De cada error es possible extreure una lliçó o algun aspecte positiu. En el cas d'Adelino Lucchese va ser un vi.
Tal com narra la llegenda, aquest mestre cellerer, que treballava a la Cooperativa de Negrar a Villa Novare, (un poble del nord d'Itàlia conegut avui com Villa Mosconi Bertani), va oblidar en un racó del celler una bóta de recioto (vi dolç característic de la zona que s'elabora a partir de raïms passificats). Quan Lucchese va adonar-se del seu oblit, ja havien transcorregut molts dies. Lo més probable era que aquest vi, que havia quedat a mercè dels llevats i sense cap mena de control, estigués sec i amarg. Tanmateix, Lucchese va decidir provar-lo personalment -i sort en va tenir!-, ja que el resultat va ser ben diferent al que ell esperava. “Aquest vi no és amaro, és un Amarone!”.
De la fusió entre amaro (amarg en italià) i la terminació “-one” (sufix que indica augmentatiu o millorat), va sorgir el 1936 el vi amarone a la comarca de Valpolicella Classica (a la província de Venècia), convertint-se en el vi negre italià per antonomàsia que ha estat elaborat per nombrosos productors. Entre ells, un dels més representatius és el celler Allegrini, família que està en el negoci des del segle XVI i on s'elabora Allegrini Amarone della Valpolicella Classico.
La llarga tradició i l'experiència han fet que Allegrini, emblema històric de l'amarone, es converteixi en una empresa on es dominen amb mestria tant els coneixements com les tècniques d'elaboració. En el cas de Allegrini Amarone della Valpolicella Classico es persegueix en tot moment preservar la integritat del fruit. És per això que els raïms es cuiden en cada etapa, emprant només els millors i seleccionant els més sans. Aquests raïms, que no han de presentar cap tipus de magulladura ni cop, s'assequen entre 3 i 4 mesos, aconseguint reduir el seu pes en un 40%. Aquest pas, conegut en italià com appassimento, és fonamental, ja que aquesta fase inicial -on s'incrementa la concentració de sucre- és clau per garantir la resta del procés i assegurar-se que els llevats disposen de matèria suficient per treballar durant la fermentació. Després de processar tota la glucosa del raïm, Allegrini Amarone della Valpolicella Classico acaba sent un vi sec (1,1 g/L de sucre), concentrat i potent, amb un alt contingut alcohòlic.
Tot això no seria possible sense la corvina, la varietat essencial i decisiva en l'elaboració de l'amarone a la qual la DOCG Amarone della Valpolicella Classico permet afegir altres raïms, com la rondinella i la oseleta (sempre que el percentatge de corvina sigui entre el 45%-90%). Aquestes tres varietats són autòctones de la zona i es cultiven a la mateixa Valpolicella, específicament a la zona Classica (la més reconeguda i prestigiosa de la comarca), on Allegrini posseeix 100 hectàrees pròpies de vinyes principalment al vall de Fumane. En aquest territori, el celler compta amb diversos crus de gran prestigi com La Grola, Palazzo della Torre i La Poja, on les vinyes es conreen en pèrgoles, per evitar la podridura dels raïms i protegir-los del sol. No obstant això, la proximitat del Lago di Garda (a uns 20 Km de la comarca), suavitza les temperatures. Pel que fa a les precipitacions, no són molt abundants, registrant-se una mitjana anual de 783 mm. Finalment, el sòl calcari i ric en minerals acaba per polir el caràcter i l'alta qualitat d'aquests vins.
En el moment en què Lucchese va adonar-se del seu error, tenia dues opcions: ignorar aquella bóta oblidada; o bé, apropar-se, comprovar-ho i aprendre dels seus errors. Així va ser com va néixer Allegrini Amarone della Valpolicella Classico. Tot un símbol, un vi negre italià que no s'ha de deixar escapar. Ja se sap. De tot error en surt alguna cosa bona. No hi ha mal que per bé no vingui.