Chardonnay, la rossa més internacional i glamurosa
El raïm Chardonnay és la reina de les varietats blanques, el raïm més plantat al món superant fins i tot l'espanyol Airén. Té el seu origen a la regió francesa de la Borgonya, justament als voltants del poble amb el qual comparteix nom, Chardonnay, on els romans van ser els qui van iniciar el seu cultiu. La vinya es coneixia amb el nom de Chaudenet o Chardenay fins que el Congrés d'Ampelografia de Chalon-Sur-Saône de 1896 va fixar el nom que porta actualment.
Estudis afirmen que la Chardonnay és producte de la pol·linització entre els raïms Pinot Noir i la Gouais Blanc, actualment desapareguda.

Aquesta és la versió oficial però la qualitat i presència internacional del raïm han donat lloc a diferents mites i llegendes sobre el seu origen com la que explica que la vinya prové de vinyes del Líban, Síria o que potser és una vinya autòctona de Xipre i que va ser introduïda a Europa pels combatents que tornaven de les Croades.
En aquells temps a Jerusalem existien vuit portes, entre elles la “Porta de la Torre de David” o “Porta de Déu” des d'on sortia la carretera que portava al port de Jaffa, al Mediterrani, és a dir, la porta d'entrada dels pelegrins que arribaven a la ciutat des d'Europa. A banda i banda d'aquest camí creixien vinyes el fruit daurat de les quals va conquerir el paladar dels guerrers que arribaven per participar en les Croades.
A causa del nom en hebreu d'aquesta porta, “Shaar Adonay”, i a la seva pronunciació “Shardonnay”, les vinyes que vorejaven aquest camí podrien haver estat anomenades d'aquesta manera fins a arribar a la seva actual denominació: Chardonnay.
Molts dels cavallers que acudien a lluitar a les Croades eren nobles que pertanyien a la Orde dels Pobres Companys de Crist i del Temple de Salomó (Orde del Temple). De fet, Hugo de Payns, el seu fundador, era parent del Comte de Xampanya, per la qual cosa no resultaria difícil donar credibilitat a la possibilitat que aquesta vinya viatgés des d'Orient fins a la Xampanya, lloc on és considerada com un raïm emblemàtic i que ha donat tanta fama a la regió.
La història es podria completar amb aquest gir romàntic que explica que Teobald IV “El Trobador”, qui precisament era el Comte de Xampanya i Brie, estava enamorat de Blanca de Castella, reina consort i qui va ser després l'esposa de Lluís VIII «Sant Lluís», rei de França i mare del Rei Lluís IX.
Teobald, per demostrar la seva lleialtat al rei, va marxar a la Croada el 1239.
Quan el Comte de Xampanya va tornar a la seva pàtria ho va fer amb dos tresors: una rosa de Damasc i una vinya desconeguda a la qual se li considera l'antecessora de la varietat Chardonnay. Aquesta aportació l'ha lligat des de llavors a una de les cases elaboradores més famoses de Champagne: la Maison Taittinger, on elaboren un cuvée, el Comptes de Champagne, en homenatge als Comtes de Xampanya i en concret a Teobald IV la imatge del qual apareix en el segell que envolta el coll de totes les ampolles que allà s'elaboren.
Com és el raïm Chardonnay?
Aquesta vinya ofereix raïms petits i compactes de grans ovalats amb pell fina i de color groc-verdós.
Brolla de manera primerenca, situació que pot posar-la en perill en cas de gelades primaverals, però que tanmateix resisteix molt bé als rigors de l'hivern.
A causa que els seus raïms i baies són petits, té un gran potencial qualitatiu que permet una elaboració de vins de gran qualitat i d'estils molt diversos que van des del blanc sec passant pels escumosos fins a arribar als vins dolços de licor.
Si es vinifica sense passar per bóta s'obtenen vins que poden oferir records a pinya, pastís de poma, llimona i de vegades pera, préssec, o fruita de la passió, depenent de la zona en la qual es conreïn les vinyes.
Quan es verema de manera precoç ofereix poc cos i bastant acidesa, per la qual cosa és excel·lent per a l'elaboració d'escumosos com el Champagne.
Quan els raïms es cullen en el seu òptim punt de maduració pot oferir vins amb records a brioixeria acabada d'elaborar, a la mantega o les avellanes.
La varietat Chardonnay per si mateixa és molt neutra, ofereix els aromes i sabors habitualment associats amb els raïms. Aquesta qualitat també permet que sigui una experta en expressar el caràcter del terroir del qual procedeix i la influència de la manera de vinificació i criança que se li apliqui, per això s'adapta a la perfecció a fermentacions i criances en roure on adquireix cos i els seus aromes s'equilibren força bé amb els de la fusta on apareixen notes avainillades, de caramel de mantega (toffee), llimona, notes fumades, nata, torrats, mantega o fins i tot de coco, clau i canyella. Aquests vins solen millorar després d'un repòs en ampolla que pot anar dels tres als cinc anys.
En boca és subtil, sense una acidesa agressiva i tampoc un sabor propi especialment fort. Ens ofereix sabors que ens recorden a les pomes, els cítrics, el meló, les peres, la mel, la cera, el caramel i records a algunes notes minerals depenent de la zona en la qual hagi estat conreada.
Com podem harmonitzar els vins de Chardonnay?
Els vins elaborats amb aquesta varietat moderen la sensació de la intensitat de les espècies presents en alguns plats i intensifiquen els sabors i les textures cremoses. Són els vins perfectes per acompanyar, per exemple, una llagosta.
Els Chardonnay amb criança en bóta, com alguns exemples de Borgonya, Austràlia o Califòrnia, són vins més atrevits que accepten harmonies amb cranc, pasta amb marisc o cloïsses, peixos com el halibut, fins i tot amb plats elaborats amb porc. Els vegans poden trobar un bon maridatge per acompanyar vegetals amb alt contingut en midó com el blat de moro o la carbassa. Amb els bolets es porta molt bé també.
Quan són vins sense criança, com alguns exemples de Chablis, Xile, Nova Zelanda o d'algunes zones de França i Espanya, combinen de meravella amb marisc cru, peixos saltats, aus, patés i plats com el sushi o el risotto de vegetals.
I una de les parelles estrella és la que formen el Chardonnay i el formatge, especialment els que s'assemblen al Brie.
Per què el raïm Chardonnay ha tingut tant èxit a nivell internacional?
El raïm blanc de la Borgonya resulta ser més versàtil que el Pinot Noir i ha pogut créixer i madurar sense dificultat pràcticament a tot arreu excepte als extrems de les zones aptes per a la viticultura. Tot i que s'adapta a gairebé tots els sòls, acostuma a preferir els de guix, argila i pedra calcària, com els de la seva natal Borgonya.
Tanmateix els vins que s'elaboren amb ella en climes freds estan millor valorats que els que provenen de zones més càlides. Amb climes més frescos la vinya manté l'acidesa mentre madura però en zones caloroses la Chardonnay va perdent aquesta acidesa i produeix vins afruitats però amb menys estructura.
El seu sabor és subtil, per això és el raïm per a vi blanc més popular del món. En no tenir tanta intensitat respon perfectament a la fermentació i a l'envelliment en bótes de roure.
El seu èxit també radica en què els vins que s'elaboren a partir d'aquesta varietat resulten de “fàcil entrada” al món comercial per a nous elaboradors o per a viticultors en desenvolupament.
Vols saber algunes curiositats sobre aquesta rossa tan internacional?
El raïm Chardonnay és tan captivador i elegant que alguns dels vins blancs més cars del món estan elaborats amb ella.
És el raïm més plantat a Califòrnia, tot i que es podria pensar que el seu cultiu predomina a França. Allà ocupa el segon lloc, després de la varietat Ugni Blanc.
Aquesta vinya desmunta mites ja que en ser poc oxidativa permet l'elaboració de vins blancs amb àmplia capacitat d'envelliment que, després d'uns anys de repòs en ampolla poden ser més espectaculars que les seves versions joves.
El vi que amb ella s'elabora és més conegut com “Chardonnay” que per la denominació d'origen on es produeix. El seu nom, sobretot en els vins del Nou Món, com els de Califòrnia, ven per si mateix.
A més la vinya és l'única a la qual pràcticament se la coneix així a tot el món. No compta gairebé amb sinonímies com succeeix amb altres varietats que són conegudes amb diversos noms depenent de la zona on es conreïn.
Acostuma a ser protagonista indiscutible de centenars de vins però també forma part de cupatges en els quals, en ser considerada una varietat noble, se la utilitza per potenciar, si cal, les virtuts del producte final.
La seva fama s'ha estès tant que fins i tot Chardonnay ja s'utilitza al Regne Unit com un nom per a nadó, gràcies a un dels personatges del programa de televisió “Esposes de Futbolistes”.
A dia d'avui pot ser que existeixin al voltant de 160.000 hectàrees de la varietat Chardonnay plantades al món.