Descobrint Venus La Universal amb René Barbier
Barbier és un nom amb història, amb pes, amb llegat. René és fill de René Barbier, figura clau en la revolució vitivinícola del Priorat, i porta aquest cognom amb naturalitat. No l'arrossega, l'impulsa. “Vaig poc a poc”, diu amb la serenitat de qui sap que el bon vi —com els bons camins— es fa sense pressa.
Irreverent, emocionant, sincer... Si alguna cosa define René Barbier és que no té pèls a la llengua. Diu el que pensa, i el que pensa està sense filtre però fonamentat. La seva curiositat inesgotable el converteix en un etern aprenent, un cul inquiet que es mou sense descans entre idees, vinyes i fermentacions. Aquesta energia es percep amb claredat en cadascun dels seus projectes: sempre hi ha alguna cosa que qüestiona, alguna cosa que busca, alguna cosa que transforma.
Va créixer entre les vessants de llicorella, envoltat de converses sobre cicles, collites i intenció. A Clos Mogador, el celler familiar, hi ha certa pressió per mantenir l'excel·lència. Però a Venus La Universal, el seu projecte més personal juntament amb la seva parella i companya de viatge, Sara Pérez, René respira llibertat. Allà no competeix, explora. “No es tracta de fer el millor vi”, afirma, “sinó de fer coses diferents”. La seva aposta és clara: vins honestos, amb ànima i sense artificis. Poc vi, sí, però molt pensat.
100% viticultura creativa
René no practica una viticultura convencional. El seu és viticultura creativa: una manera d'entendre el camp des de l'adaptació, la diversitat i la sostenibilitat. Davant un escenari climàtic cada vegada més exigent, la seva resposta és actuar. Planta més al nord, aposta per varietats autòctones de cicle llarg i baix grau alcohòlic —com el Trepat o el Picapoll Negre— i es dedica a recuperar vinyes velles, no només per la seva fruita, sinó pel valor patrimonial que representen.
“Més que el resultat, el que importa és el camí”, repeteix com un mantra. I aquest camí passa per cuidar el Priorat com el que és: un patrimoni universal. “Durant 20 anys va ser l'única DO catalana que va assolir els 100 punts Parker”, recorda, no per vanitat, sinó per subratllar el que cal protegir. René insisteix en la necessitat de més ajudes, més cultura del vi, més educació.
Per això no li sembla malament la nova normativa que exigeix incloure un QR en cada ampolla, amb informació clara sobre l'elaboració i la salut alimentària. “Com més transparència, millor”, assegura. Una mesura que, en la seva opinió, també empenyerà molts elaboradors a elevar la qualitat de la matèria primera.
En la varietat hi ha el gust
René fuig de la rutina com d'un mal vi. Per a ell, fer vi és experimentar, inspirar-se, connectar. No es tanca en el seu món, s'alimenta del d'altres. Admira la frescor sense maquillatge de Cati Ribot i companyia a Mallorca; l'estudi minuciós del sòl de Dani i Fernando de Comando G a Gredos; o l'ús del vel flor per part de Willy Pérez i Ramiro Ibáñez de De La Riba a Jerez. “Sempre m'inspiro en altres”, diu amb humilitat. I això sempre enriqueix.
D'aquesta barreja d'influències va néixer també La Solució Rosa, un rosat del més original, tractat amb el mateix mim i serietat que qualsevol gran vi. “El rosat sempre ha estat el germà petit, però nosaltres hem apostat per un vi de primera”, explica. El resultat és un vi gastronòmic, complex, allunyat de la fruita fàcil. Té criança, profunditat i caràcter.
Així és la seva filosofia: fer poc, fer-ho bé, i fer-ho amb emoció. “No som artistes”, conclou, “però despertem emoció”. Què més es pot demanar?