Raventós i Blanc

Des que el 1872 Josep Raventós Fatjó realitza el primer vi escumós de segona fermentació en ampolla, totes les generacions s'han dedicat al cultiu de la vinya i la elaboració de vins escumosos. Però per donar sentit a aquest celler i a aquesta finca cal remuntar-se a Josep Maria Raventós i Blanc, fill de Manuel Raventós i Fatjó i Montserrat Blanc i Tintoré, el més gran de 6 germans, i per tant el "hereu" de Can Codorníu.

El 1946 es casa amb Isabel Negra i Valls i un any més tard neix el seu fill Manuel Raventós i Negra, el nou hereu de Can Codorniu.
La història de Josep Maria Raventós a Codorníu és llarga i intensa. Ostenta la direcció de Codorniu i en la seva lluita per la qualitat, i com a viticultor i hereu de Can Codorniu, va contribuir molt en la integració entre el viticultor i l'elaborador de vins i caves. Estava convençut que sense raïm de qualitat no hi hauria bon cava, i sense una viticultura rendible, no hi ha inversió, no hi ha noves vinyes, no hi ha qualitat i no hi ha futur.

Aquesta tensió de treball unida a una llarga sèrie de conflictes familiars li provoca un fort infart en el 1966. Recuperat en poc temps, rep a finals de la dècada de 1960 la proposta del Sr. Torcuato Fernández Miranda de presidir la Diputació de Barcelona. Davant la decisió del Consell de Codorníu que tal càrrec era incompatible amb la gestió de Codorníu, Josep Maria renúncia a la Presidència de la Diputació, però al 1970 rep un nou cop: el consell de Codorníu decideix prohibir la incorporació dels fills dels gerents de la societat, de manera que Josep Maria veu en aquesta decisió una clara intenció de tallar d'una vegada "la línia de l'hereu".

El 1977 mor el seu pare Manuel, a partir d'aquest moment, la situació a Codorníu es fa més difícil i tensa, fins que el 30 de juny de 1982 és convidat a renunciar als seus poders de Gerent de Codorníu S.A. No obstant això, la seva marxa no implica l'abandó de la casa familiar ni de la finca Can Codorníu. Des d'allà es presenta com a independent a la presidència del Consell Regulador del Cava i és elegit president.

A partir d'aquest moment dedica gairebé tota la seva activitat al sector del cava i a lluitar per la DO Cava, fins que a l'abril de 1985, juntament amb el seu fill Manuel, acaba l'estudi de viabilitat per a la construcció d'unes noves caves a la finca, i el 4 març 1986 funda la societat Josep Maria Raventós i Blanc, SA

D'aquesta forma la finca Raventós i Blanc, de 90 hectàrees de boscos i vinyes a Sant Sadurní d'Anoia, que pertany a la família Raventós des de 1497, i s'ha transmès indivisible de generació en generació fins als nostres dies, gràcies al Codi Civil de Catalunya, on l'hereu és la persona designada per rebre una herència. Aquesta institució catalana que atorga els bens familiars al fill gran, o hereu, sorgeix a l'Edat Mitjana per la necessitat d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar, basada llavors en l'agricultura. Josep Maria Raventós mor en el 1986, i en aquest mateix any neix un nou cava que portarà el seu nom: el cava Josep Maria Raventós i Blanc, avui Raventós i Blanc.

Història del celler

El 1986, Josep Maria Raventós i Blanc i el seu fill Manuel Raventós i Negre funden les caves Raventós i Blanc, i prenen com a símbol i logotip, així com la pròpia arquitectura del celler, el famós roure familiar i centenari que presideix Can Codorníu, representat així el fidel testimoni del compromís amb una terra i de la fidelitat a unes idees que s'han anat perfeccionant al llarg de més de 500 anys.

L'arquitectura del celler és innovadora i s'integra harmònicament al disseny funcional del celler, el roure, les vinyes, i l'ecosistema del Serral. Tot el disseny de l'edifici és obra dels arquitectes Jaume Bach i Gabriel Mora, (premi FAD d'arquitectura el 1989) i està concebut per combinar funcionalitat i estètica.

Després de la mort del seu pare, Manuel Raventós i Negre és el president i enòleg de Raventós i Blanc, i també l'hereu de Codorníu, és el major d'onze fills, i es va criar i va créixer a la casa pairal de Can Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia. És Enginyer Agrònom, en l'especialitat d'Indústries Agràries per la Universitat Politècnica de Madrid, i diplomat en Enologia pel Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Els inicis del celler vénen acompanyats d'una gran tristesa, però al seu torn estan plens d'il·lusió i entusiasme. Juntament amb el suport de la seva mare, germans, oncles i amics, aconsegueix llançar al mercat el primer cupage del seu creador: el cava Josep Maria Raventós i Blanc i crea en els anys 90 el primer cava de finca: Raventós i Blanc.

Durant els anys 90 ha de lluitar fort per mantenir a flotació el celler, la difícil situació econòmica i problemes interns, fan que Manuel es vegi forçat a vendre la propietat que Raventós i Blanc tenia a Bordeaux, Chateau d'Aiguille, així com la casa familiar de Can Codorníu, que li pertanyia com a hereu de la família Raventós. Avui segueix al capdavant d'aquest celler, fidel a les seves idees, viatjant per tot Espanya, pel món, donant tasts, i preparant cada nova anyada amb la mateixa il·lusió que el seu primer cupatge.

En l'actualitat, i des de 2001, el fill de Manuel Raventós, Pepe Raventós, es va incorporar a Raventós i Blanc assumint el càrrec de director, enòleg i viticultor.
Pepe és un apassionat del món del vi i la viticultura, està vinculat des de petit al món del cava, però també va compartir hores de treball en el camp a Saint Emilion, aprenent a elaborar negres. Enòleg per la Universitat Complutense de Madrid, adquireix la seva experiència en l'elaboració de vins de terrer treballant amb Didier Dagenau a Poully Fumi, Olivier Lamy a Saint Aubin, Herald Hexamer al Nahe, i Phillippe Blanc a Alsàcia.
El 2012 Pepe Raventós decideix que Raventós i Blanc abandoni la DO Cava per iniciar un nou camí, la Conca del riu Anoia, el nom d'una petita àrea geogràfica que els ajudi a transmetre i conèixer millor la tradició vitícola, la força d'aquesta terra, les tipicitats del raïm i les característiques dels sòls per elaborar vins escumosos i tranquils amb el caràcter de la finca i el terrer. A partir d'aquest moment Raventós i Blanc emprèn en solitari el camí de fer valer el terrer propi sense designacions oficials que ho avalin, fins i tot mantenint en les etiquetes la ubicació geogràfica "Conca del Riu Anoia", sent aquesta una de les noves subzones establertes dins de la DO Penedès.

Filosofia de treball

La filosofia de Raventós i Blanc és respectar al màxim l'equilibri de cada parcel·la amb l'obsessió d'arribar a comprendre-la per obtenir d'ella la seva millor expressió. Per això, atenent als seus diferents sòls i microclimes la finca està dividida en 46 parcel·les i cinc grans zones.
D'elles, la Plana, el Llac, Clos del Serral i Barbera es destinen a vins escumosos, mentre que l'àrea del Serral va per vins tranquils. Els pilars de la filosofia actual de Raventós i Blanc són el cultiu orgànic i biodinàmic, l'ús exclusiu de varietats autòctones, el treball amb almenys un 80% de vinyes pròpies dins de la vall de l'Anoia, la vinificació de tots els seus vins i l'elaboració exclusiva de vins d'anyada, i en el cas dels escumosos, un mínim de 18 mesos de criança.

També altres factors com la poda amb el nombre de gemmes, els treballs en verd com el desbrotat, desfullat o les cobertes vegetals que cada any són tasques d'estudi. No fan servir herbicides, la terra es llaura o es deixen cobertes vegetals segons les possibilitats de la parcel·la.
Des de l'any 2007 estan inscrits al Consell Català de Producció Integrada i des de llavors usen feromones per al control de l'arna. També disposen d'un sistema de recuperació d'aigües pluvials per proveir el llac que rega els boscos i pastures, participant del microclima i multiplicant la biodiversitat de la finca. A més, per al manteniment dels boscos del Serral han rescatat la filosofia agrícola de combinar el cultiu agrícola amb l'activitat ramadera, incorporant la vaca rústica de les Alberes així com les ovelles que pasturen per les cobertes vegetals en els mesos d'hivern.

Vins del celler Raventós i Blanc

Cal recordar que en tota la viticultura de Raventós i Blanc s'aplica la biodinàmica, i a més tant els escumosos com els vins tranquils sempre es comercialitzen amb l'anyada, de manera que els percentatges de mescles i procedència de parcel·les poden variar ostensiblement d'una anyada a una altra.

L'actual gamma d'escumosos de Raventós i Blanc s'inicia amb dues marques bàsiques que se serveixen de les vinyes més joves de la finca: L'Hereu, que és el seu primer escumós, amb clàssic cupatge de Macabeu com a base estructural, Xarel·lo i Parellada, i 18 mesos de criança; i De Nit Rosé, que neix d'una selecció de parcel·les de Macabeu, Xarel·lo i Parellada, i el toc de la Monastrell que li aporta la personalitat i el color, amb 18 mesos de criança en rima.

A aquests els segueix el Textures de Pedra, que neix d'una selecció de parcel·les de Xarel·lo i Bastard Negre de la vinya més alta de la finca, situada a la part alta del cim del Turó del Serral, amb un toc de Sumoll i Parellada, i una criança mínima de 42 mesos en rima.

Raventós i Blanc de La Finca és un escumós amb 3 anys de criança que procedeix d'una vinya històrica, amb una selecció de 8 parcel·les de la Vinya dels Fòssils, situades a les terrasses del riu Anoia, en exposició nord i nord-est, entre el bosc del Serral i el llac, on es troben les temperatures més fresques durant tot el cicle vegetatiu.

I la col·lecció d'escumosos acaba amb el Manuel Raventós, amb criança mínima de 72 mesos i una selecció personal de Manuel Raventós dels millors vins de l'anyada, amb selecció de parcel·les de Xarel·lo de la parcel·la el Clos, d'orientació nord, la parcel·la amb el mesoclima més fresc i humit de la finca que provoca maduracions lentíssimes, complementat amb Parellada de la Creueta sobre sòl sorrenc, i el Macabeu de la Vinya dels Fòssils, la parcel·la més baixa de la finca que aporta frescor i certa mineralitat.

També, des de fa uns pocs anys es comercialitzen anyades velles sota la marca Enoteca Personal Manuel Raventós, on cada anyada té un cupatge únic i diferent triat personalment pel seu creador, amb una producció sempre molt reduïda.

La gamma de vins de Raventós i Blanc, també reestructurada en els últims temps, s'ha centrat en els blancs de Xarel·lo amb la nova versió reduïda de sulfurós posada en marxa el 2015.
El seu blanc Extrem és un vi natural 100% Xarel·lo radicalment autèntic, que expressa els extrems del terrer de la finca Vinya del Serral, dividida en diverses parcel·les de les que s'obtenen Xarel·los amb característiques diferenciades. Es realitza un treball intens sobre lies que li aporten llarga vida, més volum en boca i protegeixen el vi d'oxidacions, podent treballar amb un ús reduït de sulfurós afegit.

El segueix el seu tradicional Silencis, un vi blanc de Xarel·lo, àcid, d'alta expressió salina, que prové de sòls amb fòssils marins del miocè, ceps de 50 anys, al qual se li ha aplicat un treball sobre lies, i s'embotella sense estabilitzar ni filtrar.

Raventós i Blanc elabora dos vins tranquils joves, el Perfum de Vi Blanc, un blanc àgil, elaborat amb Macabeu (60%) i Moscatell (40%), on el primer li aporta frescor i vivacitat, mentre que el Moscatell li imprimeix un perfil aromàtic subtil amb marcades notes de flor de vinya i un gust de raïm de taula.
I La Rosa, un rosat pàl·lid de nova generació, elaborat amb raïms de Pinot Noir, que evidencia el frescor i la lluminositat d'un estil de vi molt mediterrani.

I tanca la gamma el seu negre Isabel Negra, amb una criança de 12 mesos en bóta de roure francès, que neix d'un cupatge de Cabernet Sauvignon, Syrah i un toc de Monastrell.