Enviament gratuït i llevataps de regal primeres comandes >49 € amb el cupó DECÁNTALO

Decántalo
Contactar
Blog de vi
No et perdis els nostres articles sobre el món del vi.

Suro natural vs. tap modern

18/06/2025 Servei del vi
Suro natural vs. tap modern

Abans que el suro es convertís en símbol de qualitat, les ampolles es segellaven amb draps, llana o fins i tot cera, assegurats amb lacre. Però aquests mètodes rudimentaris no eren infal·libles: els tancaments fallaven, el vi s'oxidava... i en el cas dels escumosos, la pressió podia fer-los saltar.

Va ser al segle XVII quan tot va canviar. El monjo benedictí Dom Pérignon, cercant una manera eficaç de contenir el champagne, va introduir el tap de suro. Flexible, resistent i capaç de segellar sense ofegar el vi, el suro natural es va convertir en un aliat indispensable.

Al Mediterrani, terra de l'alzina surera, aquest material va prosperar. I no només per proximitat geogràfica: el suro és l'únic material natural de la regió capaç d'assegurar l'estanquitat de l'ampolla, permetre l'envelliment i respectar l'evolució del vi.

Per descomptat, no és perfecte. El temut TCA —responsable del “gust a suro”— pot arruïnar ampolles. A més, la seva producció és costosa, lenta i limitada.

D'aquí que avui competeixin amb ell els taps sintètics i de rosca: sense TCA, més barats, aptes per a emmagatzematge vertical. Tanmateix, també presenten limitacions... El seu segellat hermètic impedeix la microoxigenació que sí proporciona el suro, cosa que pot afectar l'evolució del vi en ampolla, fent que alguns es mostrin tancats o menys expressius amb el temps.

Però potser la seva major barrera no sigui tècnica, sinó cultural. Encara persisteix una forta percepció entre molts consumidors —i també entre professionals— que associen el tap de suro amb autenticitat, prestigi i tradició vinícola. Davant d'aquesta imatge arrelada, els tancaments alternatius continuen lluitant per ser acceptats, especialment en vins de gamma alta o amb vocació de guarda.

La clau? Escollir segons el vi.

Per a vins joves de consum ràpid, els taps alternatius són una bona opció. Però per a vins amb criances que necessiten temps i oxigen per assolir la seva plenitud, el suro continua sent insubstituïble.

I tu? Notes diferència segons el tap? Quin prefereixes?

Decántalo