Quan parlem d'una revolució, solem pensar en canvis dràstics, en trencar amb el passat. Però hi ha revolucions que no neixen del rebuig, sinó del retorn. De tornar a mirar cap a on tot va començar. A Labastida, un petit poble de la Rioja Alavesa on el vi forma part del paisatge i del caràcter, cinc viticultors han decidit que la seva revolució consistia, precisament, a mirar enrere.
Així va néixer Cosecheros de Labastida, un projecte que no busca reinventar el vi, sinó recuperar l'essència del cosecher: aquell que treballa la seva pròpia terra, elabora amb els seus propis raïms i embotella sense artificis ni intermediaris. Amb el suport de Telmo Rodríguez i la Granja Nuestra Señora de Remelluri, aquests cinc homes —Jorge Gil, Íñigo Perea, Luis Salazar, Alain Quintana i Alberto Martínez— estan retornant a Labastida la seva veu més autèntica. Una veu que parla de paisatge, de família i de temps.
D'entre ells, Luis Salazar representa millor que ningú aquesta barreja d'herència i convicció. Viticultor de cinquena generació, recorda amb un somriure com el seu avi el castigava fent-lo treballar a la vinya familiar. “El que abans era un càstig, ara és la meva vida”, diu mentre observa les vinyes de Los Herreros, la finca que dóna nom al seu vi.
Situat en un vessant protegit del vent, el vinya va ser plantat i empeltat per l'oncle del seu pare, mitjançant una selecció massal dels millors ceps familiars. No hi ha laboratori que hagi intervingut allí, només experiència i tradició acumulades durant dècades.
L'elaboració de Los Herreros segueix aquesta mateixa filosofia: verema manual de tempranillo, garnatxa i viura en caixes petites, selecció gra a gra, fermentació amb llevats autòctons i un llarg repòs en bótes de roure francès i americà, on el vi madura entre 12 i 18 mesos abans de descansar altres 2 anys en ampolla.
Los Herreros de Luis Salazar és un vi seriós però proper, amb l'elegància de la senzillesa i la profunditat del que està ben fet. Un negre que no busca impressionar, sinó perdurar. Com la revolució de la qual neix: la d'aquells que, en lloc de mirar cap enfora, van decidir mirar cap endins.