Enviament gratuït i llevataps de regal primeres comandes +69€ amb el cupó BENVINGUDA

Contactar
Blog de vi
No et perdis els nostres articles sobre el món del vi.

On va néixer el vi? Un viatge a través de la seva història.

15/11/2023 Elaboració del vi , Zones d'elaboració

¿Sabies que l'home va inventar el vi abans que la roda?

El vi, aquesta beguda màgica que ha acompanyat la humanitat al llarg de segles, té les seves arrels en l'antiguitat. Tot i que és difícil precisar el lloc exacte del seu naixement, la història del vi és un viatge fascinant que ens porta a diverses cultures i regions del món.

Us convidem a fer un passeig a través de la història de la viticultura i el vi.

Us hi apunteu?

on va neixer el vi

Els Primers Vestigis

Els historiadors creuen que l'elaboració de vi va començar fa més de 8.000 anys a les regions que avui coneixem com a Geòrgia i Iran. En aquestes zones s'han trobat vestigis arqueològics d'àmfores i recipients que alguna vegada van albergar el preuat líquid. Des d'aquí, el coneixement de la viticultura i l'enologia es va estendre a través de les civilitzacions antigues.

Geòrgia és un país situat entre Europa i Àsia on es produeix vi des de fa uns sis mil anys. Un dels grans símbols del vi georgià és el kvevri, una gran gerra de terracota que podia contenir entre 300 i 3.500 litres de vi. És l'avantpassat del criança en bóta. Aquí es col·locava el most d'uva i les gerres s'enterraven perquè es durés a terme la fermentació. Un procediment de vinificació que avui en dia molts viticultors han recuperat. Una volta als orígens en tota regla.

Geòrgia també ha donat al món l'elaboració de vins taronges (orange wines); vins blancs vinificats com a negres (el most roman en contacte amb les pells de les grapes) el que els aporta característiques molt particulars. Un procediment que ha estat recuperat i adoptat per viticultors de tot el món.

Armènia competeix amb Geòrgia en la cursa que descobreixi qui va fer vi primer. Actualment, la seva aparició en la viticultura data de l'any 4100 a.C. A la Bíblia, Noè apareix com el primer viticultor de la història: va plantar tres vides a les vessants del mont Ararat, després del diluvi.

Mesopotàmia i Egipte

La civilització mesopotàmica, que va florir a la regió entre els rius Tigris i Eufrates (el que ara és Iraq i parts d'Iran), també tenia una tradició vinícola ben arrelada.

Fa 3.000 anys, Egipte era un centre de producció de vi. Els cananeus van ser els qui van introduir la vinya. Els egipcis elaboraven vi, el consum del qual es reservava a l'elit. Allà era la cervesa la que estava considerada com la beguda popular.

Grècia i Roma: l'expansió del vi

Els grecs i romans van tenir un paper fonamental en l'expansió de la cultura del vi a Europa. Els grecs van ser els primers a dominar la viticultura i difondre-la pel Mediterrani.

En Grècia la viticultura va aparèixer fa 2000 a.C. i els seus ceps van assolir el seu apogeu sota l'Imperi romà. El vi es va convertir en un element essencial de la vida quotidiana i la cultura a les antigues Grècia i Roma.

Gràcies a les influències fenícies i gregues, a Espanya va aparèixer la viticultura l'any 1100 a.C., mentre que a Itàlia ho va fer l'any 800 a.C. i a França l'any 600 a.C.

Edat Mitjana i monestirs

Després de la caiguda de l'Imperi romà, durant l'Edat Mitjana, els monestirs van tenir un paper crucial: l'Església es va encarregar de preservar la tradició vitivinícola. Els monjos eren hàbils productors de vi i van mantenir viva la seva elaboració al llarg de l'Europa medieval.

El descobriment d'Amèrica

El primer vi elaborat al continent Americà era mexicà. Va ser pel Carib on la vinya va trepitjar per primera vegada Amèrica. Quan els espanyols es van establir, van començar a elaborar vi amb fins religiosos cap a l'any 1521.

Poc a poc i gràcies a les diferents onades d'immigració europea, el cultiu de la vinya va començar a estendre's per Amèrica del Sud: des dels deserts peruvians fins a la freda Patagònia.

Argentina i Xile són dos països amb una arrelada tradició vinícola, la cordillera dels Andes funciona com a columna vertebral del vinyer sud-americà.

L'any 1560 va aparèixer la viticultura a Estats Units que, a diferència dels països sud-americans, ja comptava amb ceps silvestres. Gràcies a les migracions originades per la guerra d'independència mexicana, per la febre de l'or i pel desenvolupament de la xarxa ferroviària, van arribar els ceps europeus a la avui prestigiosa regió de Califòrnia.

Àfrica, Àsia i Oceania

Sud-àfrica és l'únic vinyer on se sap amb exactitud la data de la seva primera verema (1659). Jan van Riebeeck, el seu primer governador, va ordenar plantar ceps holandesos. La seva varietat nacional, la pinotage, va néixer d'un creuament entre pinot noir i cinsault obtingut per Abraham Perold, un investigador de la Universitat de Stellenbosch.

A Austràlia, un altre gran elaborador del Nou Món, va aparèixer la viticultura l'any 1791. Va ser l'anglès James Busby qui va plantar als Jardins Botànics de Sydney 300 ceps que venien de tota Europa. Es van necessitar tres anys per poder elaborar un vi òptim per al consum.

Xina s'està convertint en la gran sorpresa de la viticultura actual; no obstant això, la viticultura a Xina existeix des de l'any 200 a.C. Després de l'obertura de la seva economia, el 1992, i amb una gran població cada vegada més interessada pel vi, és possible que aquest gegant asiàtic aviat es posi com el primer productor mundial de vi.

Avui, el vi s'ha convertit en una indústria global. Des de les vinyes de França, Itàlia i Espanya fins a les bodegues emergents d'Amèrica del Sud, Nord-amèrica, Sud-àfrica i Austràlia, el món del vi és divers i emocionant. Cada regió ofereix el seu propi caràcter i sabor, la qual cosa fa que el vi sigui una beguda veritablement única i apreciada.

Així que, la propera vegada que desemboliques una ampolla de vi, tingues en compte la història que portes en la teva copa. El vi és molt més que una beguda; és un viatge a través del temps i l'espai, un vincle amb les civilitzacions antigues i una celebració de la vida de la qual hem de gaudir, això sí, sempre amb mesura. Salut!