Artuke, de la mà del seu enòleg Arturo Miguel
Arribem a Baños de Ebro, cor verd del País Basc. Aquí no hi ha catifes vermelles ni salons de tast. Aquí es ve a trepitjar fang, literalment. Avui toca taula plegable, dues cadires i el més important: una conversa de debò amb Arturo Miguel, ànima d'Artuke, un dels projectes més personals i vibrants de la nova Rioja.
Arribem el divendres 16 de maig, just quan sonen petards de fons. És Sant Isidre, patró del camperol. I com no, Arturo té dinar amb la quadrilla del poble. “Abans es feia missa”, diu entre rialles. “Però com ara ningú va a missa... després es queixen si les coses van malament”, deixa anar amb aquest humor basc, afilat i directe. Així comença una xerrada de les que enganxen i no deixen anar.
Pugem fins a Finca de los Locos, una de les parcel·les més altes i singulars d'Artuke. Les vistes treuen l'alè, però la història ho fa encara més. Quan l'avi d'Arturo va comprar aquesta finca, tots al poble van pensar el mateix: “Està boig”, d'aquí el nom. Sòl pobre, accés complicat, raïm blanc… “Deien que aquí no tindria gens de sort. I ara… ara és un luxe”, diu Arturo, mentre assenyala una vinya on tempranillo, graciano i viura conviuen com antany. Tot conreat, veremat i fermentat junt, com es feia abans, sense complexos.
Del que s'ha après al que s'ha viscut
Arturo és fill i nét de viticultors. Durant dècades, la seva família venia vi a granel, com tants a Rioja. Però el 1991, el seu pare va decidir canviar les regles del joc i embotellar amb marca pròpia. Així va néixer Artuke, acrònim dels seus dos fills: Arturo i Kike.
Arturo va ser el primer a prendre el relleu el 2009; Kike s'hi va sumar el 2011. Van arribar amb formació universitària i moltes idees noves. Però, com tantes vegades, va ser en tornar a casa quan va començar el veritable aprenentatge.
“Vaig sortir de la universitat d'enologia amb el cap ple de vins Parker: estructura, bótes petites, extracció... Però em vaig adonar que el més revolucionari era mirar enrere. Tornar a l'essencial. Al nostre.” Per això va recuperar pràctiques oblidades com barrejar varietats, fermentar en formigó, utilitzar bótes grans… “Si el meu avi es llevés, diria: ‘Però si no heu inventat res!’”, deixa anar entre riallades.
El passat, lluny de ser un fre, s'ha convertit en brúixola. Fins i tot pel que fa a instal·lacions. “Si hagués ampliat el celler acabat de sortir de la universitat, hauria construït al mig de la vinya”, confessa. “Avui sé que créixer amb sentit és fer-ho des del que ja existeix. Per història. Per respecte. Per coherència.”
Un defensor del paisatge
Potser la família Miguel no forma part de les grans sagues del vi espanyol, però Artuke s'ha guanyat el seu lloc —i dels bons—. Quin és el secret? Embotellar el sabor real d'un paisatge.
I ho fa des del més profund compromís “Quan el meu fill gran va néixer amb al·lèrgies, em vaig replantejar tot. Vaig començar a mirar què menjàvem, com conreàvem… i vaig entendre que calia canviar. El que és ecològic no és una moda, és l'únic camí. Si volem que aquest paisatge existeixi d'aquí a trenta anys per als nostres fills, no hi ha altra.”
Arturo parla amb calma, però cada frase porta pes. Sap que Rioja és diversa i complexa, i que no es pot reduir a un únic model. “Només donant suport als petits que viuen enganxats a la vinya, podrem defensar i donar veu a aquest territori.”
Es defineix amb humor com un “viejoven”. Però és dels que creu en les noves generacions. En joves formats, viatjats, que decideixen tornar. I, sobretot, que valoren el seu. “Això és clau”, diu.
D'aquí neix Rioja’n Roll, un col·lectiu de petits productors units per una forma diferent d'entendre el vi: amb identitat, amb arrels, amb ànima. “Som colliters del segle XXI”, resumeix Arturo. “Som a la vinya, al celler i al mercat. Però fer-ho tot sol fa vertigen. A Rioja’n Roll ens arropem. Ens ajudem. Perquè si vas sol, vas ràpid. Però si vas acompanyat, arribes més lluny.”
I no es queda aquí. També és president de Futuro Viñador, una xarxa nacional que agrupa cellers familiars amb una missió clara: defensar l'ofici, cuidar el territori i apostar per una viticultura honesta i amb futur.

Brindis amb sentit
Arribats a aquest punt, la conversa s'endinsa en el moment actual del vi.“Sí, avui es beu menys vi. Però si la gent sabés tot el que hi ha darrere d'una ampolla, ho valoraria molt més”, reflexiona Arturo. No sona a queixa, sinó a invitació. A mirar de prop. A entendre l'origen.
Noves eines com les xarxes socials han ajudat a mostrar el que abans quedava entre bastidors. Però encara falta cultura, falta educació, falten històries com aquesta, que connectin les persones amb el que hi ha dins de la copa.
Per això, la visita acaba com ha de ser: a casa seva, amb una ampolla de La Condenada oberta sobre la taula. Un negre que ha posat Artuke al radar dels crítics més exigents del món. Però que, més enllà de medalles, sap exactament al que Arturo defensa: passió, autenticitat, arrels i futur.
No hi ha millor manera de tancar aquest viatge. Aquí no hi ha posats. Hi ha fang. Hi ha veritat. I sobretot, hi ha ànima.