Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Descobrint Anna Espelt d'Espelt Viticultors
Anna Espelt no sembla especialment interessada a trencar sostres de vidre. El que li interessa és treballar bé, cuidar el paisatge i elaborar vins que expliquin un territori. Potser per això, quan parla de la seva trajectòria en un sector tradicionalment masculí, ho fa sense solemnitat. "Com més em mostro tal com sóc realment, més em tenen en compte", diu.
Resumeix la seva manera d'entendre el lideratge amb una frase que serveix també com a declaració d'intencions: "L'única manera d'ocupar espai, és ocupant-lo". No és un discurs après. És una forma d'estar al món. Perquè les oportunitats, com els espais, cal aprofitar-les.
El seu centre de visites reflecteix força bé qui és. Revistes, ampolles, pedres de colors i petits records de viatges omplen les prestatgeries. Objectes que expliquen històries i acompanyen les moltes hores que hi passa. Més que un celler, sembla una extensió de la seva manera de mirar el món; curiosa, observadora i profundament vinculada al territori.
De la biologia al vi
Encara que avui és una de les veus més reconegudes de l'Empordà (Catalunya), el seu camí cap al vi no va ser una decisió evident. Abans que l'enologia va arribar la biologia, una vocació que va néixer gràcies al seu avi i al desig, tan senzill com profund, de contribuir a fer un món millor i deixar una empremta positiva.
Amb el temps, gairebé sense adonar-se'n, aquell interès per comprendre la natura va acabar portant-la també a la vinya. Va ser llavors quan va descobrir que la biologia i l'enologia tenien molt més en comú del que semblava. Ambdues consisteixen a observar, comprendre els equilibris de la natura i prendre decisions pensant a llarg termini. Aquesta mirada científica és la que ha acabat definint la filosofia d'Espelt Viticultors.
Per a l'Anna, la sostenibilitat no consisteix únicament a produir vi ecològic. Significa cuidar l'entorn en què treballa i pensar no només en les persones, sinó també en la resta d'éssers vius que comparteixen el paisatge.
El paisatge com a aliat
Si hi ha una idea que resumeix la manera de treballar d'Anna Espelt és que una vinya pot fer molt més que produir raïm. També pot protegir el territori.
Des de fa més de vint anys defensa un model de gestió del paisatge basat en el mosaic agroforestal, una estratègia que combina vinyes, boscos, pastures i espais oberts per augmentar la biodiversitat i, alhora, reduir el risc de grans incendis. No es tracta només de plantar vinyes, sinó de dissenyar un paisatge més resilient, on cada element compleix una funció ecològica.
Els alzinars conserven alguns dels ecosistemes més rics del Mediterrani; les pastures es mantenen obertes gràcies al bestiar, que elimina de manera natural la vegetació combustible; els cultius actuen com a àrees de discontinuïtat que dificulten la propagació del foc; i les zones de matollar mediterrani serveixen de refugi per a nombroses espècies de fauna.
Durant anys hi va haver qui veia aquesta forma de treballar amb cert escepticisme. Fins que va arribar la prova definitiva. El 22 de febrer de 2022 un incendi va afectar l'entorn del Cap de Creus i aquell paisatge dissenyat amb criteris ecològics va demostrar que funcionava. El mosaic va ajudar a alentir l'avanç de les flames i va confirmar que gestionar el territori també és una forma de prevenir incendis.
Avui, quan l'emergència climàtica obliga a repensar com convivim amb el foc, l'Anna defensa que la solució no passa únicament per apagar incendis, sinó per construir territoris capaços de resistir-los. I aquí la viticultura, lluny de ser només una activitat agrícola, pot convertir-se en una eina de prevenció i conservació del paisatge.
Pensar la vinya a llarg termini
Pensar a llarg termini forma part de la seva manera de treballar. Recupera el cultiu en vas perquè necessita menys aigua en un context de sequera creixent, aposta per una viticultura regenerativa que retorni vida al sòl i recupera varietats antigues millor adaptades al clima mediterrani.
Entre elles destaca la carinyena blanca, una varietat perfectament adaptada al territori i que, segons la seva opinió, representa una part del futur dels vins mediterranis. Perquè el canvi climàtic obliga a replantejar-ho tot, però no a renunciar a la identitat. El repte consisteix a elaborar vins mediterranis que expressin millor que mai el lloc d'on procedeixen.
Si calgués resumir l'Empordà en una sola paraula, l'Anna no ho dubta; salinitat. Aquest caràcter marí apareix una i altra vegada en els seus vins i també en un dels projectes que més il·lusió li fa: Pardells, un vi nascut d'una vinya excepcional, cartografiada al detall, on conviuen fins a dotze varietats diferents. Un autèntic laboratori natural que demostra la riquesa del territori i la importància de preservar la seva diversitat.
El vi com a connexió
A Espelt Viticultors tot comença a la vinya. L'equip és petit, però profundament implicat, i des de 2002 també aposta per l'enoturisme, portant els visitants al lloc on realment neix el vi. És a dir, entre les ceps i davant del paisatge.
Perquè per a l'Anna el vi mai ha estat només una beguda. És una eina de connexió. Compartir una ampolla significa crear conversa, enfortir vincles i celebrar els millors moments. Potser aquí resideix l'essència de la seva feina. Cuidar el paisatge per elaborar millors vins, però també per construir un territori més viu. Perquè quan es cuida el paisatge, també es cuida les persones. I llavors, el vi deixa de ser només vi per convertir-se en una forma d'entendre el món.
