Descobrint Mireia Pujol-Busquets, copropietària del Celler Alta Alella

Mireia Pujol-Busquets pertany a la segona generació d'elaboradors de vins i escumosos del Celler Alta Alella, situat a pocs quilòmetres de Barcelona, que s'alça majestuós al Parc Natural Serralada de Marina, envoltat per un bell amfiteatre format per terrasses de vinyes que donen vida a un paisatge extraordinari que mira cap a l'imponent mar Mediterrani; un lloc on s'elaboren vins i escumosos sota una filosofia de respecte a l'entorn, que ha aconseguit portar la seva elegància i qualitat a racons llunyans del món, recollint reconeixement nacional i internacional.

Coneguem més sobre Mireia Pujol-Busquets, la tenacitat i l'amor apassionat per la terra i el seu entorn es reflecteixen en cada glop de vi i en cada bombolla d'escumós. Compromesa amb la sostenibilitat i la mínima intervenció, Mireia encapsula amb elegància l'essència d'un territori i una anyada en cada ampolla d'Alta Alella.

- Mireia, pràcticament has crescut al mateix temps que Alta Alella, el vostre celler familiar. Recordes quin va ser el teu primer encontre significatiu amb el món del vi i com et va impactar?

El meu primer contacte amb el vi va ser amb la meva mare, que va obrir una botiga de vins a Badalona quan jo tenia dos anys. Recordo especialment el Nadal, la bogeria de la gent i dels lots de Nadal, i com vaig començar a embolicar regals des de molt petita. També recordo anar a visitar el meu pare a Marqués de Monistrol, on treballava quan jo era petita. Recordo estar a la vinya i al celler, però, sobretot, sempre envoltada de moltes ampolles.

- Llicenciada en Biologia, Màster en Agricultura Ecològica i grau superior de Sommelier. Vas sortir de casa per treballar ni més ni menys que a l'ONU, però, com les orenetes, vas tornar al niu. Què et va fer tornar?

Sempre dic que tots els camins tornen a Alta Alella. A 17 anys, és natural i sa fer la teva pròpia història i descobrir el món. Per a mi, viatjar sempre ha estat important i els meus pares sempre ens han portat d'aquí cap allà, cosa que ens va obrir molt la ment a la meva germana i a mi.

Vaig estudiar biologia i vaig tenir la sort de treballar a les Nacions Unides amb una beca en temes de medi ambient. Després vaig tornar aquí i vaig començar un màster en agricultura ecològica mentre ja treballava a Alta Alella. Després, vaig tornar a Suïssa, després me'n vaig anar als Estats Units. Crec que és part de la maduresa fer el teu propi camí, tot i que sempre vaig saber que tornaria. Què em va fer tornar? Arriba una edat en què també necessites més estabilitat i el celler necessitava un relleu generacional i aquest era el meu rol; era el moment, així que vaig tornar. Va ser una cosa bastant natural.

- Treballes estretament amb el teu pare, Josep Maria Pujol-Busquets, un enòleg amb una reputació impecable, que a més va ser professor durant 10 anys a la Universitat Rovira i Virgili; i la teva mare, Cristina Guillén, és propietària, des de 1987, d'una reconeguda botiga de vins. De quina manera han influït en la teva vida professional?

Crec que els meus pares han influït tant en la meva vida personal com professional. Quan et dediques a aquest món és difícil diferenciar entre ambdues. Han influït en el meu estil de vida, especialment en viure en el meravellós lloc on visc, cosa que és el més important per a mi.

Probablement, si ells no s'haguessin dedicat al vi, jo tampoc l'hauria descobert. Potser m'hauria dedicat a alguna cosa relacionada amb l'agricultura, però no a una cosa tan concreta.

Ells m'han influït moltíssim en un bon sentit: m'han ensenyat a valorar i estimar el nostre territori i a desenvolupar un projecte en un lloc amb història vinícola, inculcant-me, sobretot, el valor de recuperar la història del lloc.

- La D.O. Alella té un raïm insígnia: la pansa blanca, que és com es coneix aquí la varietat xarel·lo. Què ens pots dir sobre aquest raïm i els seus vins i quines són, per a tu, les qualitats que la distingeixen d'altres xarel·los de Catalunya?

La pansa blanca és un dels raïms més tradicionals de la nostra zona, coneguda com a xarel·lo en altres denominacions d'origen. La seva singularitat, i la d'altres varietats majoritàries que també plantem aquí i que es cultiven en altres llocs, rau en el repte d'aconseguir que aquestes varietats transmetin les característiques del lloc on es cultiven. En el nostre cas, jo crec que ho aconseguim.

En el cas de la pansa blanca busquem que reflecteixi la mineralitat del nostre sòl, el sauló, i que transmeti que estem a prop del mar i jo crec que amb la nostra pansa blanca ho aconseguim.

Una de les coses més interessants de la pansa blanca, més enllà del perfil que combina notes de poma, fonoll i un toc d'amargor, per a mi, el que diferencia més la nostra varietat, són les notes que desenvolupa sobretot quan té criança en ampolla: aquestes notes més de reducció i un caràcter similar a un riesling vell que la fa molt interessant, mantenint la seva frescor i un toc salí que ens diferencia tant i que és com una empremta d'identitat d'Alta Alella.

- Com descriuries l'estil de vins i escumosos que s'elaboren a Alta Alella?

Sempre diem que els nostres vins i caves són transparents, reflecteixen el terroir, l'anyada i les nostres característiques: varietats, sòl, clima, mar, l'orografia del paisatge i les persones que estem darrere d'aquest projecte. Són vins nets. Tots els caves són brut nature.

Jo sempre dic que el vi et permet viatjar en el temps. Cada anyada és única perquè cada any és diferent. El clima no és el mateix, per tant, les vinyes són tractades de maneres diferents; el dia de verema no és el mateix, el procés d'elaboració no és exactament el mateix i això s'ha de transmetre, no? Per què si no, per què ens dediquem a l'agricultura ecològica? Per què veremem a mà? Per què podem a mà i fem tanta selecció del raïm? No tindria sentit.

És important que totes aquestes característiques es puguin transmetre, que siguin vins molt transparents i sense maquillatges.

- Ens trobem en un moment crucial en què, o es prenen mesures per afrontar els desafiaments que planteja el canvi climàtic o entrarem en un camí sense retorn. Dins d'Alta Alella, l'adaptació a aquests canvis i totes aquelles pràctiques destinades a promoure la sostenibilitat són eixos fonamentals de la vostra filosofia. Com ha afectat el canvi climàtic a la viticultura a la regió d'Alella i com ho abordeu a Alta Alella?

Com a agricultors, des de fa molts anys som conscients del canvi climàtic. A més de la irregularitat en les estacions i precipitacions, l'augment de temperatures és el canvi més significatiu. Això ens porta a ser més conscients de la sostenibilitat. Les generacions passades han pensat més en el present, perquè finalment la vida era més curta, però ara pensem més en el futur, en el llegat i en el món que deixem a les generacions futures.

Amb el canvi climàtic se'ns plantegen molts reptes i un d'ells és tenir una viticultura més adaptada, per això participem en un projecte per desenvolupar varietats resistents i autòctones adaptades al canvi climàtic (VRIAACCS).

Volem evitar tractaments fitosanitaris perquè l'agricultura ecològica, a escala mundial, encara permet tractaments de sofre i coure a les vinyes per lluitar contra els fongs o les plagues que ens afecten.

En la majoria dels cultius, totes les plantes són clons que s'han reproduït de manera asexual, per la qual cosa no han evolucionat, i, per tant, no estan adaptades al canvi de temperatures o a la presència de malalties. Per això estem desenvolupant aquest projecte, ja bastant avançat, per realment poder tenir plantes més adaptades a les condicions climatològiques sense perdre les característiques organolèptiques de les nostres plantes tradicionals per no perdre la cultura del vi que tenim al nostre territori.

- Al Celler Alta Alella heu creat una branca encarregada de l'elaboració de vins i escumosos naturals o de mínima intervenció a la qual heu batejat com Celler de les Aus. Ens podries explicar quina és la raó del nom i en què consisteix aquest projecte?

El Celler de les Aus és el celler radical d'Alta Alella. Es va fundar el 2012, arran que em vaig fer jove agricultora de la Unió Europea; va ser el meu projecte, però la idea va començar el 2006 quan el meu pare va desenvolupar el primer cava d'Espanya sense sulfits, l'Alta Alella Bruant.

Vam decidir crear una gamma completa de caves, vins blancs, negres i dolços, tots sense sulfits, amb mínima intervenció i de produccions limitades, on donar via lliure a la nostra imaginació i a les nostres ganes de crear. El Celler de les Aus (el Celler dels Ocells) és un homenatge als ocells del parc natural on estem ubicats, a 10 km de Barcelona. Si la nostra zona no estigués protegida, no podríem estar aquí; volíem destacar la importància del parc natural fent aquest gest als ocells.

- Alta Alella és un dels principals cellers promotors de l'enoturisme a Catalunya. Com va néixer l'interès per desenvolupar activitats relacionades amb el vi? Segons la vostra pròpia experiència, quins beneficis aporta incloure l'enoturisme com a part complementària al treball d'un celler?

Va sorgir de manera natural. Mentre treballàvem en les tasques vitivinícoles venia algú, et demana si pot fer una visita. Et ve el client d'un client, l'amic del veí...

En veure l'interès de la gent pel vi, el 2012 vam convertir una antiga bassa d'aigua en el nostre centre d'enoturisme. Durant la COVID, vam replantejar el nostre projecte i ens vam enfocar més en el públic local amb el repte d'aconseguir que la gent repeteixi la visita.

L'enoturisme és un creador d'experiències constant; estem molt a prop de Barcelona, cosa que també és tot un repte competir amb la gran oferta d'experiències que ofereix la ciutat, la qual cosa ens obliga a diferenciar-nos.

A poc a poc hem consolidat la nostra marca d'enoturisme. Tenim deu mil visitants a l'any. No volem créixer més pel que fa a volum, volem oferir activitats més interessants molt relacionades amb la gastronomia, el vi, l'art o la natura, dirigides especialment a famílies i nens.

Abans fidelitzàvem els nostres clients amb un producte, una ampolla de vi que és una cosa material, ara podem fidelitzar a través d'una experiència, i això evidentment és una cosa incomparable. Estem orgullosos de veure el creixent interès, tant nacional com internacional, en la sostenibilitat, la viticultura i la cultura del vi, cosa que és molt gratificant.

- L'enoturisme és, definitivament, una manera accessible d'acostar el vi i el seu entorn a les persones. Però, realment sabem comunicar el vi? Com creus que podem millorar la comunicació del vi i acostar-lo a les noves generacions, sempre promovent un consum responsable?

Jo crec que a través d'experiències i és una mica el que intentem fer nosaltres i adaptar activitats a diferents segments de mercat: des de famílies amb nens, on tant pares com fills puguin gaudir, fins a dies especials com el Dia de la Mare o el Dia de la Dona més dedicats al públic femení on fem ioga o altres activitats que ens permetin crear vincles i gaudir del vi.

Oferim experiències com visites teatralitzades, activitats a la natura i sopars maridatge amb productes de temporada, de proximitat, per donar valor a la gastronomia local, acompanyada de bons maridatges amb els nostres vins.

I, sobretot, volem destacar que no només hem de comunicar que el vi és només per consumir; el vi és molt més, és el valor afegit al fet de poder viure en un entorn privilegiat com en el que vivim i el que creem per a la resta de la comunitat. No és el mateix dir: “plantaré cinc hectàrees de vinya”, que “construiré cinc fàbriques”. Això és una cosa beneficiosa en l'ambit social i ambiental; el vi és el que ens ho permet i li hem de donar valor. Hem après a compartir tot el que el vi ens aporta i crec que és molt important.

- Aquest estiu es compleixen 23 veremes del cava més emblemàtic del celler: Mirgin, el nom del qual és producte de la unió de Mireia i Georgina, el teu nom i el de la teva germana. Un escumós que, sens dubte, us ha donat moltes alegries. Què ens pots dir dels caves Mirgin? Com ha estat la seva evolució al llarg d'aquestes 23 veremes?

Som un celler jove, però amb molta experiència. Tot i que són 23 veremes de Mirgin, a Alta Alella, el meu pare ja havia elaborat caves des de molt abans. Fins ara, Mirgin ha estat un camí de paciència, sobretot des dels últims set o vuit anys, hem apostat per llargues criances i caves més prèmium i això requereix molta paciència.

Si vols treure un cava de vint anys al mercat, hauran de passar vint anys. Aquest ha estat més el repte, de tenir paciència, d'esperar el pas del temps i finalment ara aquests últims anys començar a poder compartir i gaudir del valor del pas del temps i crec que és el més interessant.

- Després de tant treball, tant a la vinya com al celler, com gaudeixes del teu temps lliure? Tens alguna afició o passió que comparteixi els teus moments de descans amb l'amor per la terra i el vi?

Intento tenir una vida bastant organitzada per poder tenir temps lliure. Necessito esport per mantenir-me centrada. Gairebé cada dia dedico una hora per sentir-me bé físicament. Tinc la sort de viure davant del mar i de poder gaudir-lo amb els meus fills i el meu marit, sempre que puc; tenim un veler i sortim a navegar i des del mar veiem les vinyes i és meravellós.

- Per acabar, compartiries amb nosaltres l'últim vi o escumós que hagis tastat i que hagi estat per a tu un veritable enamorament?

Justament acabo de tornar de Colòmbia, on he pogut gaudir molt de la gastronomia d'aquest país. Quan viatjo venent els vins d'Alta Alella tinc la sort de poder gaudir moltíssim de la gastronomia i d'altres vins, perquè finalment són moments de compartir.

Vaig tastar diverses coses, però un dels vins que més em va sorprendre és un vi blanc de Portugal, elaborat amb la varietat albariño, que es diu Soalheiro Granit i és un vi de l'estil que a mi m'agrada: molt mineral, un albariño que no és gaire aromàtic, sinó que és més d'hidrocarburs, més reductiu... em va encantar!