En temps on tot sembla córrer massa de pressa, hi ha qui decideix anar en direcció contrària. Tornar a mirar la terra amb calma. Escoltar-la. Recuperar allò que semblava perdut. I sí, també fer vi amb raïms que només uns pocs recordaven.
És el cas de l'esperó de gall, una varietat mallorquina gairebé extingida, que ha tornat a la vida gràcies a la tenacitat d'uns pocs —entre ells, Pep Rodríguez, l'ànima darrere del projecte Soca-Rel. Pep no és un viticultor qualsevol: és un vigneron a la francesa, un vinyòvol a la mallorquina. Habita la vinya els 365 dies de l'any, parla amb els ceps, els sòls, els núvols, i té una idea claríssima del vi que vol aconseguir. Natural, honest, sense artificis. Dels que expliquen alguna cosa.
I ho ha aconseguit. El seu nou negre, Soca-rel Politxó Negre Esperó de Gall, és, com diria algú amb bon paladar i millor intuïció, un miracle de la viticultura moderna. Un monovarietal que es cultiva de forma ecològica i es verema manualment. Al celler, es realitza una maceració fermentativa amb barret submergit, una tècnica que permet una extracció més delicada i controlada de color i tanins, perfecta per a aquesta varietat de pell fina. Després es premsa amb suavitat i es clarifica per decantació natural en dipòsit d'acer inoxidable, sense filtratges agressius ni intervenció innecessària.
El resultat és Soca-rel Politxó Negre Esperó de Gall, un vi net i sincer que evoca l'aroma de camp sec i terra viva. No busca impressionar, sinó tocar l'ànima. Ens parla d'un paisatge, d'una varietat gairebé oblidada, i d'una filosofia de vinificació basada en la paciència, la sensibilitat i l'autenticitat. Un exercici de resistència, d'honorar la memòria i de mirar cap al futur.