Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Entrevista a Meritxell Juvé, Consellera Delegada de Juvé & Camps
Havíem estat anteriorment a Espiells, la finca que batega al cor de Juvé & Camps, a Sant Sadurní d'Anoia (Penedès), envoltada de vinyes que s'estenen als peus del celler i on la distància entre el cep i el dipòsit es mesura en tan sols uns metres. No obstant això, aquesta vegada la visita tenia un significat diferent.
L'1 d'abril passat, la històrica casa de Sant Sadurní d’Anoia va protagonitzar una de les notícies més comentades del vi espanyol en anunciar la seva sortida de la DO Cava per incorporar-se a la marca col·lectiva Corpinnat. Un moviment tan inesperat com transcendent que va sacsejar el sector i va convertir aquest retorn en quelcom inevitable. Volíem entendre què hi havia darrere d'una decisió que portava anys gestant-se i que, per a una família amb set generacions d'història al Penedès, anava molt més enllà d'un canvi de segell.
Meritxell Juvé, consellera delegada i quarta generació del celler, ens rep amb naturalitat, sense gest d'excepció. Està acostumada a les entrevistes; des que va esclatar la notícia, la seva agenda amb prou feines ha deixat espai per al silenci. Parla amb soltesa, amb la precisió de qui ha hagut d'explicar moltes vegades una mateixa decisió sense que perdi matisos pel camí.
Quan l'origen deixa de ser una paraula
El matí és clar a Espiells i el paisatge acompanya en silenci la conversa. Abans que apareguin termes com denominacions, estratègies o posicionament, sorgeix una paraula que acabarà marcant tota l'entrevista: origen.
No es pronuncia com un lema comercial ni com una resposta apresa. Apareix de manera natural, associada a la terra, a les varietats autòctones, a les persones que treballen la vinya i a una manera molt concreta d'entendre el vi. Potser perquè, en el cas de Juvé & Camps, parlar d'origen és parlar de set generacions cultivant el mateix territori.
A mesura que avança la conversa, tot torna una i altra vegada a la vinya. A les decisions preses dècades enrere que encara pesen en el present, a les històries familiars que s'amaguen darrere de cada parcel·la, a una infància envoltada de ceps, veremes i converses en què el vi era part del dia a dia. "El vi no és només vi, és tota la història que hi ha darrere", explica.
Per això, quan parla de l'entrada a Corpinnat, la marca col·lectiva de vins escumosos de qualitat al Penedès, no ho fa en termes de ruptura. La descriu més aviat com una conseqüència lògica d'una manera de treballar que amb prou feines ha canviat amb el pas del temps. "Portem fent el mateix sempre. Però avui ens sentim més identificats amb Corpinnat".
Una decisió meditada durant anys
Des de fora, l'anunci es va viure com un autèntic terratrèmol. Pocs cellers tenen el pes específic de Juvé & Camps dins de l'univers dels escumosos de qualitat i poques decisions havien generat tanta conversa en tan poc temps.
Ella, però, assegura que no esperava una repercussió mediàtica semblant. Quan se li pregunta per això somriu amb certa incredulitat abans d'explicar que la decisió és el resultat d'innombrables reunions, converses familiars i hores de reflexió. "Quan la tercera i la quarta generació es posen d'acord és que la decisió va endavant".
En cap moment apareixen retrets cap a la DO Cava. Més aviat al contrari. L'agraïment és constant i sincer. "Som el que som gràcies al Cava. Estem molt agraïts perquè hem arribat fins aquí sent cava i no volem fer mal a ningú".
La frase resumeix el to de tota la conversa: fermesa sense confrontació, convicció sense ressentiment. El seu pare, explica, sempre va anteposar la marca a qualsevol interès personal i va entendre que aquest era el pas més sensat per al futur del celler. Una decisió difícil, precisament per la càrrega emocional que el Cava té en la història familiar.
La incorporació de Juvé & Camps suposa a més un impuls evident per a Corpinnat. El celler elabora pràcticament el mateix volum que el conjunt de la resta d'integrants de la marca col·lectiva, una presència que reforça de manera notable la visibilitat del projecte sense alterar el seu plantejament de fons.
Construir valor per a les pròximes generacions
Al llarg de l'entrevista hi ha una idea que reapareix amb insistència: la necessitat de pensar a llarg termini. "No podem pretendre que tot canviï d'un dia per l'altre. Necessitem temps i les coses acabaran posant-se al seu lloc".
La reflexió va més enllà de l'administratiu o l'institucional. El que realment li preocupa és com construir valor per al territori i per a aquells que ho fan possible. Per això parla de l'agricultor gairebé amb la mateixa intensitat amb què parla de l'origen. "Cal millorar el preu del raïm. Sense matèria primera no hi ha cultura i sense cultura no hi ha vi".
La frase condensa bona part del que Corpinnat intenta defensar: revaloritzar el treball al camp, posar el focus en les varietats autòctones i reivindicar un territori que, segons la seva opinió, té tot el necessari per consolidar-se entre les grans regions vinícoles del món.
Però el vi, com ella mateixa recorda durant la conversa, mai parla només de llocs. També parla de persones. D'aquí que, en pensar en el més bonic de la seva feina, no mencioni premis ni reconeixements. Parla de les històries que li retorna la gent. Brindis que romanen en la memòria molt després que desapareguin les bombolles. "El vi serveix per a les penes i per a les glòries, però l'escumós està lligat sobretot a les alegries".
En acabar l'entrevista mira el rellotge i es disculpa. Ha de marxar. No l'espera una reunió, una presentació o un tast, sinó la seva altra feina: els seus fills.
Mentre la veiem allunyar-se, resulta difícil no pensar que potser aquí resideix la veritable força de projectes com aquest. En persones que entenen que construir un llegat no consisteix només a elaborar grans vins, sinó a cuidar allò que permetrà que algú, dins de set generacions més, continuï parlant d'origen amb la mateixa convicció.
