Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
Descobrint la DO Ribera del Duero de la mà del seu president, Enrique Pascual
Hi ha figures que encarnen un territori. Enrique Pascual n'és una. Més d'una dècada al capdavant del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Ribera del Duero l'avala, però el seu vincle amb el vi ve de molt abans, forjat entre vinyes, gelades i veremes. Viticultor, cellerer i president: tres perspectives que convergeixen en una mateixa obsessió, elevar —sense perdre l'essència— un
Des de Fuentelcésped, a Burgos, on s'alça Bodegas Pascual, ha estat testimoni privilegiat d'una transformació vertiginosa en termes històrics. Perquè si bé la DO Ribera del Duero va néixer el 1982, la cultura vitivinícola de la zona enfonsa les seves arrels més de mil anys enrere. Com ell mateix resumeix: “Som joves com a denominació, però amb una tradició mil·lenària”. I és precisament en aquest equilibri entre joventut institucional i saviesa ancestral on resideix bona part de la seva identitat.
Créixer sense perdre l'ànima
Aquesta dualitat entre passat i futur es materialitza fins i tot en la pròpia seu del Consell Regulador, al municipi de Roa. Un edifici històric —que va ser monestir, hospital i caserna de la Guàrdia Civil— conviu amb una arquitectura contemporània de línies geomètriques i atrevides. Al seu interior, la història del vi a la regió es desplega des de segles enrere. Només travessar la recepció, una ordenança del segle XIII emmarcada recorda com ja aleshores es protegien les vinyes del pasturatge de la Vila de Roa.
Res no és casual. Tot forma part d'un relat que busca posar en valor el territori. I no és una tasca senzilla. “Aconseguir que es reconegui un territori costa molt”, admet. Requereix coordinació, coneixement profund del sector i, sobretot, una visió compartida.
El vinyer com a origen de tot
A Ribera del Duero, tot neix al vinyer. L'altitud, els sòls pobres i el clima extrem no regalen res, però ben gestionats ho donen tot. “La climatologia i el sòl, juntament amb l'exigència, ens fan únics”. Aquesta exigència —gairebé obsessiva— ha estat clau en el posicionament de la denominació. En un mercat global cada cop més competitiu, Ribera del Duero ha triat el camí determinant de prioritzar la qualitat per sobre de tot. I Pascual ho resumeix sense embuts: “Som un dels consells molt exigents, i això és el que ens ha situat a dalt”. Avui, el consumidor —dins i fora d'Espanya— identifica Ribera del Duero com a sinònim de qualitat. “Saben que no fallem”, afirma amb rotunditat.
Però aquesta mateixa exigència és la que impedeix caure en la complaença. El reconeixement no és un punt d'arribada, sinó un impuls per continuar avançant. “Encara queda molt camí per recórrer”, especialment en l'àmbit internacional. El mercat nacional respon amb solidesa, però el veritable repte és continuar creixent més enllà de les nostres fronteres.
Albillo Mayor: el secret millor guardat
En aquest procés constant d'evolució apareix una protagonista silenciosa que comença a reclamar el seu espai: la varietat albillo mayor. Encara que Ribera del Duero és mundialment reconeguda pels seus negres, aquest blanc representa una de les apostes més interessants del seu futur immediat.
La seva incorporació oficial no ha estat senzilla. Ha requerit anys d'ajustos legislatius i consens dins del sector. No obstant això, avui es perfila com una autèntica joia enològica. Històricament, l'albillo mayor s'utilitzava com a varietat de mescla juntament amb la tempranillo, aportant frescor als tradicionals clarets. Ara, la seva capacitat per expressar el terroir de la Ribera del Duero amb una personalitat inesperada, l'eleven a una categoria pròpia. Sòls calcaris, altitud i clima extrem es tradueixen en vins de frescor vibrant, estructura elegant i una profunditat que sorprèn fins i tot als més coneixedors.
Pascual ho explica amb senzillesa: “De primeres no sembla gran cosa, però ben treballada és molt agraïda”. En aquesta frase es condensa tota una filosofia; la d'un territori que encara té molt per mostrar.
Potser aquesta sigui la veritable clau de Ribera del Duero. Una combinació d'orgull i humilitat. Orgull pel que s'ha aconseguit en només quatre dècades; humilitat per continuar aprenent, ajustant i creixent.
I en aquest equilibri —exigent, dinàmic, viu— continua escrivint-se la seva història. Una història que, com els seus millors vins, encara té molt recorregut per davant.
