El nom ja ho diu tot: “Extincta Vitis” (cepa extingida). Un homenatge a allò que va estar a punt de desaparèixer i avui torna amb força, gràcies al respecte per la història i la sensibilitat d'aquells que hi creuen. Així es presenta Mascorrubí Extincta Vitis. Un acte de recuperació, memòria i futur embotellat.
La protagonista és la sumoll blanc, una rara mutació blanca d'una varietat tradicionalment ruda i oblidada, el sumoll. Durant dècades va ser ignorada per la seva baixa producció i caràcter auster. No obstant això, avui es reivindica com una joia enològica que, tractada amb cura, revela una expressió sorprenentment fresca, subtil i honesta.
Aquest gest de rescat el signa Mascorrubí, un projecte amb ànima, situat al Pla de Manlleu, en ple Penedès, sobre terres que ja al segle XIII pertanyien a la comanda templera del Castell de Celma. Aquí, entre els 500 i 700 metres d'altitud, les vinyes creixen sobre sòls argilo-calcaris, sota un cultiu ecològic i amb verema manual.
Mascorrubí Extincta Vitis s'elabora amb sumoll blanc cultivat en vas tradicional. Després de la collita manual, els raïms passen per una pre-maceració en fred de 8 hores a 15 °C, seguida d'una fermentació i maceració també a baixa temperatura (màx. 16 °C), sense criança, per preservar tota la seva frescor i caràcter varietal.
El resultat és Mascorrubí Extincta Vitis, un vi directe, net i vibrant, que expressa sense artificis allò essencial. És a dir, la força d'un raïm oblidat, l'ànima d'un paisatge, i la bellesa del que va estar a punt de desaparèixer... però que, per sort, es va rescatar.