“El silenci és tan important com el so”, deia Truman Fisher, músic i compositor nord-americà. I en el món del vi, aquesta idea ressona com un bon eco entre bótes. Perquè hi ha decisions que es prenen en el soroll, però les més importants neixen en el silenci.
Una cosa semblant li va passar a Josep Grau, que un dia, enmig del bullici de la ciutat i del vertigen dels mercats financers, va entendre que aquell no era el seu lloc. Ex broker, es va baixar del tren d'alta velocitat del món empresarial per escoltar el que la vida li havia de dir. Tal com ell mateix resumeix: “Si la vida et frena, atura't a escoltar.”
I va escoltar. A la terra, al vent, al cicle de les estacions. Així va néixer Josep Grau Viticultor, un projecte que des de fa més de vint anys defensa una manera de fer vi pausada, conscient i profundament lligada al seu origen. En aquest temps, ha après a traduir el llenguatge de la vinya en vins sincers, elegants i expressius.
D'entre tots els seus vins, Josep Grau Les Casetes és, potser, el més íntim. És la càpsula del temps que resumeix el seu recorregut fins avui. Un vi d'una sola parcel·la, i no una qualsevol: la primera que va comprar el 2003, situada a Capçanes, al cor de la DO Montsant. Una petita joia de només una hectàrea, plantada exclusivament amb garnatxa.
La parcel·la té una personalitat marcada: la meitat, orientada al nord, amb sòls calcàris que aporten frescor; l'altra meitat, orientada al sud, amb més insolació i un caràcter més madur. Aquest equilibri d'oposats es trasllada directament a la copa: nervi i amplitud, energia i calma, tensió i rodonesa.
L'elaboració segueix la mateixa filosofia d'escolta: mínima intervenció, agricultura ecològica i biodinàmica, verema manual. El raïm fermenta en àmfores d'argila toscana i després el vi reposa durant 8 mesos en una única bóta de roure francès de 300 litres.
Josep Grau Les Casetes no és un vi per córrer. És un vi per a aquells que saben aturar-se, per a aquells que valoren les pauses, per a aquells que entenen que de vegades el silenci també té molt a dir. Com la nota que sona just després del silenci, aquest vi arriba amb força, però sense estridències. Perquè, com deia Truman Fisher, la pausa és tan important com la nota. I en aquesta pausa, Josep Grau va trobar la seva música.