Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Entrevista a Lalo Antón, director general d'Artevino Family Wineries
Potser d'entrada no et soni Finca Villacreces, però segur que sí Pruno. Un dels grans supervendes descrit per Wine Advocate com un dels millors vins espanyols per sota dels 20 dòlars. Darrere d'aquest èxit hi ha molt més que una etiqueta. Hi ha una història familiar, una finca amb identitat pròpia i una manera molt concreta d'entendre el vi que avui lidera Lalo Antón.
Tercera generació d'una família vinculada al vi i a l'hostaleria, Gonzalo Antón —Lalo per a tothom— dirigeix la companyia Artevino amb una combinació poc habitual d'intuïció, experiència i visió internacional. Ens rep a Villacreces, en plena milla d'or de Ribera del Duero, on el paisatge no és només escenari; és punt de partida.
El lloc: un vinya dins del paisatge
Només arribar, l'entorn imposa. Un mar de pins envolta la finca, amortint el vent, regulant la temperatura i protegint la vinya de manera natural. A pocs metres, el riu Duero dibuixa un meandre que aporta humitat i vida a un territori que sembla aïllat del món, però que en realitat està profundament connectat amb ell.
Amb un paisatge així, fer l'entrevista a l'interior resulta gairebé impossible. I encara que el dit local —“onze mesos d'hivern i un d'infern”—, propi d'aquesta altiplà de clima continental, pugui sonar exagerat, la veritat és que el fred es fa notar.
Villacreces no és un celler convencional. És una finca en el sentit més literal. Tot succeeix al voltant. Vinya i celler formen un mateix cos. Aquí conviuen unes 15 parcel·les en un espai reduït, però amb una diversitat de sòls sorprenent: graves, sorres, argiles i dipòsits de loess que, en interacció amb el Duero, generen una complexitat difícil de trobar en tan poc territori.
La història del lloc es remunta al segle XIII, quan un monestir aprofitava aquestes terres per abastir la comunitat. Avui, aquest passat segueix present, reinterpretat des d'una mirada contemporània.
El projecte: del fenomen Pruno a la identitat de finca
L'èxit de Pruno va arribar gairebé sense buscar-lo. “No érem perfil Parker”, reconeix Lalo. No obstant això, el vi va connectar amb un canvi d'època en què els consumidors començaven a buscar vins més fluids, frescos i gastronòmics.
I aquí estava la clau. Perquè si alguna cosa defineix Villacreces és precisament la seva vocació culinària. Vins pensats per a la taula. No com a concepte, sinó com a herència natural d'una família d'hostalers. Elaboracions amb estructura suficient per acompanyar el menjar, però amb acidesa i frescor per evolucionar amb ella.
Per aconseguir-ho, tant a la vinya com al celler la filosofia és clara: màxima fidelitat a l'origen. La fusta no ha de predominar. Es treballa amb grans formats i formigó, deixant que el vi respiri sense interferències. “La fusta ha d'estar en sintonia, no en primer pla”, resumeix.
Compromís: sostenibilitat com a part del llegat
Lalo té clar que el futur del vi passa inevitablement per la cura de l'entorn. Tots els seus cellers estan certificats sota el programa Wineries for Climate Protection, un estàndard que avala pràctiques responsables a la vinya i al celler.
Però més enllà dels certificats, hi ha la convicció profunda que el projecte no pertany només al present. “El llegat ha de continuar, i nosaltres hem de contribuir a que això sigui possible”, explica Lalo. És per això que la gestió de la vinya, l'ús eficient de recursos i l'adaptació al canvi climàtic formen part del dia a dia. No com a discurs, sinó com una necessitat estructural. I és precisament això el que es percep en recórrer la finca. Una manera de treballar silenciosa però ferma, on el respecte per l'entorn no es proclama, es practica.
Enoturisme: de visitar cellers a crear experiències
La visió de Lalo Antón s'ha anat afinant a base de viatges i contrastos. “Acabo de tornar d'Argentina, de visitar Zuccardi a la Vall de Uco. És inspirador”, comenta. Però si hi ha un lloc que realment ha marcat la seva manera d'entendre el vi és Califòrnia. Allà va descobrir quelcom essencial: l'enoturisme no consisteix a ensenyar un celler, sinó a fer-lo viure. D'obrir portes i mostrar bótes, a dissenyar experiències completes al voltant del vi, el paisatge i la cultura. Aquest canvi de paradigma es tradueix a Villacreces en iniciatives com el Dia Pruno, una jornada que marca l'inici de l'estiu a la Milla d'Or i que cada any acull una gran multitud d'enoturistes. Música, gastronomia, activitats a l'aire lliure i vi converteixen la finca en un espai obert, vibrant, on l'experiència va molt més enllà de la copa.
Però res d'això succeeix per si sol.
Darrere hi ha un equip de persones que sostenen el projecte dia a dia. Per a Lalo, aquí està el veritable diferencial: “Sense l'equip no pots aconseguir res. Són part del projecte. El difícil és traslladar aquesta emoció”. Perquè a Villacreces el vi no s'entén sense les persones que el fan possible. Ni el paisatge sense qui el cuida, ni l'experiència sense qui la comparteix. I és precisament en aquesta suma —de lloc, de visió i d'equip— on el projecte troba el seu sentit.
Al final, tot torna a l'essencial: una copa, una taula, una conversa... I la sensació que, quan el vi està ben fet, no només es beu; es viu.
