Entrevistant Gorka Mauleon de Mozo Wines
Conèixer en Gorka és topar-se amb una energia contagiosa. Parla de vi, de vinyes i de La Rioja amb una claredat i passió tan intenses que costa creure que durant anys treballés com a informàtic.
Veient-lo explicar cada racó de la seva terra, resulta inevitable pensar que aquell talent per comunicar estava desaprofitat davant d'una pantalla. Perquè en Gorka no només parla de vi; explica històries, transmet emocions i aconsegueix que un s'enamori d'aquesta Rioja petita, autèntica i profundament estimada que tantes vegades queda eclipsada pels grans noms.
Però per entendre en Gorka cal entendre també Lanciego, un poble on la cultura del vi està profundament arrelada i on les vinyes formen part de la memòria col·lectiva. Aquí el vi mai no ha estat únicament una activitat econòmica, sinó una manera de relacionar-se, de reunir-se i de compartir la vida. En Gorka, que a més va ser alcalde de la localitat, coneix bé aquest vincle entre territori, veïns i tradició.
Avui, juntament amb la seva parella Itxaso i en Unai, germà d'aquesta i tercera generació de la família, és un dels guardians d'un patrimoni únic. Un llegat construït a base de vinyes velles, memòria camperola i una manera d'entendre el vi que mira al passat per construir el futur.
Una història de tornar per seguir endavant
El projecte va néixer als anys 70 de la mà de Cesáreo, conegut afectuosament com "El Mozo". El 1980 va començar a elaborar i vendre vi a granel mitjançant maceració carbònica, l'estil tradicional de la zona.
Dècades després, la història va fer un gir. Itxaso, néta de Cesáreo, i en Gorka havien construït la seva vida lluny del poble, entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès. Però el 2010 va morir en Félix, el pare d'Itxaso, i va sorgir una pregunta que canviaria el rumb de tot: tornar o deixar que el projecte acabés? La resposta va ser clara. Calia tornar.
Tornar no era només recuperar un celler familiar; era tornar a una terra on el vi sempre havia format part de la identitat dels seus habitants. A Lanciego, les vinyes han marcat durant generacions la vida social del poble. Antigament, fins i tot es realitzaven intercanvis entre els joves de Lanciego i Mendoza (Argentina), una tradició que reflecteix com el vi servia també com a nexe d'unió entre localitats de continents diferents.
El canvi va ser radical. De l'oficina als tractors. De les reunions al vinya. Dels ordinadors a les ceps. Encara que tots dos havien crescut entre vinyes, descobrir el que significa realment fer vi va ser tota una odissea. I si elaborar vi ja és complicat, vendre'l ho és encara més. Aquí no n'hi ha prou amb els coneixements tècnics. Cal empatia, capacitat per explicar històries i molta perseverança. En Gorka ho demostra cada vegada que parla. Escoltar-lo és entendre que darrere d'una ampolla sempre hi ha molt més que vi.

El tresor de les vinyes velles
Molt abans que les paraules "ecologia" i "sostenibilitat" es posessin de moda, ells ja treballaven així. No per estratègia, sinó per convicció. Simplement continuaven la manera de cultivar la terra que havien après dels seus avis i besavis. A Lanciego ningú ho veia com una cosa extraordinària, sinó com la manera natural de fer les coses.
Aquesta relació amb la terra explica també la importància que concedeixen a les seves vinyes velles: ceps de 60, 70 i fins i tot 80 anys que conserven la diversitat d'altres èpoques, quan diferents varietats convivien en una mateixa parcel·la. D'aquesta riquesa neixen els seus microvins o, com diu en Gorka, "parcel·les embotellades". Són vins que expressen fidelment el caràcter de cada vinya.
Els desafiaments del present
Però el passat, per si sol, no és suficient per respondre als reptes del futur. El canvi climàtic ja està transformant la realitat del vinya. Les veremes s'avancen, els cicles agrícoles canvien i fins i tot moltes celebracions tradicionals perden la referència temporal que durant generacions va marcar el treball al camp.
A això s'hi suma la situació del mercat. Es consumeix menys vi que fa unes dècades i Rioja arrossega problemes de sobreproducció. Durant anys va predominar una lògica basada en el "bo, bonic i barat", però quan el preu es converteix en l'única variable, algú acaba pagant la factura. I gairebé sempre és l'agricultor.
Per això en Gorka insisteix en la necessitat d'ensenyar què hi ha darrere d'una ampolla. Famílies, pobles, generacions senceres i petits productors que lluiten per mantenir viu un territori. Al cap i a la fi, com ell mateix diu, la despoblació comença al supermercat.
Potser un dels grans reptes pendents de Rioja sigui explicar millor la seva pròpia història. Una regió molt més diversa del que durant anys ens han explicat. Hi ha paisatges, estils, varietats i formes d'elaborar que poques vegades apareixen en el relat oficial. I comunicar-ho continua sent una assignatura pendent per a molts cellers que, paradoxalment, tenen històries fascinants per explicar.
Mentre parlem de tot això, a la copa tenim Herrigoia, un vi que resumeix la filosofia de la casa. Un vi de maceració carbònica fresc i directe que acompanya la conversa amb naturalitat, igual que la pròpia cova de Mozo Wines, un antic calat tradicional convertit en vinoteca on comparteixen vins, trobades i moments amb la gent del poble, recuperant aquest caràcter social que sempre ha tingut el vi a Lanciego.
Perquè al final, com passa amb la manera d'entendre el vi d'en Gorka, una ampolla no és només el que conté, sinó tot el que succeeix al seu voltant.