Quan hom escolta “nebbiolo”, la ment viatja automàticament a Barolo, al Langhe (Piemont). Però el nebbiolo té un passat –i un present– molt més ampli que el màrqueting del Langhe ens ha volgut explicar. Perquè no, el nebbiolo no va néixer a Barolo, sinó a les regions alpines del nord del Piemont, on avui unes poques bodegues valentes estan escrivint un nou capítol. Entre elles, Colombera & Garella és protagonista.
Tot va començar el 1992, quan Carlo Colombera, fart dels arrossars de Vercelli i amb més ganes de terra que d’aigua, va decidir fer un salt de fe. Va comprar una antiga casa de camp en ruïnes i dues hectàrees de vinya en el que aleshores era terra de ningú per al vi fi. Carlo, com molts pioners, va començar gairebé per intuïció, però amb una passió indiscutible.
Avui, aquella intuïció ha arrelat. El seu fill Giacomo Colombera, juntament amb l’inquiet enòleg Cristiano Garella, ha transformat aquella petita bogeria en una de les bodegues més emocionants de l’Alt Piemont. No persegueixen la fama de Barolo ni els preus de col·lecció. Busquen autenticitat. I tant si la troben.
Un dels seus vins més representatius, Colombera & Garella Pian di Pe, procedeix d’un vinya única que es troba a 350 metres d’altitud, amb sòls volcànics sorrencs. La viticultura és sense certificació, però amb consciència. Sofre, coure, preparats vegetals o animals... i molta feina manual. Res d’artificis.
La vinificació segueix aquesta mateixa lògica: fermentacions espontànies amb llevats salvatges, sense control de temperatura i sense maquillatges tecnològics. Aquí es practica l’art del délestage, aquell gest gairebé coreogràfic de separar el most i tornar-lo a abocar sobre les pells per a una extracció lenta, amable, elegant. La criança és pacient amb dos anys en bótes usades, un any en ampolla i un pas intermedi per ciment.
El resultat és Colombera & Garella Pian di Peu, un nebbiolo amb nervi, sí, però també amb frescor. Un vi que parla d’un lloc i d’una manera de fer les coses que no està de moda... Només llibertat, altura... i una mica de rebel·lia.