Vi de Rias Baixas

La història vitivinícola de la regió està molt vinculada al Camí de Santiago i de la varietat albariño. Existeix certa controvèrsia sobre la procedència del raïm albariño. Algunes teories sostenen que és originari de Galícia, mentre altres versions apunten que va ser introduït al segle XII pels monjos cistercencs (Monestir d'Armenteira) procedents del Rhin a través del Camí de Sant Jaume, fins i tot es detalla que va ser acompanyant a la dinastia Borgonya vinguda a Galícia amb motiu del casament de Ramon de Borgonya amb la reina Urraca, i tampoc es descarta que pugui estar emparentat amb el raïm Riesling alemany. També hi ha altres teories que apunten que va passar a través de Portugal, on va arribar, procedent de Grècia, en vaixells anglesos. La veritat és que, sigui d'una manera o altra, la viticultura en aquesta zona es practica des de fa més de 1.000 anys.

Rias Baixas i Galícia en general és una regió amb una naturalesa salvatge i exuberant, on l'herència celta es fa patent en la seva llengua, el gallec, i els elements precristians i cristians es barregen com en cap altra regió d'Espanya. Però en la seva estructura agrària, el pas de les relacions gairebé medievals a les tècniques més avantguardistes dels moderns cellers de les Rías Baixas, es va produir d'una manera tan ràpida que gairebé no es pot parlar de fase intermèdia. No obstant això, el que es va visionar fa 30 anys com la gran esperança blanca dels vins espanyols, va representar una ruptura amb la tradició, el de tota la vida, que es basava en l'aberració del purament "típic i natural", amb elaboracions incontrolades d'uns vins tèrbols parcs en tot menys en producció, inacabats, venuts a granel o sense etiqueta, i presos en "cunca" o taziña, com un mal entès ecologisme. No obstant això, per sort, aquest vi i aquest costum ja formen part de la vella història dels vins gallecs gràcies a la tenacitat d'alguns honestos elaboradors amb criteri, qualitat i futur, i, sobretot, a la creació de la flamant DO Rías Baixas l'any 1988, tot i que des de 1980 es comença amb la proposta de la creació de la DO Albariño, ja que la varietat era i és l'eix fonamental del caràcter dels vins d'aquesta zona.

Rias Baixas es situa en l'extrem nord-occidental d'Espanya, i actualment es divideix en cinc subzones ben definides: Val do Salnés, que és la gran zona productora, amb més del 50% de la superfície total de plantació i el 70% de els viticultors, Comtat do Tea, O Rosal, Soutomaior i Ribeira do Ulla.
Val do Salnés es troba en la baixa vall del riu Umia i està centralitzat a Cambados, que cada any celebra una festa en honor d'aquest raïm. És una zona suaument ondulada on la vinya s'assenta tant en vessants poc pronunciats de diferents orientacions com en terrenys plans.
O Rosal s'estén més al sud, al llarg de la frontera est-oest amb Portugal, a la conca més baixa del Miño, i es perllonga terra endins fins la ciutat de Tui. Les vinyes formen aquí terrasses a la vora del Miño, que s'obre per formar un estuari.
El Condado do Tea s'estén des de Tui al llarg vall del Miño fins a trobar-se amb la DO Ribeiro. La seva orografia és molt més accidentada, integrada per una sèrie de petites valls fluvials formades per diminuts rius.
Soutomaior, que es va incorporar a la DO Rias Baixas el 1996, es localitza just al sud de la ciutat de Pontevedra, a la desembocadura del riu Verdugo a la Ría de Vigo.
Ribera de Ulla es va incorporar a la DO en el 2000 i se situa al nord de Pontevedra, a la província de La Corunya.

Clima, sòl i varietats de Rías Baixas

En general el clima és atlàntic, amb hiverns humits i amb boires marítimes, tot i que varia ostensiblement entre les diferents subzones. Les zones més fredes són Ribera do Ulla i Val do Salnés, donada la seva posició prop de la costa, mentre que la més càlida és Condado do Tea seguida de O Rosal, amb temperatures ocasionals que poden rondar els 40 graus, tot i que també posseeix hiverns freds amb freqüents gelades i pluges superiors als 2.000 mm.

Respecte als sòls també hi ha certes diferències. Per exemple, a Val do Salmés, O Rosal i Ribera do Ulla els terrenys són al·luvials, al Condado de Tea predominen el granit i la pissarra en la superfície, mentre que els de Soutomaior són lleugers i sorrencs, i coberts amb granit.

La Denominació Rias Baixas permet el cultiu de fins a dotze varietats de raïm locals, entre blanques i negres, però la Albariño representa més del 95% de les vinyes. Aquesta varietat està tan aferrada a la zona i a un estil de vi, que és freqüent l'ús del terme "albariño" per sol·licitar en el mercat els vins d'aquesta denominació d'origen. Les altres varietats blanques recomanades són la Treixadura, que generalment es barreja amb l'Albariño al Condado de Tea; la Loureira Blanca, una varietat de raïm local d'alta qualitat associada a la zona de O Rosal; i la Godello, actualment en auge de plantació en aquesta DO després de l'èxit aconseguit en altres zones de Galícia. Pel que fa a les varietats negres, aquestes són totes molt minoritàries, i destaquen el Souson, la Mencía i el Caíño Negre, les quals no superen l'1% del total de plantació.

Actualment s'acullen a la DO poc més de 4.000 hectàrees, que són conreades per més de 6.500 viticultors i repartides en unes 24.000 parcel·les, fet que suposa que la mitjana d'un viticultor és d'una mica més de ½ hectàrea repartides en 3 o 4 parcel·les, pel que estem davant d'una atomització parcel·lària i una propietat minifundista. De fet, moltes de les vinyes més velles es conreen en els límits parcel·laris i porxats de les mateixes propietats i residències privades sobre pèrgoles de granit amb l'objectiu de protegir-les de la humitat i les malalties fúngiques pròpies del clima humit, on també s'aprofita la seva terra fèrtil pel cultiu de l'horta particular. Aquesta singularitat minifundista sol formar-se en els règims d'herència en què el testador divideix la seva propietat a parts iguals entre els seus hereus, resultant així trossos de terreny cada vegada més petits. No obstant, en l'actualitat també hi ha plantacions de vinyes més extenses, gairebé sempre elevades, que donen resposta a les condicions particulars del clima de la zona, fins i tot moltes es conreen amb el sistema de cortina doble; és a dir, sense estacada de vegetació però sí de braços, pensant també en l'ocupació de la recol·lecció mecànica.

Cellers i vins de Rías Baixas

En qüestió de vins, al voltant del 99% del vi produït és blanc, però les diferències climàtiques i geogràfiques, així com el tipus de raïm local emprat en les barreges en les diferents subzones, ofereixen vins amb certes característiques pròpies, encara que en qualsevol cas tots s'elaboren amb un mínim del 70% d'Albariño.

Avui en dia, l'elaboració dels vins de Rías Baixas empara diversos estils i fórmules d'elaboració, demostrant què es pot fer amb l'albariño i, sobretot, alternar la seva imatge més associada a vins joves, de manera que coexisteixen albariños madurats en ampolla, madurats en dipòsit sobre lies, fermentats en bótes o amb criança en roure, blancs de verema tardana, fins i tot madurats al mar i alguna experiència en vi escumós.

La gamma aromàtica dels albariños constitueix una de les característiques més definides i personals. Són intensament fruiters quan són joves, però s'amplien a matisos complexos, de poma més madura, de plàtan i herbacis quan evolucionen en ampolla, fins i tot amb els anys poden desenvolupar lleugeres notes d'hidrocarburs que els confereixen gran personalitat. El treball sobre lies aporta cremositat en boca, així com aromes més complexos i una major predisposició a madurar millor en ampolla. El nas és intens, amb poma molt madura i préssec, amb notes de pastisseria i fines vainilles fornejades, amb paladar ampli, mantegós, fruiter, amb notes làctiques i indicis de pa grillé.

Per als fermentats i/o criats en bóta, molts elaboradors aposten per l'ús de bótes grans, amb capacitat de 500 l o més, per aconseguir un millor equilibri fusta-varietal i respectar així l'elegància i la personalitat del raïm. El roure aporta més extracte en boca i més potència, però els millors es mostren també frescos, vius, deixant al descobert les notes fruiteres més madures i complexes al costat de notes especiades, on tampoc falten certs matisos de mel molt agradables, amb tocs glicèrics de caràcter untuós. La dificultat dels blancs delicats amb fermentació i/o criança en bóta, és aconseguir l'equilibri entre la fruita i la presència de fusta, que per sort per a molts d'aquests vins és ja una virtut.

La sobremaduració intensifica i concentra les aromes del vi, i proposa un paladar amable i fresc alhora gràcies al fet que conserva la seva acidesa natural. És un albariño genuí en el seu concepte i expressivitat aromàtica, amb fruita molt madura, florals, frívols toms de botritis; cremós i amb una formidable estructura.

No obstant això, en tots els casos, la intensa fruitositat de la varietat Albariño s'ha de compensar sempre amb una bona acidesa perquè aquests vins no resultin plans i alhora embafadors. Quan la collita és bona i la vinificació encertada, són vins molt francs i saborosos, i mantenen un alt grau de delicadesa en totes les seves elaboracions.

En aquesta regió es localitza alguna cooperativa amb una imatge exemplar, Adegas (cellers en gallec) mitjanes, petites i minúscules. Serveixi com a exemple l'actual Martín Códax, que va començar com a cooperativa de Cosecheiros d'Albariño de Vilariño-Cambados i convertida en societat anònima el 1998, va ser pionera en moltes coses, entre ella l'elaboració de l'albariño en bóta i l'albariño de verema tardana, fet pel qual avui és un dels millors exponents vitivinícoles de la DO Rias Baixas.

Mar de Frades, que, al marge dels seus equilibrats vins, es distingeix per les ampolles blaves amb una etiqueta termosensible en la qual apareix un galió blau quan el vi assoleix la temperatura ideal de consum.

Palacio de Fefiñanes, en un edifici històric (segle XVII) al centre de Cambados, és un celler històric que aposta per la perllongada criança sobre lies i la criança en fusta com una mostra evident que els bons albariño necessiten descansar un temps prudencial abans de sortir en escena.

Pazo de Barrantes, a la vall de Salnés, en un imponent palau que es troba en mans de la família del Comte de Creixell des de 1511 (grup de La Rioja Marqués de Murrieta), on els seus vins, tant el jove sobre lies com sobretot el Comtesse de criança en bóta, se situen en l'elit dels vins de Rias Baixas.

Pazo de Señorans, també en un palau del segle XVII enclavat a Vilanoviña i amb una vinya original de 10 hectàrees a emparrat, des del seu primer vi el 1989 ha sabut consolidar-se com una de les referències indiscutibles de la zona per la seva qualitat i, sobretot , per la seva regularitat.

Bodegas Gerardo Méndez, artista i artesà de l'albariño, gesta la qualitat des de la vinya amb un control gairebé militar per obtenir el millor de la varietat albariño, on les seves etiquetes DO Ferreiro emparen uns dels vins d'autor més interessants del país de l'última dècada, lligat a la tradició, però amb els ulls posats en el futur.

Bodegas Valdamor, a Xil, a la "vall de l'amor", que tot i que disposa d'una tecnologia de les més avançades del sector i una alta producció, no renuncia per això a la tradició d'una vinificació minuciosa i precisa, tant en la seva albariño jove, com en el Selecció o el criança en bóta de roure francès.

Bodegas Zarate, és una propietat familiar situada a Meaño, i un dels cellers històrics de la Vall del Salnés, enclavat en un palau que va ser construït en el segle XVI i reedificat totalment en el XVIII, el seu projecte es basa en les cures naturals a les vinyes centenàries de la propietat, per després poder expressar les característiques de cada parcel·la en vins varietals i de producció molt limitada.

Fillaboa, que ara pertany al grup Masaveu, i des de sempre les seves etiquetes Fillaboa s'han erigit com un dels millors vins del Condado de Tea, des del jove fins al verema seleccionada, passant pel fermentat en tines i el seu vi de finca Monte Alto.

Viña Nora, no és celler com a tal, sinó un miniholding de persones i empreses que duen a terme un ambiciós projecte vitivinícola que pretén emfatitzar les virtuts de cadascuna de les zones, les varietats i els seus terrers.

Adegas Morgadío, on la història d'aquest celler comença amb la majúscula de Morgadío, un albariño de luxe, abanderat de la denominació, que ha assolit una extraordinària penetració en els mercats internacionals.

Quinta Couselo, celler familiar, que elabora joves afruitats i amb bon cos, com el seu Quinta de Couselo que combina l'albariño amb oureira, treixadura i caíño, o el Turonia, un monovarietal d'albariño batejat amb el nom medieval de l'actual Baixo Miño.

Lagar de Fornelos, que avui pertany al grup de la Rioja Alta, entre les seves modernes instal·lacions d'acer inoxidable i equips tèrmics atresora el cup original, que és la seva marca distintiva, immortalitzat en relleu a l'ampolla del seu albariño Lagar de Cervera.

Bodegas Terras Gauda, ​​a O Rosal, a tocar de la desembocadura del riu Miño, aposta per l'acoblament de l'albariño amb loureiro, caíño i treixadura, tant en el seu vi insígnia Terras Gauda com en el seu fermentat i criat en bóta, el Terras Gauda Etiqueta Negra, a més d'un varietal de caíño, la Mar, no acollit a la DO Rias Baixas.