Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Eloi Cedó i Nacho Martínez, guanyadors del Premi de Tast Vila Viniteca 2023
En el captivador univers del vi, on cada ampolla narra una història singular, de vegades és la connexió entre les persones el que veritablement enriqueix l'experiència. En el cas de Eloi Cedó i Nacho Martínez, aquesta connexió transcendeix una simple amistat; és una aliança forjada en la passió compartida pel vi i en un profund respecte i admiració recíprocs.
A més de ser grans professionals i amics, tots dos conformen un equip excepcional i junts han assolit un fita remarcable en guanyar el 15è Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles al març de 2023; un concurs de tast prestigiós limitat a 120 parelles, que aplega aficionats i professionals del vi de diverses ciutats del món, que ofereix un premi suculent i que en cada edició exhaureix les inscripcions més ràpidament del que es venen les entrades per a un concert de Coldplay.
Descobrim una mica més sobre Eloi Cedó, enòleg elaborador de vins a Mallorca, i Nacho Martínez, sommelier i responsable de compres internacionals de Decántalo, la parella guanyadora de la quinzena edició del Premi Vila Viniteca de Tast per Parelles.
- Com i fa quant temps us coneixeu?
Nacho:
L'any 2013, vaig visitar el celler 4 Kilos i allà estava Eloi ajudant a Xesc al celler. Quan vam acabar de tastar em va presentar a l'Eloi, que estava enfeinat pel celler, i va portar un Château Paquita (vi que elabora l'Eloi a Mallorca) acabat d'embotellar. Va obrir aquesta meravella de vi i, entre converses, mentre ens acabàvem el vi, va començar una bona amistat.
Eloi:
Doncs si no recordo malament, l'any 2013 o 2014, durant el Sónar, vaig anar a La Teca (botiga de productes gourmet), de Vila Viniteca, a beure un vinet, i darrere la barra estava en Nacho amb el seu flow i el seu saber fer. Mentiria si digués que no em va captivar la seva personalitat. Aquell mateix dia vaig anar a comprar un vinil de Coàgul i li vaig regalar.
- Nacho, què ens pots dir sobre l'Eloi, el teu company de tast?
L'Eloi és un ésser inclassificable i transgressor. Cuida molt dels seus i sempre està allà perquè els problemes els vegis menys problemes. Crec que així també se senten els seus vins, i per això sorprenen. Un bon amic amb el qual acumulem un munt d'anècdotes i amb el qual ens entenem perfectament en els nostres petits mons.
- I tu, Eloi, què ens pots dir sobre en Nacho, el teu company de tast?
Què dir d'ell... Suposo que sobretot és un gran amic i després el meu company de tast.
Crec que és un ésser salvatge i alhora sensible, que és una dualitat brutal en un ésser humà. Intel·ligent i bona persona. I, com a company de tast, una de les persones amb més coneixements que conec, i amb un estil de tast superespecial; sap el que li agrada, i sap posar-hi paraules.
- De tots els vostres coneixements i experiència, què és el que més us ha servit a l'hora de tastar?
Nacho:
Tota l'experiència d'aquests anys en diferents empreses del sector i la meva feina actual a Decántalo, on tinc l'oportunitat de tastar infinitat de vins de perfils molt dispars. També crec que començar en el món del vi, en la part d'elaboració, t'ajuda a degustar els vins d'una manera més lliure.
Eloi:
Suposo que sent enòleg, el fet de no degustar els vins com a poemes líquids, com una infinitat de notes aromàtiques.
La meva experiència al celler també m'ajuda a adaptar els perfils aromàtics per se de cada varietat al meu propi gust. Per exemple, sempre se'ns ha dit que el syrah és tapenade i violeta; per a mi, fa olor d'escombraries i cuc de pi (o milpeus, a Mallorca) un cuc que sol estar sota les pedres i que en tocar-lo desprèn una feromona molt ofensiva, però que per a mi fa olor de syrah.
- Quins pros i contres té el fet de tastar per separat o junts?
Nacho:
Si és a cegues prefereixo tastar amb algú; compartir les inquietuds que em genera el vi amb el meu company em fa poder definir-lo molt millor. Si és per a analitzar i qualificar un vi, prefereixo degustar-lo sol perquè ningú influeixi en la meva decisió.
Eloi:
Pros és que no estàs sol en la decisió, que amb el dubitatiu que soc... I que està justificat riure, perquè un tipus sol rient-se i amb una copa a la mà, provoca una mica de neguit.
Contres, suposo que cada parella té els seus rols i que de vegades és difícil imposar la visió d'un mateix sense trepitjar la de l'altre. Per sort amb en Nacho tot és bastant fluid, i quan decidim, ho fem fermament i assumint la resposta com dels dos.
- Com va néixer la idea de participar junts al Concurs de Tast per Parelles de Vila Viniteca?
Eloi:
Doncs suposo que per camaraderia, ni me'n recordo la veritat.
Nacho:
Per tenir un cap de setmana a l'any per a nosaltres i poder fer-nos algun bon àpat.
- Aquest 2024, el Concurs de Tast per Parelles de Vila Viniteca celebrarà la seva setzena edició i cada any compta amb major projecció internacional i amb una recompensa sucosa. Creieu que contribueix a fer més social el coneixement, consum i gaudi del vi? A què penseu que es deu el seu èxit de convocatòria?
Eloi:
Creo que el que ha aconseguit Vila Viniteca és difícil d'igualar i suposo que contribueix en gairebé tot el que has esmentat... en el consum interior, en la degustació, segur. En el del mercat, doncs no ho sé. Però reunir a 120 parelles d'aquest nivell, amb tot l'entramat que muntant, amb el gran equip que treballa perquè la degustació sigui el que és, és la bomba! I al final són uns dies especials, on ens reunim amb amics i castiguem els nostres fetges amb l'excusa d'aprendre més sobre el vi.
Nacho:
És un esdeveniment que s'ha anat engrandint any rere any. Per la impecable organització de Vila Viniteca, on cada vegada ho fan molt més espectacular i també perquè de tant en tant ens agrada que ens posin a prova.
A més, ve molta gent coneguda i és un cap de setmana en què els bars de vins i restaurants amb una bona selecció de vins noten l'arribada de tots els participants.
- Porteu diverses edicions participant junts al Concurs de Tast per Parelles de Vila Viniteca. Com us prepareu? És complicat al no estar geogràficament a prop?
Nacho:
No ens preparem específicament per al concurs. És l'ofici de cadascú el que ens fa tastar molts vins i de diferents perfils per separat. Així que quan ens enfrontem als vins al concurs posem en pràctica tot el que hem après aquests anys. Ens complementem molt bé a l'hora de prendre les decisions i afinem el vi, no sempre encertem, però els raonaments que donem crec que són fonamentats.
Eloi:
Doncs la veritat és que és difícil viure lluny l'un de l'altre. Crec que ens preparem poc per al concurs, però ens preparem i degustem molt per seguir creixent en l'àmbit personal i laboral. Jo intento que qualsevol trobada a la qual vaig, relacionada amb el món del vi, la gent posi els vins a cegues. Em sembla que així els treus un rendiment doble als vins: te'ls beus i et poses a prova.
- Abans d'una cursa, es considera fonamental esmorzar adequadament, realitzar exercicis d'escalfament i preparar-se mentalment. En el context del concurs de tast, seguiu algun ritual de preparació previ? I, durant el concurs, hi ha alguna part que considereu la més difícil?
Eloi:
No soc gaire de rituals, jo, encara que suposo que aquest any intentaré copiar alguna cosa del que vaig fer l'any passat, o almenys, la vestimenta... que és un compendi de roba de la meva mare i el meu germà, que ja van morir. El problema més gran que tenim és que els dies previs gaudim massa de la vida, ja, ja, ja, i ens costa arribar al tast en condicions...
Nacho:
El més difícil és no arribar amb ressaca al dia de la competició. Com he dit abans, és un cap de setmana en què et trobes amb molta gent i les emocions estan a flor de pell. L'any passat ens vam reservar la nit anterior, així que aquest any igual intentem fer el mateix.
Eloi:
Durant el concurs per a mi el més dur és el protocol, aquella hora que estàs allà dins tancat, abans de començar el concurs, se'm fa eterna... Jo crec que haurien de posar un bany o posar-nos una sonda a tots, perquè el nerviosisme que em genera l'emplaçament de Barcelona, amb aquests sostres i magnitud, em genera males sensacions. Ja quan ens serveixen els vins, tot flueix, ho fem bé o no.
- Heu notat un abans i un després d'haver guanyat el concurs? De què us ha servit a vosaltres?
Eloi:
Doncs potser més reconeixement per part de persones del món del vi, bons amics molts d'ells, i les mostres d'afecte dels dies posteriors al concurs, van ser genials. Encara que amb el que em quedo és amb la cara de Nacho en guanyar, i de l'abraçada que ens vam donar, aquell dia vam fer alguna cosa bonica. Però ni Crocs ni Almax ens han patrocinat per al tast d'aquest any (bromeja).
Nacho:
Creo que per a nosaltres ha estat més el reconeixement a uns anys d'ofici, això ha estat el més gratificant de tot. Que la teva professió i la teva manera de viure s'hagin reflectit en un premi i un reconeixement per part del món del vi.
- Hi ha algun vi d'entre els del concurs de Tast per Parelles que recordeu i que us hagi sorprès especialment i per què?
Eloi:
Doncs de l'any passat, el Paul Jaboulet Aîné La Chapelle 1991, per ser un vi emotiu. I de la semifinal, el vi de past De La Riva, encara que no l'encertéssim. I mola molt que al final, a cegues, molts dels vins més barats són els que més emocionen, com el Casa Castillo Monastrell 2021 de l'any passat, o un Ranci Sec de De Muller, d'un concurs anterior, que va deixar la gent sorpresa, i, si no recordo malament, el van escollir com a millor vi per davant de Château Grillet!
Nacho:
Viña Tondonia Gran Reserva 2001. Amb aquest vi vam començar a posar cara a alguns dels altres vins de la fase classificatòria que ens van portar a la final, a més de ser el vi que més ens va agradar de la fase. I després a la final, La Chapelle 1991, de Jaboulet, per ser el vi que vam encertar a la primera, llevat de l'anyada, i del qual em vaig guardar la copa per gaudir-lo mentre esperàvem al resultat.
