Descobrint Héctor Pla i Oriol Ripoll, fundadors de Decántalo
Què fan dos tecnòlegs venent vi? Aquesta és la primera pregunta que et ve al cap en conèixer Héctor Pla i Oriol Ripoll. Però després de 20 anys de conèixer-se, un entén que la vida fa girs impossibles... i que el vi, d'alguna manera, estava destinat a creuar-se en el seu camí.
Un carrusel d'emocions encara es reflecteix en la lluentor dels seus ulls mentre fan una retrospectiva del seu projecte com a pares orgullosos del seu fill: Decántalo. Recorden com va començar, com es va anar formant, com continua creixent... i amb aquesta incertesa positiva que sempre els empeny a fer un pas més sota el seu mantra: “Anem... i ja veurem”.
1. Els pols oposats s'atrauen
Héctor i Oriol no podrien ser més diferents. I justament per això funcionen.
Héctor és quadrat i metòdic, —jo sóc més alemany— com diu ell, mentre que Oriol és un tren d'alta velocitat que mai no s'atura.
No sempre coincideixen, ni els seus mètodes tenen gaire a veure, però hi ha quelcom que els uneix: no s'acovardeixen davant cap inconvenient. Els mou aprendre, millorar i avançar, i en això no hi ha qui els aturi. Aquesta motivació constant ha estat, des del principi, el motor de Decántalo.
2. “Anem... i ja veurem”
Decántalo va néixer sense manual, sense mètriques i sense certeses. Literalment.
—No som acadèmics. Som dels temps pre-Google. Tot el que sabem ho hem après treballant —diuen.
Van començar provant de tot: música electrònica en mp3, després oli, després pernil... sempre amb una visió clara: vendre fora d'Espanya, perquè a casa la crisi immobiliària ho feia tot impossible.
Fins que va aparèixer la idea de vendre vi. Vi negre, perfecte per reviure aquelles vacances a Espanya. Era, sens dubte, el producte ideal per creuar fronteres.
No era bogeria; era intuïció pura. Era un temps pre-e-commerce modern, sense dades ni precedents. Tot es feia a prova i error. Només hi havia una certesa: si a Espanya hi ha crisi, fora hi haurà oportunitats.
Per això, des del primer dia, van tenir clar que Decántalo havia de ser internacional. La primera web va sortir en quatre idiomes: francès, anglès, alemany i espanyol. Sense inversió, sense capital... tot al revés de qualsevol altre negoci.
Però el realment màgic va ser que van començar a vendre un producte que semblava impossible de vendre en línia. A principis del segle XXI, l'e-commerce existia, però ningú no l'utilitzava... i molt menys si parlem de vi. Per a molts, fins i tot era un sacrilegi. I tot i així, ells ho van fer funcionar.
3. El punt d'inflexió: la covid
I llavors va arribar la covid. I va canviar tot.
La pandèmia no només va posar a prova el negoci, el va accelerar. El trànsit es va disparar, el magatzem es va convertir en una olla a pressió. Però sobretot, va canviar els hàbits de compra. El canal en línia va deixar de ser el pla B.
El vi en línia es va consolidar. El consumidor, que abans anava a la seva vinoteca de confiança, es va veure obligat a provar la botiga en línia. I la sorpresa va ser majúscula: arribava còmode, en condicions perfectes, amb una oferta molt extensa i a bon preu.
4. Més de 10.000 vins de tot el món
Si hi ha quelcom que fa únic Decántalo, és el seu catàleg infinit. Més de 10.000 vins, escumosos i destil·lats de tot el món, seleccionats amb cura, perquè cada client trobi la seva ampolla perfecta.
I encara que després de la covid Héctor i Oriol pensaven que el creixement es frenaria després de duplicar la facturació en temps de confinament, per a la seva sorpresa no només no es va frenar, sinó que va continuar creixent.
És en aquest context que va arribar la fusió amb Le Petit Ballon, un projecte pioner en la venda de vi per subscripció a França la unió del qual va impulsar Decántalo a fer un salt decisiu: de petita empresa independent a companyia professionalitzada, amb tecnologia avançada i noves instal·lacions.
—No ens mou només el resultat. Ens mou el projecte en si —diuen—. Aquesta il·lusió de llevar-se cada dia amb ganes d'avançar, innovar i oferir el millor servei és el que manté viva la història de Decántalo... i, el millor de tot, és que encara queda molt per escriure.