Enviament gratuït i llevataps de regal primeres comandes >49 € amb el cupó DECÁNTALO

Decántalo
Contactar
Blog de vi
No et perdis els nostres articles sobre el món del vi.

A quina temperatura se serveix el vi? El punt exacte on el vi s'expressa

17/07/2026 Elaboració del vi
A quina temperatura se serveix el vi? El punt exacte on el vi s'expressa

Segur que alguna vegada has pensat que un vi "no deia gran cosa" o que només es notava l'alcohol. Abans de culpar l'ampolla, potser hi ha un altre responsable. Servir un vi massa fred o massa calent pot canviar completament el que hi ha a la copa: des dels aromes que perceps fins a la textura que sents a la boca. Vols saber a quina temperatura es serveix cada tipus de vi?

Comencem pel principi. Per comprendre-ho tot, cal tenir en compte que el vi està format per molècules aromàtiques que es desprenen i viatgen per l'aire fins al nostre nas. Aquestes molècules, conegudes en llenguatge tècnic com a compostos aromàtics volàtils, es troben disperses en el vi i n'hi ha de diferents tipus. En primer lloc, hi ha els que provenen directament del raïm i que es coneixen amb el nom d'aromes varietals, entre els quals es troben els terpens (aromes de roses, azahar, llimona), les pirazines (pebrot verd, herba fresca) o els tiols volàtils (maracujà, mango, aranja). En segon lloc, es troben els aromes derivats de la fermentació, on destaquen principalment els èsters (poma, plàtan, pera) i els alcohols superiors (que en certes ocasions aporten aquesta sensació de dolçor i calidesa en el vi). Finalment, també es troben els aromes derivats de la criança o envelliment, que seran aportats directament per la bóta o recipient, per l'oxigen i pel temps. Aquí destaquen la vainilla, les lactones (que aporten els famosos tocs de coco) i els aldehids, molt presents en els vins generosos, que donen aquests tocs de fruits secs o fleca tan característics.

Doncs bé. Un cop ja sabem què hi ha a la copa, arriba el moment de saber com la temperatura influeix en aquests compostos. Principalment, cal tenir en compte que, depenent de la temperatura, també variarà la velocitat a la qual aquests aromes es desprenen del vi. Això és el que es coneix com a volatilització, que és el pas del líquid a l'aire. Com més temperatura, més moviment molecular i, per tant, major evaporació.

Vi massa fred. Què passa?

Quan el líquid se serveix fred, les molècules es mouen molt poc. Això es tradueix en una volatilitat molt baixa que farà que no ens arribin molts aromes. Com a resultat, el vi estarà molt més tancat, apagat, gairebé pla, sense mostrar tots els matisos que amaga. No t'ha passat mai?

I una cosa molt similar passa en boca, ja que en augmentar el fred també es potencia la sensació de frescor, cosa que acaba reduint la dolçor i augmentant la sensació d'acidesa. No és que el teu vi estigui més àcid quan es refreda; és que tu ho perceps d'aquesta manera.

I un vi massa calent?

En el cas contrari, en què el vi estigui massa calent, les molècules tindran una volatilitat massa alta, ressaltant primer aquelles molècules que tenen un grau més alt de volatilitat, com per exemple l'alcohol. No t'ha passat mai que només has pogut olorar i assaborir l'alcohol en alguns vins? Això es deu al fet que l'alcohol és el compost més volàtil que emmascara tots els altres, inclosos els aromes més delicats.

I què passa en boca?

Evidentment, la temperatura també modifica la sensació tàctil que es té a l'hora de tastar el nostre vi (cal recordar que el sentit del tacte també entra en joc a la llengua quan tastem un vi).

Quan un vi se serveix massa fred, els tanins es tornen més durs, amb una sensació més seca, com més amargs. Per contra, quan se serveixen a una temperatura més calenta, aquests compostos apareixen més rodons i millor integrats.

La temperatura ideal

Com ja pots intuir, cada vi tindrà la seva finestra aromàtica perfecta, on els compostos volàtils i els tanins es puguin expressar en tot el seu esplendor.

Per exemple, els vins que més fred se serveixen són els escumosos, que solen prendre's a una temperatura compresa entre els 6-8 °C, ja que el fred ajuda a mantenir la tensió de la bombolla i l'acidesa. Però compte! Molt més fred, els escumosos es tornen totalment muts i plans.

Els següents serien els vins blancs més lleugers i joves, que també se serveixen freds, entre els 8-10 °C, aconseguint que mantinguin la seva frescor i expressió aromàtica, sense perdre vivacitat, deixant l'alcohol en un segon pla. La cosa canvia amb els blancs amb cos i criança, on es pujarien fins als 10-12°C. Amb això s'aconsegueix que aquests vins, que són molt més complexos, deixin parlar les seves notes de criança.

A ells els seguirien els vins negres joves, que se serveixen entre els 12-14 °C, que es mantenen lleugerament frescos per ressaltar la seva fruita i evitar aquesta sensació alcohòlica (especialment a l'estiu). Igual que amb els blancs, la cosa varia amb els negres amb criança, més estructurats, on la temperatura puja entre els 14-18 °C. L'objectiu d'aquesta pujada és que els tanins es suavitzin, aconseguint equilibrar tot el conjunt d'aromes (inclosos els derivats de la criança), sense que l'alcohol domini el moment del tast.

Finalment, es mereixen una menció especial els vins generosos, una de les gammes més àmplies del celler, on la temperatura varia entre els 8-14 °C. Els més secs i punyents (com els finos i les manzanillas) s'han de servir freds, mentre que els més complexos —normalment els amontillados, olorosos i palos cortados de la criança oxidativa— s'han de servir més temperats, aconseguint potenciar tots els aromes que amaguen.

En cas de dubte, recorda una regla senzilla: millor un vi lleugerament més fred que massa calent. Sempre estàs a temps de donar-li uns graus en copa, però no de recuperar un vi que s'ha passat de temperatura. Trobar aquest punt just no és una qüestió tècnica, sinó la clau perquè cada vi s'expressi com està pensat.

Mila

Mila Alarcón

Contenidos