests ceps que es van localitzar a Navarrete.
Tintilla de Rota: amb aquest raïm s’elaboraven vins negres a la zona de Càdiz des del segle XIX. Recents treballs d’ADN han demostrat que genèticament és igual a la varietat Graciano, però tant per el clima com pels anys que porta plantada té la seva pròpia singularitat. Antigament la utilitzaven per elaborar vins dolços però avui en dia s’estan elaborant vins secs, joves o amb una mica de criança en bóta.
Aquest vi de Willy Pérez és un intermedi entre conservar el caràcter afruitat i especiat de la varietat i aconseguir una mica més de complexitat vinificant de diferents formes. La vinya està plantada al famós Pago de Balbaina a Sanlucar de Barrameda sobre sòls d’Albariza. Un vi que demostra el gran potencial d’aquesta varietat.
The post Varietats autóctones i minoritàries. appeared first on Blog de Vi Decantalo.