Vinyes que extingeixen incendis
Malauradament, cada estiu es repeteix la mateixa escena: muntanyes envoltades de fum, boscos reduïts a cendres i veïns pendents de l'evolució de les flames. L'augment de les temperatures, la sequera i l'abandonament de moltes zones rurals han convertit els incendis forestals en un dels majors reptes ambientals d'Europa.
No obstant això, enmig d'aquest panorama desolador, la vinya està demostrant que pot exercir un paper molt més important que el de produir grans vins.
Les vinyes s'han convertit en autèntics tallafocs naturals. Com que es tracta de terrenys conreats i mantinguts de manera constant, presenten una menor acumulació de vegetació seca, cosa que dificulta l'avanç del foc. En nombrosos incendis, aquestes parcel·les han frenat la propagació de les flames, protegint boscos, explotacions agrícoles i fins i tot nuclis habitats.
Això sí, aquesta tasca silenciosa té un cost. Quan el foc arriba a les vinyes, els agricultors solen ser els primers perjudicats. Moltes vegades els seus cultius actuen com a barrera davant l'incendi, però acaben danyats o destruïts, obligant els viticultors a afrontar importants pèrdues econòmiques mentre contribueixen, sense buscar-ho, a la protecció del territori.
Un segell per reconèixer aquells que cuiden el paisatge
Amb l'objectiu de reconèixer el paper que exerceixen alguns cultius en la prevenció d'incendis forestals, al juliol de 2025 l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea va registrar les marques de certificació Fire Wine Resilient Landscape© i Fire Product Resilient Landscape©. Aquests distintius identifiquen cellers i productors agrícoles les explotacions dels quals, a més de produir aliments o vi, contribueixen a crear paisatges més resistents davant el foc.
El segell posa en valor una forma de gestionar el territori en què l'activitat agrícola ajuda a reduir la continuïtat de la vegetació combustible i afavoreix un paisatge en mosaic, capaç de dificultar la propagació dels grans incendis.
Aquestes certificacions són propietat del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i neixen com una eina per traslladar al mercat el valor ambiental que aporten determinats cultius. El seu desenvolupament es recolza en el coneixement generat per diversos projectes de recerca europeus, entre ells LIFE MIDMACC, que entre 2019 i 2024 va demostrar com la recuperació de vinyes i altres usos agrícoles en zones de mitja muntanya pot actuar com a tallafocs natural i, al mateix temps, contribuir a revitalitzar el medi rural.
El mosaic que dificulta l'avanç del foc
Un dels millors exemples d'aquest model es troba a la finca Mas Marés, d'Espelt Viticultors, situada a l'entorn del Parc Natural del Cap de Creus. Allà, la plantació de vinya no es va plantejar únicament amb finalitats vitivinícoles, sinó també com a part d'un projecte integral de gestió del paisatge.
Des que van començar les plantacions el 2003, el disseny de la finca es va realitzar juntament amb els responsables del parc natural per crear un mosaic agroforestal capaç d'afavorir la biodiversitat i, al mateix temps, reduir el risc d'incendis.
El terreny s'organitza en tres espais diferenciats. Les suredes conserven un dels ecosistemes més rics en biodiversitat de la zona. Els prats romanen oberts gràcies al pasturatge del bestiar, que elimina vegetació combustible de manera natural. I al voltant de les vinyes s'estenen àrees de garriga, que a més d'actuar com a franja de protecció ofereixen un hàbitat idoni per a espècies com el xoriguer petit, actualment objecte de programes de recuperació.
Molt més que produir vi
La viticultura està demostrant que pot aportar beneficis que van molt més enllà de l'elaboració de vins. Mantenir els cultius actius significa conservar el paisatge, generar biodiversitat, fixar població al medi rural i reduir el risc d'incendis de gran magnitud.
En un context en què els focs són cada vegada més intensos i difícils de controlar, donar suport a aquells que treballen la terra pot convertir-se en una de les eines més eficaces per protegir el territori. Perquè, en ocasions, la millor defensa contra un incendi no comença quan s'enlaira un hidroavió, sinó molt abans, entre les fileres d'una vinya curosament conreada.