Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Descobrint Pedro Ruiz Aragoneses, CEO d'Alma Carraovejas
Tot va començar amb la necessitat d'acompanyar una taula, una tradició familiar i una manera de rebre el món... Així va néixer Pago de Carraovejas. Amb una idea molt concreta de crear el vi perfecte per acompanyar el garrí del restaurant familiar José María, a Segòvia. El restaurant era el gran aparador, però també el cor del projecte.
Avui, gairebé quatre dècades després, el projecte liderat per Pedro Ruiz Aragoneses s'ha convertit en un grup ampli, divers i reconegut dins del vi espanyol contemporani sota la marca Alma Carraovejas. Però hi ha quelcom que no ha canviat: l'emoció de fer les coses amb sentit, identitat i cura pel detall.
Un projecte familiar convertit en somni col·lectiu
Pedro Ruiz Aragoneses parla sempre en plural. “Som”, “fem”, “creiem”. Mai “jo”. I en aquesta manera d'expressar-se s'entén bona part del projecte: una construcció col·lectiva.
És el quart de cinc germans. Tots van passar pel restaurant familiar, però ell va ser l'únic que va sentir una connexió especial amb el celler de Peñafiel, acompanyant el seu pare quan era nen. El 2007 va entrar oficialment a l'empresa i avui és CEO i conseller delegat, encara que relativitza els títols. “La meva feina és definir cap a on anem, com anem i com ho farem. Però som un equip meravellós. És un somni compartit”.
La cultura del detall, l'estructura interna i la cura de cada procés són pilars essencials del projecte. “L'equip és el cor”, repeteix. No com una consigna, sinó com una forma real d'entendre que cada vi és la suma de moltes mirades.
De la psicologia al vi
El vi no va ser la seva primera vocació. Pedro va estudiar psicologia i assegura que descobrir la psicologia sistèmica en tercer de carrera li va canviar la vida. Aquesta disciplina, que observa com es relacionen les persones dins de sistemes com famílies o organitzacions, va acabar marcant la seva manera d'entendre l'empresa familiar.
Abans d'assumir responsabilitats al celler amb només 24 anys, ja havia passat per Creu Roja, una consulta pròpia com a terapeuta familiar i de parella, treball en protecció al menor, docència universitària i col·laboració amb associacions socials a Segòvia.
Així que quan va entrar a l'empresa “Jo no sabia ni llegir un balanç”, admet entre rialles. “Però el més important és escoltar molt”. Aquesta capacitat d'escolta, més pròpia d'un terapeuta que d'un directiu tradicional, va ser clau per liderar un projecte del qual sabia poc en l'aspecte tècnic, però amb el qual connectava profundament en l'humà: aprendre abans d'imposar, observar abans de decidir.
Del criança al vi de finca
El gran punt d'inflexió va arribar el 2015, quan el projecte va abandonar la lògica clàssica de criances i reserves per abraçar el concepte de vi de finca i de parcel·la a Pago de Carraovejas.
Viure, tastar i obrir la mirada a altres territoris va portar a la conclusió que el centre havia de ser l'origen, no el temps en bóta. El paisatge, no la tècnica.
“Hi havia dues opcions davant l'escassetat: créixer en volum o créixer en qualitat. I ho vam tenir clar”, recorda Pedro. Va ser una decisió valenta en un moment en què el mercat seguia demanant els vins de sempre.
El canvi va implicar més complexitat, més estudi del terreny i més cost, però també una identitat molt més definida. Així es va consolidar Pago de Carraovejas com a vi de finca, redefinint el missatge, l'etiqueta i la manera d'entendre el projecte. “Pensem més en el client de dins de deu anys que en el de fa deu”.
Potser el més còmode hauria estat seguir creixent sobre el que ja estava consolidat, però per a Pedro “les coses cal tocar-les quan funcionen. Quan deixen de funcionar, ja és tard”.
Aquesta idea travessa tot el projecte. No conformar-se mai, fins i tot quan tot va bé. “Abans Carraovejas era un vi que agradava a tothom. Avui busquem una altra cosa: vins amb identitat, vibrants, amb textura, que parlin del lloc”. Perquè el vi, com el propi projecte, no és una fórmula tancada, sinó un procés viu.
L'identitat del paisatge
El discurs de Pedro torna sempre al territori. A la vinya. Al paisatge com a origen de tot.
Avui el treball al camp és minuciós. Cada parcel·la s'estudia, cada sòl s'interpreta, cada vi es concep com una traducció del lloc d'on neix. El canvi climàtic ha obligat a repensar varietats i estratègies, amb especial atenció a la garnatxa, una varietat local que recupera protagonisme. “Durant anys no va estar valorada, però té un potencial enorme”, apunta.
El grup integra avui projectes en diferents territoris vitivinícoles d'Espanya, però tots comparteixen una condició essencial: vinya amb identitat i un paisatge capaç d'emocionar. No són projectes buscats, sinó trobats.
Tota una filosofia que arriba a la seva culminació en creuar la porta de l'Ambivium, el restaurant del grup al costat del celler amb Estrella Michelin i Estrella Verda.
Allí el vi no acompanya l'experiència; la dirigeix. Entre sales dedicades al vi, un celler amb més de 5.000 referències i un menú que parla de territori i memòria, l'experiència es converteix en una forma d'entendre el món.
I potser per això tot encaixa. Perquè al final, tot va començar en una taula. I tot, d'una manera o altra, segueix tornant a ella.
