Què ens diu el color en un vi?

Quan parlem del color en un vi és possible que ens limitem a pensar en els tres estils bàsics que coneixem per triar: vino blanco, vi rosat i vi negre, la qual cosa és correcta; no obstant, el color d'un vi amaga molta informació que constitueix una bona pista per endevinar, comprendre i gaudir millor del que tenim a la nostra copa.

T'animes a descobrir tots els secrets que amaga el color d'un vi?

Anem cap allà!

El color d´un vi ens pot parlar de com ha estat elaborat

Tenim vins blancs, negres, rosats itaronges (els tan de moda orange wines) gràcies alsflavonols i elsantocians, uns pigments solubles en aigua que es troben a la pell del raïm i que < strong>són els causants del color d'un vi.

Si talles un raïm podràs adonar-te que, sigui quin sigui el color de la seva pell, la polpa no té color (excepte algunes comptades excepcions). En elaborar un vi negre, el most roman en contacte amb les pells del raïm (tintes), que són les que li aporten el color. En el cas dels vins blancs, durant la fermentació el most no roman en contacte amb les pells, per tant, no adquireixen color. I això fa que sigui possible elaborar vins blancs també a partir de raïms negres, els coneguts com a blancs de noirs.

Un cas d'excepció és el que passa si parlem de vins taronges (orange wines). Tot i estar elaborats amb raïms blancs, aquests es vinifiquen de manera similar a un vi negre, és a dir, el seu most es deixa en contacte amb les pells, que aconsegueixen aportar característiques organolèptiques i una personalitat diferent a la dels vins blancs. El contacte prolongat amb les pellofes i una exposició a l'oxidació durant la criança fan que el vi resultant sigui d'un color que s'anirà apropant al taronja o ambre. D'aquí el nom.

Els vins rosats s'elaboren igual que els negres, però a diferència d'aquests, el contacte que el most té amb les pellofes del raïm és tan breu com subtil se'n vulgui el color. És a dir, el seu color final dependrà del temps de contacte entre el most i les pells del raïm negre, per obtenir el vi que tingui pensat cada elaborador.

El color ens parla sobre l'edat o l'estat de conservació del vi

És bonic poder comparar un vi amb una persona, tots dos éssers evolucionen amb el pas del temps, i així com passa amb les persones, hi ha vins que envelleixen millor que altres i n'hi ha alguns que, malgrat la seva joventut , aparenten més anys dels que tenen. 

El color del vi ens dóna pistes sobre el seu estat de maduresa o edat. Els negres amb el pas del temps solen perdre intensitat i els seus colors passen de ser d'un porpra vibrant als tons granats o teula, és a dir, decauen. A els vins blancs passa el contrari, de tenir brillants tonalitats groc-verdoses, amb l'envelliment el seu color s'apaga i es torna opac i marronós amb tendència als tons que van del daurat a l'ambre. Als vins rosats també se'ls nota l'edat. Els seus vibrants colors, que van del gerd al rosa pàl·lid, es poden veure apagats i començar a tornar-se marronosos.

És possible trobar-nos amb vins que, malgrat la seva joventut, una mala conservació els ha exposat a factors que avancen la seva oxidació o envelliment, els símptomes dels quals veurem reflectits en el seu color, aroma o sabor. També n'hi pot haver d'altres que, tot i comptar amb un color brillant, ple de joventut, el seu sabor pot estar decaigut, mancat d'alcohol i acidesa, és a dir, sense la vida que reflecteix. Podem trobar meravelloses excepcions. Grans vins que pel seu color representen una edat avançada, però que conserven una envejable vivacitat. O aquells preparats per a criances llargues, com alguns vins de la DOca. Rioja, a qui els anys els sentin de meravella, malgrat que el seu color a la copa mostri els indicis d'una llarga vida.

El color ens dóna pistes sobre la varietat amb què està elaborat un vi

Sobretot en els vins negres, el color pot ser una pista important sobre la varietat amb què està elaborat. Vins de capa baixa o de capa alta poden ser els descriptors per a aquells el color dels quals és més subtil, com els elaborats amb la varietat pinot noir, o aquells la tonalitat dels quals és tan intensa i tancada que no ens deixa veure a través del líquid, com pot ser un vi de carinyena o merlot.

Que un vi negre tingui un color menys intens, que fa la sensació de diluït, no és motiu per jutjar-lo o rebutjar-lo, ni és un indicador de manca de caràcter, estructura o qualitat . Més aviat ens parla noblement del respecte del viticultor per conservar les qualitats del raïm amb què l'elabora. Els vins negres de Borgonya, de la varietat pinot noir, són alguns dels més buscats i cars del món i, tot i això, el seu color sol ser lleuger i subtil.

Esperem que aquestes pistes que ens aporta el color del vi et serveixin per gaudir i saber més del que conté la teva copa, però recorda que no ens podem basar només en la vista, i en aquest cas, en el color d'un vi per a la seva anàlisi completa. Necessitem la complicitat del paladar i del nas. Allò que pot semblar un defecte, pot esdevenir un factor diferenciador que fa que un vi sigui únic i especial.