ACÚSTIC ROSAT, UN GRAN ROSAT MOLT DIFERENT
Aquesta semana, hem provat un vi que ens ha sorprès a tots. Un vi molt diferent, ple de contrastos, amb un pas per boca que no ens esperàvem. Un vi que tan sols per la seva elaboració tan especial, per les seves varietats i sabent que és una aposta molt personal i fins a un punt arriscada del nostre amic Albert Jané. Sabíem que seria tota una experiencia. I va sobrepasar el que havíem pensat per endavant. Estem parlant de l’Acústic Rosat, un vi molt diferent, potent, complex, amb molt de cos, que ens recorda molt un vi negre.
És la primera anyada d’aquest vi elaborat a partir de vinyes velles de Garnatxa Negra (40%), Garnatxa Roja (40%) i Carinyena (20%), les mateixes amb que s’elaboren els vins negres d’Acústic, el gran Auditori o l’intens Braó. Una part ha fermentat en roure francés i ha reposat uns 6 mesos amb les seves mares.
Impressionant color maduixa madura molt brillant, molt net, amb una fina llàgrima glicèrica. Ja ens avança una mica com serà.
Al nas la primera sorpresa: esperem un gran cop de fruita vermella i no. És intens però no potent i apareix molta fruita vermella però matisada, entremesclada amb notes especiades (destacada vainilla), herbacis aromàtics. Desprès d’agitar la copa i amb temps, veiem que la fruita es torna llaminadura, apareixen flors vermelles, notes cremoses, … I és en aquest moment, quan tots comentem que, tot i ser un vi rosat, cal decantar aquest vi. La seca evolució en copa és impresionant i necesita una mica de temps. I els 14º de momento, no es noten!
Tots ens preguntem com será en boca? Atac potent, molt potent. Una potència que ens acompanya durant tot el recorregut acompanyada d’una amargor marcada però molt agradable. Molt untuós, amb la fruita expressiva amb algun apunt cítric, amb la cremositat present, amb molt de cos,… i els 14º continúen sense aparèixer. Acidesa viva, molt fresca. I un final molt, molt persistent.
I amb què ho maridem? Gran pregunta. Per descomptat, amb plats contundents: carns rostides, aus (com un pollastre rostit amb herbes, amb salsa), unes guatlles, amb verdures rostides o cuinades (com una musaka). Uns saborosos risottos. Es suggereix unes truites de riu… Perfecte. I amb uns formatges blaus com una gorgonzola? També. I amb moltes més opcions.
Hi ha qui comenta que li agrada molt el contrast entre el nas i la boca. També es comenta que no havien degustat un vi rosat amb tant cos i tan potent. Es destaca aquesta amargor que al final està tan integrada que ho l’imaginem sense. Un vi rosat del Montsant molt diferent, arriscat, complex.
Proveu-lo i prepareu-vos per una gran sorpresa. I si vols comenta’ns amb què l’has degustat.
Fins aviat!