Vi negre
Vi blanc
Vi rosat
Venda a l'avançada
Vi generós
Vi dolç
Orange wine
Vermut
Champagne
Cava
Prosecco
Lambrusco
Crémant
Moscato d'Asti
Franciacorta
Pet-Nat
Corpinnat
Altres escumosos
Rom
Ginebra
Whisky
Vodka
Cognac
Brandy
Pastis
Tequila
Mezcal
Grappa i aiguardent
Calvados
Licors
Patxarán
Aperitius
Estoigs de regal per a vi
Vins en estoig
Escumosos en estoig
Vi amb copes
Tarjeta regal
Vi sense alcohol
Escumosos sense alcohol
Ginebra sense alcohol
Altres begudes sense alcohol
Aromes
Conservació del vi
Decantadors i airejadors
Identificadors d'ampolles
Llevataps
Servei
Identificadors de copes
Netejadors
Set d'accesoris
Copes de vi
Contactar
El ritual del brindis: tradició, cultura i supersticions al voltant del vi
Arreu del món hi ha pocs gestos tan universals com el brindis: una bona beguda, xocar les copes i desitjar el millor a la persona que tens davant. Però, saps quin és l'origen d'aquesta ancestral tradició? Com es celebra arreu del món? Queda't, que t'ho expliquem.
Origen
El terme brindis prové de la paraula alemanya "bring dir's". Sembla que aquest terme, que va evolucionar fins a la paraula italiana “brindis”, s'atribueix als “lansquenets”, mercenaris alemanys al servei de Carles V, els quals, després de saquejar Roma el 1527, van exclamar aquesta expressió per oferir la victòria i la ciutat a l'emperador mentre alçaven la seva copa. No obstant això, aquest gest és molt més antic, ja que encara que l'origen és incert, se sap que els romans i els grecs també tenien diferents rituals abans de beure: des de abocar part del líquid a terra com a ofrena als déus, fins al gest de alçar la copa perquè els esclaus la reomplissin, passant per la pèrfida teoria de l'enverinament on, després de xocar les copes, ambdós bevedors s'asseguraven que cap dels dos recipients contenia cap substància nociva.
Brindis tradicional a l'europea: Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra
Mentre que a Espanya el més habitual a l'hora de brindar és dir «Salut», a Alemanya es desitja "Prost" (també es prohibeix brindar encreuat) i a França Santé (la copa no s'ha d'omplir més de la meitat)
Sigui en l'idioma que sigui, els europeus mantenen com a fixos alguns gestos com mirar als ulls o beure en petites quantitats.
En el cas d'Espanya el famós chin-chin prové de la paraula xinesa “qing”, que significa «si us plau». Sembla que aquesta expressió era utilitzada per l'amfitrió en les reunions amb la finalitat d'invitar els comensals a buidar les seves copes. Després de la guerra franco-xinesa, aquesta expressió va arribar a Europa de la mà dels soldats que hi van lluitar. Sigui com sigui, el que sí que està prohibit és dir “La última y nos vamos” ja que aquesta expressió s'associa al mal averany de la mort. Millor no temptar la sort…
Un altre cas molt cridaner és Anglaterra on l'expressió “toast” arriba directament de l'antiga costum d'abocar una torrada de pa a la beguda. El pa xopat en vi calent era el menjar habitual a l'Europa medieval. Curiós, oi?
Armènia i Geòrgia
Pel que fa a la resta del món, continuen existint formes molt peculiars de brindar. En el cas de Geòrgia, abans del brindis, és obligatori que cadascun dels bevedors expliqui una història per homenatjar l'amfitrió; mentre que a Armènia el costum consisteix que l'últim en acabar-se la copa haurà de pagar la següent ampolla. Que no et sorprengui!
Xina i Japó
Molt més meticulosos i curosos són a Àsia. En països com la Xina el brindis, que es tracta com tot un ritual, va irremeiablement lligat al tancament d'un negoci. En aquest cas, la beguda sempre es serveix a la persona de major rang o edat i, en cas de brindar, els vasos o copes es xoquen lentament, assegurant-se que el vas mai quedi per sobre de la copa de l'amfitrió o la persona de major edat. Un cop xocades les copes, el contingut del vas s'ha d'acabar completament… I compte amb no participar en el brindis, ja que podria ser considerat una falta de respecte!
En el cas del Japó aquest cerimonial es manté, ja que a l'hora d'estar en grup un no s'ha de servir mai a si mateix.
Hongria
En altres països, el brindis ha arribat fins i tot a ser un gest prohibit. Així va passar a Hongria entre 1848 i 1998, ja que aquest gest recordava les victòries d'Àustria sobre Hongria al segle XIX. En aquests conflictes els austríacs, cada vegada que executaven un hongarès, brindaven fortament amb cervesa, passant a ser avui en dia un gest que encara està mal vist i que fereix sensibilitats.
Suècia, Rússia i Finlàndia
A Suècia l'origen del brindis -conegut com a “Skål”-, es remunta a l'època dels víkings. Abans de beure, aquests guerrers es miraven fixament com a forma d'assegurar-se que el seu homòleg bevedor no anava a treure una arma. Encara que molt menys violent, aquest gest es manté en l'actualitat, mirant fixament als ulls cada vegada que hi ha alguna cosa a celebrar.
La mateixa fortalesa demostren a Rússia on al crit de “Vashe zdorovie” la vodka ha de córrer sense importar les conseqüències. De fet, barrejar aquesta beguda amb qualsevol altre complement està mal vist, sent necessari acabar sempre l'ampolla.
En el cas de Finlàndia, les coses canvien radicalment. Explica la història que quan els navegants finlandesos van arribar a Anglaterra al segle X els propietaris dels pubs els demanaven que mantinguessin la pau («keep the peace» en anglès). Els finlandesos, sense entendre ni un borrall de l'idioma, van emular la frase cada vegada que aixecaven les seves copes, derivant finalment en “Kippis”.
Nigèria
Molt més espirituals són a Nigèria, on el lema general a l'hora de brindar és “Ekele diri”, que significa «Donem gràcies». Un brindis que, sens dubte, va directe al cor.
En definitiva, brindar és molt més que xocar copes… És cultura, història, superstició i, sobretot, un desig compartit. Així que ja ho saps, la pròxima vegada que aixequis la teva copa, fes-ho amb estil, respecta la tradició local i brinda pel que és important: estar junts.
