Descobrint Álvaro Palacios
Tots els projectes que toca Álvaro Palacios triomfen. L'enòleg riojà és un autèntic rei Mides. Ha sabut extreure tot el potencial de regions vitivinícoles oblidades, com el Priorat o el Bierzo, per convertir-les en zones d'elaboració molt preuades.

Saviesa no li falta, intuïció tampoc. El creador de L’Ermita, un dels vins més desitjats del planeta, sedueix des de la vinya i la conversa i transmet tota la seva passió a cadascun dels vins que elabora sense més pretensió que fer-ho realment bé. És l'home capaç d'embotellar emoció i felicitat.
- El vi, sens dubte, forma part del teu ADN. T'imagines viure sense ell? Amb què el substituiries, si fos el cas?
És insubstituïble, clar. Com ho ha estat per a 100 generacions d'europeus des de fa més de 2.500 anys.
- La gent que ha tingut el privilegi d'escoltar-te sap que sempre parles del teu ofici i professió des de la senzillesa. Com et definiries?
Com molts saben, em considero un humil llaurador. Com a tal, he estat tota la vida aprenent. I encara continuo aprenent a recollir el testimoni d'una tradició, en un camí entre vinyes que mai no acaba, i que ha de continuar en el futur.
- Què et va portar a sortir de La Rioja i apostar tan cegament pel Priorat?
Només pertanyo a una circumstància històrica del vi espanyol i, al mateix temps, sóc fill d'una formació internacional que em va portar a veure la nostra realitat des de fora. Llavors en la meva joventut vaig sentir la crida, la gran temptació, d'altres zones més enllà del meu origen familiar, i vaig iniciar una recerca marcada per aquesta mirada des de l'exterior.
Quan començava a buscar per altres zones, el meu estimat René Barbier, proper a la meva família, em va convidar a conèixer el Priorat. Va ser un enamorament del destí.
- Què costa més, elaborar bons vins o vendre'ls?
Elaborar bons vins té molt d'enigma. Un gran vi és el fruit estricte d'un lloc privilegiat. Cal aprendre a escoltar la vinya, cosa que exigeix una sèrie de condicions humanes importants: el respecte, la humilitat per aprendre, la passió. També cal conrear el coneixement: saber què és un gran vi. I per això cal provar, beure i habitar l'ambient dels grans vins del món.
Per vendre cal treballar molt, de dia, de nit, dissabtes i diumenges... És una vocació: es tracta de dedicar-hi hores perquè t'apassiona. Per vendre, cal saber explicar la grandesa del lloc, del teu vi i del teu país.
- Amb el teu nebot Ricardo Pérez també inicies un projecte al Bierzo, amb no menys satisfaccions. Què et va portar a creure en aquesta regió?
La petjada històrica d'una profunda tradició vitivinícola, el paisatge, la fascinació pel repte d'aquelles vessants difícils, la presència cultural del Camí de Santiago, els dons de la natura... Tot això va crear un gran magnetisme previ, però el fonamental va ser la il·lusió i la passió de Ricardo quan em va proposar fer vi allà. Després l'idil·li que tenim amb la regió ha confirmat l'encert d'elaborar vins al Bierzo, l'atracció del qual és tan irresistible com la que sento cap al Priorat.
- La Faraona, un vi del Bierzo que ha assolit els 100 punts Parker, i que segons les teves pròpies paraules “acaricia des de dins”. Intuïció, màgia, emoció? Què et va cridar l'atenció d'aquesta petita i meravellosa parcel·la i per què vas triar aquest nom per al teu vi?
Vam tenir un "enamorament". Tant L'Ermita com Quiñón de Valmira i La Faraona han suposat quelcom semblant a l'amor. Reconèixer, en una barreja d'intuïció i emoció, que aquell "és" el lloc. Difícil d'explicar, oi?
Pel que fa al nom, hem explicat moltes vegades que ve de l'epítet amb què a la Rioja Oriental es denominava la tina del millor vi nou. Això hi és, però a mi m'agrada proclamar que és un nom que simbolitza el millor: un vi per a deesses, sultanes, emperadrius i faraones.
- Primer Priorat, després Bierzo i tornada als orígens a Rioja, però sempre Espanya. Alguna vegada has manifestat interès en poder elaborar algun vi a Jerez. Hi ha alguna novetat? O és que la intuïció ara apunta cap a una altra zona que t'hagi captivat?
Cada setmana penso en fer vi en una zona diferent d'Espanya. M'encantaria, i sento el compromís d'impulsar tant patrimoni com tenim i tants vins a l'altura dels més importants del Vell Món. Però no hi ha dies: els grans vins exigeixen molt, amb ells has de sentir en tot moment el batec de la vinya. El de Jerez és un somni a l'aire, la quimera de la meva vida.
- En el seu moment va haver de ser molt difícil deixar el celler familiar a Rioja per llançar-te a l'aventura al Priorat quan ningú creia en aquest projecte. Un moment de sentiments trobats davant la família, sobretot, i les teves inquietuds, per altra banda. De quina manera ha influït en tu tot el que et va transmetre el teu pare i tot el que vas aprendre al celler familiar a Rioja?
El meu pare, José Palacios, va ser el meu gran mentor en tants i tants aspectes, com la gestió empresarial, l'obsessió recta per la qualitat, la serietat en els negocis. A Alfaro, a la Rioja Oriental, vaig intuir i comprendre el veritable misteri del vi. Des de nen, jugant amb els meus germans a la foscor freda i humida del celler, i després treballant. I sempre escoltant les precioses descripcions col·loquials del vi, els refranys i aforismes, les expressions eternes... Amb el meu pare i després amb la meva germana Chelo vaig aprendre la importància del treball i de les persones. En definitiva, el que és la tradició i el llegat de la família.
- Eres molt jove quan vas marxar al Priorat amb més coses en contra que a favor. Ens has explicat els teus sentiments i aprenentatges a partir d'aquell moment, com a fill de viticultors que marxa de casa per assolir el seu propi somni. Què va significar per a tu, com a pare, poder compartir amb la teva filla Lola la seva primera verema del vi “Quiñón de Valmira” a Rioja?
Si el meu pare ens va inculcar la seva passió per la vinya de La Montesa, que va ser el seu somni fet realitat, podeu imaginar el que significa per a mi treballar la vinya i el vi del Quiñón de Valmira amb la meva filla Lola...
- Sents una veritable passió i admiració pels vins del vell món. Què és el que marca la diferència, segons el teu punt de vista, d'aquests sobre les elaboracions del nou món?
L'exclusivitat de disposar de la peça original. On hi ha les essències de tots els orígens. És imprescindible comprendre que les varietats s'han desenvolupat en uns entorns naturals històrics. L'afinitat de les plantes a aquells antics llocs, acompanyats de cultura, història i espiritualitat, és un privilegi únic. És el que permet explicar l'estat més místic dels grans vins, la seva màgia i emoció transcendental.
- I els teus, els teus grans vins, com són? A què saben?
Cada dia m'esforço més a aconseguir que transmetin la naturalesa del lloc d'on provenen. Amb raça, amb molta vida, com aire net i pur.
- Creus que sabem “comunicar” el vi? Des del teu punt de vista com a elaborador i com a consumidor de vins, què suggereixes per poder acostar la cultura del vi a la gent?
Explicar a les escoles què ha representat el vi en la nostra civilització. Si el vi ha estat fins i tot Déu! El problema és que ara els endiosats som nosaltres i no sabem ni el que volem.
Explicar als joves què ha significat el vi també en un sentit social, d'història de les nostres societats i de la nostra quotidianitat. Explicar-los la nostra apassionant història de veritat, explicar-los la fil·loxera!
- Sabem que ets un gran amant del flamenc, un gènere intens i ple de sentiment. És possible fer una associació de característiques compartides entre el flamenc i l'elaboració del vi?
Hi ha una connexió clara, almenys per a mi perquè ho he viscut: la passió. I la passió aguditza la sensibilitat i la inspiració.
- Per últim, ens podries dir quin és l'últim vi que has provat i que t'ha enamorat?
Són tants els grans vins que provo i que m'agraden... Pel que fa al vi (i és el bo que té), som polígams i poliamorosos.