Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Champagne
Quan pensem en Champagne, a tots ens ve al cap el glamour, el luxe, l'elegància. Aquestes bombolles daurades que s'han convertit en el producte per a les elits per excel·lència, associat habitualment a celebracions i a l'èxit. Però, saps d'on prové aquesta preuada beguda? Deixa que t'ho expliquem.
Abans de res, situem-nos. Els vinyes de Champagne són les que es troben més al nord de tota França, a uns 150 km de París. Un clima fred. Amb influències continentals i atlàntiques, amb possibles gelades a l'hivern i primavera, una bona insolació, temperatures baixes regulars i abundant pluviometria. Els sòls barregen en proporcions diferents argiles i calcàries, margues i guixos, i són òptims per al cultiu de la vinya.
Les varietats autoritzades per la Apellation de Origin Controlée, que vetlla per preservar la qualitat i la reputació dels vins de la zona, són sobretot la Chardonnay, Pinot Noir, Pinot Meunier, i en una petita proporció la Pinot Blanc, Pinot Gris, Arbane i Petit Meslier.
A més, els viticultors i elaboradors han de seguir una estricta normativa que regula la conducció del vinya, la densitat de plantació, els rendiments de raïm per hectàrea i de most per kg de raïm... Tot i que entre tanta restricció es cola una curiositat: es permet la barreja d'anyades així com la barreja de vi negre amb blanc per fer rosat.
La Champagne històricament ha estat una terra d'elaboració de vins, i és que ja en època dels romans era ben coneguda. Tot i que el naixement del vi escumós, que després la convertiria en una de les zones més prestigioses del món, va ser una mica una casualitat. Com gairebé tots els grans descobriments.
Ens hem de remuntar al segle XVII. El vi, encara vi tranquil, elaborat a la Champagne parava la fermentació a causa de les baixes temperatures de la zona. Aquest vi era transportat en barrils per al seu consum a Anglaterra. A causa de la calor suportada després dels llargs trasllats, començava una segona fermentació dins de l'ampolla, alliberant el carbònic tan característic. El millor? Als anglesos els agradava, i molt, aquest vi fermentat per segona vegada. Així que, a partir d'aquí es va començar a millorar el procés d'elaboració d'aquests vins fermentats per segona vegada a l'ampolla: ampolles més resistents que aguantessin la pressió, grapes als taps, addició de sucres i llevats per controlar la segona fermentació,...
I com ha evolucionat el mètode d'elaboració d'aquell llunyà segle XVII fins als nostres dies? Doncs en essència continua sent el mateix. Una fermentació realitzada a l'ampolla, alliberant CO2 que es converteix en bombolles.
Per aconseguir-ho, primer es realitza una fermentació a baixa temperatura per extreure i preservar els aromes frescos i afruitats del raïm. D'aquesta s'obté el que s'anomena vi base. A partir d'aquest vi base es realitza una segona fermentació a l'ampolla afegint al vi sucre i llevats, alliberant carbònic, sent responsables de les preuades bombolles. En realitzar aquesta segona fermentació es produeixen certs sediments, bàsicament mares, llevats morts. Per eliminar les mares, les ampolles es col·loquen inclinades en pupitres i es van girant i inclinant cada vegada més perquè els sediments s'acumulin al tap. El temps que romangui sobre les seves mares, de criança en rima, determinarà en bona mesura la qualitat del Champagne. Com més temps en rima, més cremós i més integrada i fina serà la bombolla.
Finalment, es realitza el degollament o dégorgement, l'eliminació dels sediments producte de la segona fermentació. Es congelen els colls de les ampolles a uns -20ºC, després es destapa l'ampolla i la pressió del gas carbònic acumulat expulsa els sediments congelats al coll. Per últim, es reomple l'ampolla amb el mateix Champagne si s'elabora un Brut Nature o amb licor d'expedició si es vol dotar-lo de la dolçor desitjada per elaborar un Champagne Brut, Semisec...
Però, d'on li ve la fama al Champagne? A part de ser un gran producte i cuidar al màxim la seva elaboració, podem dir que el màrqueting també ha contribuït en gran mesura a l'èxit universal d'aquest preuat escumós.
Una de les primeres accions al voltant del Champagne va ser associar aquesta beguda als èxits esportius. Una ampolla de Champagne va ser el premi al guanyador de la cursa automobilística de Pequín-París celebrada l'any 1907. Després va venir la Fórmula 1, les motos, i d'aquesta manera el champagne va quedar vinculat a les celebracions i èxits per sempre en l'imaginari col·lectiu. I és que avui en dia, no hi ha una celebració a tot el món que no compti amb un bon Champagne.
Menció a part mereix la bonica història que explica que un monjo, conegut per tots com Dom Perignon, va ser l'inventor del champagne a la seva idíl·lica abadia. Un monjo cec, amb habilitats especials per identificar el vinya de procedència de cadascun dels raïms que tastava. Una història bonica, però bastant allunyada de la realitat, tot i que l'amplificació del màrqueting l'ha convertit en real per a tots nosaltres.
I saps què? Que ens agrada. No ho expliquis a ningú, i així ho seguirem creient.
